Vés al contingut

Bacora (peix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBacora
Thunnus alalunga Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN21856 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaScombridae
TribuThunnini
GènereThunnus
EspècieThunnus alalunga Modifica el valor a Wikidata
Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims
Il·lustració d'una bacora feta als Estats Units al segle xix
Talls de bacora fumada

La bacora, albacora, bacoreta,[1] ullada, tonyina blanca (Thunnus alalunga) o bonítol del nord [2] és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Morfologia

[modifica]
  • Talla: màxima de 127 cm, comuna entre 50 i 100 cm. Cos molt robust, sobretot, a la regió anterior; totalment cobert de petites escates, a excepció d'una cotilla d'escates més grans i desenvolupades a nivell de les pectorals, ventrals i l'origen de la primera dorsal. De 25 a 31 branquispines sobre el primer arc branquial. Dues aletes dorsals separades per un estret interval i que es poden arreplegar en un solc; la segona més baixa que la primera; de 7 a 9 pínnules darrere de la segona dorsal. L'aleta anal amb espines, radis tous i de 7 a 9 pínnules. Les pectorals són molt llargues, ultrapassant la vertical que passa per l'origen de l'aleta anal i de la segona dorsal; amb un apèndix interpèlvic bífid. Bufeta gasosa present. Coloració general blava, més fosca a la regió dorsal. Flancs i ventre més clar amb reflexos argentats; una banda lateral irisada, a tot el llarg dels flancs (animals vius). Primera dorsal groguenca, segona dorsal i anal d'un groc clar. Pínnules anals fosques, amb el marge posterior de la caudal blanc. Carn de color blanc.

Comportament

[modifica]

Espècie epi i mesopelàgica fins als 100 m, per sota de la termoclina o a temperatures de 17 a 21 °C. Molt bona nedadora, capaç de fer migracions transoceàniques. És molt voraç i s'alimenta de peixos gregaris, crustacis i cefalòpodes.

Reproducció

[modifica]

Té lloc a l'estiu, de juliol a setembre. La maduresa sexual es dona als 6 anys de vida, quan té uns 85 cm.

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la meitat nord de la Mediterrània occidental i a part de l'oriental (però no a la Mar Negra) i a les dues vessants de l'Atlàntic (des de Múrmansk i Labrador fins a Sud-àfrica i l'Argentina).[3]

Carn molt apreciada, forma part de la pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb diverses modalitats de pesca, com són el palangre de superfície, encerclament, arts de deriva, curricà i pesca esportiva d'altura.

Referències

[modifica]
  1. DIEC
  2. [enllaç sense format] https://maisor.com/ca/product-category/bonito-del-norte-3/
  3. UICN (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]