Awakatek
| Qa' yol | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 9.613 (2002)[1] Mèxic 1.920 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 27 |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües mam | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG i INALI |
| Codis | |
| ISO 639-2 | agu |
| ISO 639-3 | agu |
| Glottolog | agua1252 |
| Ethnologue | agu |
| UNESCO | 1780 |
| IETF | agu |
| Endangered languages | 682 |
L'awakatek (també aguacateco, coyotin,[4] awaketek o balamiha[5]) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala. Originari de la regió de Los Altos Cuchumatanes, té algunes minories a Chiapas, Mèxic i també és idioma nadiu d'alguns emigrants al comtat de Tuscarawas, Ohio.
Etimologia
[modifica]Els indígenes awakateks es refereixen al seu idioma com qa'yol o "la nostra paraula". També s'autoanomenen qatanum, que significa "la nostra gent" a diferència de la paraula Awakatek utilitzada per veus espanyoles en al·lusió al municipi de Aguacatán (que significa lloc d'abundants alvocats, fent al·lusió a la producció agrícola i no específicament a la gent indígena).[6][7][8]
Fonologia
[modifica]| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Normal | Palatalizada | ||||||||||
| Oclusiva | Normal | p /pʰ/ | t /tʰ/ | k /kʰ/ | ky /kʰʲ/ | q /qʰ/ | ' /ʲʔ/ | ||||
| Ejectiva | p' /pʼ/ | t' /tʼ~dʼ/ | k' /kʼ/ | ky'/kʼʲ/ | |||||||
| Implosiva | b' /ɓ/ | q' /ʛ/ | |||||||||
| Nasal | m /m/ | n /n/ | nh /ŋ/ | ||||||||
| Fricativa | w /v~f/ | s /s/ | xh /ʃ/ | x /ʐ/ | j /χ/ | h /ʜ/ | |||||
| Africada | Normal | p /ɸʰ/ | tz /t͡sʰ/ | ch /t͡ʃʰ/ | tx /ʈ͡ʂʰ/ | ||||||
| Ejectiva | tz' /t͡sʼ~dzʼ/ | ch' /t͡ʃʼ~dʒʼ/ | tx' /ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ/ | ||||||||
| Bategant | r /ɾ/ | ||||||||||
| Aproximant | l /l~ɺ/ | y /j/ | w /ʍ/ | ||||||||
Escriptura
[modifica]El 2 de setembre de 2002 es va dur a terme la presentació pública de 8 estudis impresos que són: Introducción a la Monografía del Municipio de Aguacatán, Toponimia Aguacateca, Vocabulario Aguacateco, Manual de Lectura, Acuerdo de Identidad y Derecho de los Pueblos Indígenas, Gramática Descriptiva Aguacateca, Gramática Normativa Aguacateca, Constitución Política de la República de Guatemala en Idioma Aguacateco, Plantas Medicinales y Guía de Apoyo Pedagógico en idioma Aguacateco.[9]
L'any 2003 es publicà la Introducción al Sistema de Numeración Maya Aguacateco, Traducció del Pop Wuj a l'awakatek, Gramática Pedagógica del idioma Aguacateco i tres texts paral·lels.[9]
També hi ha publicats una gramàtica[9] i un diccionari castellà-awakatek.[10] En 1971 es completà una traducció del Nou Testament.[11]
Com una mesura per promoure el seu estat com a llengua viva, s'ha creat un campus virtual on els estudiants interessats poden aprendre llengües com el cucapá, el seri, el kickapoo o l'awakatek, segons un comentari de Sylvia del Valle, directora de la Universitat Iberoamericana Ciutat de Mèxic.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «Other names for AGUACATECO» (en anglès). Global Recordings Network. Global Recordigs Network.
- ↑ «Awakateko» (en anglès). everyculture.com.
- ↑ Evan Meyer. «Evan Meyer served in Guatemala» (en anglès). Peace Corps, 1994-97.
- ↑ Evan Meyer. «CU Peace Corps volunteers offer vignettes from their lives abroad - Evan Meyer» (en anglès). Peace Corps, 01-03-2001.
- ↑ «Comunidad Lingüística Awakateka». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, 2008.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Logros obtenidos en cuanto a realización de burros de Lenguas Mayas».
- ↑ «DICCIONARIO CASTELLANO-AGUACATECO». Maizca. Maizca, 1995. Arxivat de l'original el 2007-06-08. [Consulta: 7 gener 2014]. El municipi d'Aguacatán en contrapart local amb l'Academia de las Lenguas Mayas va dur a terme la realització de la creació del Diccionario Castellano-Aguacateco. Despesa del projecte: EUR 801 (PTA 133320) (Q 6738)
- ↑ «The Bible in Aguacateco» (en anglès). Worldscriptures. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Aida Sánchez. «Internet rimachiy kichua». Canal Solidario-One World. canalsolidario.org, 22-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 7 gener 2014].
Enllaços externs
[modifica]| Llengua oficial |  | |
|---|---|---|
| Altres llengües nacionals | ||
| Llengües oficials | Espanyol · Mexicà · Yucatec · Mixteca · Zapoteca · Tzeltal · Tzotzil · Otomí · Totonaca · Mazateca · Ch'ol · Huastec · Chinanteca · Mixe · me'phaa · Mazahua · Purépetxa · Rarámuri · Zoque · Amuzgo · Chatino · Chontal de Tabasco · Tojolabal · Mayo · Triqui · Tepehuan · Huichol · Kekchi · Tepehua · Yaqui · Popoloca · Quitxé · Txitximeca Jonaz · Cora · Guarijío · Lacandó · Chocho · Seri · Pima Bajo · Chuj · Cocopa · Paipai · Matlatzinca · Mam · Mocho' · Pame · Kickapoo · Huave · Cuicatec · Tlahuica · Tacuate · Papago · Tiipai · Ixil · Chontal d'Oaxaca · Kiliwa · kumiai · Awakatek · Ixcateca · Papabuco · Solteco |  |
|---|---|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | ||
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. | ||
| Huasteca |  | |
|---|---|---|
| Yucateca | ||
| Chol–Tzeltal | ||
| Q'anjobal–Chujn |
| |
| Mam | ||
| Gran Quitxé |
| |
