Augusto Barcia Trelles
Biografia | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 5 març 1881 A Veiga (Astúries) | ||||||||||||||
Mort | 19 juny 1961 (80 anys) Buenos Aires (Argentina) | ||||||||||||||
Ministre d'Estat | |||||||||||||||
19 de febrer de 1936 – 19 de juliol de 1936 | |||||||||||||||
President de Govern | |||||||||||||||
10 de maig de 1936 – 13 de maig de 1936 | |||||||||||||||
Ministre de la Governació | |||||||||||||||
19 de juliol de 1936 – 19 de juliol de 1936 | |||||||||||||||
Ministre d'Estat | |||||||||||||||
19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936 | |||||||||||||||
Ministre d'hisenda de la República espanyola en l'exili | |||||||||||||||
agost de 1945 – gener de 1947 | |||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
Ocupació | Advocat | ||||||||||||||
Partit | Izquierda Republicana | ||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||
Família | |||||||||||||||
Germans | Camilo Barcia Trelles | ||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||
Llista
|
Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.
Biografia
[modifica]Doctor en Dret i advocat, va ser germà de Camilo Barcia Trelles, catedràtic de Dret Internacional, que va tenir com a deixeble a Adolfo Miaja de la Muela. Va ser autor de diverses obres de caràcter jurídic-polític i històric. Va ser elegit diputat pel Partido Reformista del també asturià Melquiades Álvarez a les Corts entre 1916 i 1923. Després de l'adveniment de la Segona República, el 14 d'abril de 1931, s'afilia a Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña, sent diputat en les legislatures de 1933 i 1936, i encapçalant-la a les Corts de 1935.
Co-fundador l'11 de febrer de 1933 de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica. Va defensar Lluís Companys i altres membres del govern de la Generalitat de Catalunya per la seva participació en la proclamació de l'Estat Català a l'octubre de 1934.
Després de la victòria, el febrer de 1936, del Front Popular, és nomenat ministre d'Estat als successius governs de Manuel Azaña, Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrio i José Giral, a més d'actuar per un breu període de dos dies (entre l'11 i el 13 de maig de 1936) com a president del govern després de la dimissió de Manuel Azaña en haver estat elegit president de la República. Transcorregut aquest temps, Azaña va nomenar Santiago Casares Quiroga president del govern.
Va ser l'últim president de la Comissió de Compres d'Armament a París, càrrec que va abandonar en saber de la caiguda de Catalunya a mans franquistes, exiliant-se a Amèrica. Va actuar, ja després del final de la Guerra Civil, com a Ministre d'Hisenda en els dos primers governs de la República en l'exili de José Giral.
Obres
[modifica]- San Martín,
- El genio político de Inglaterra
- La política de no intervención, 1942
- Las ideas económicas de Wagemann
- Un golpe de Estado internacional, 1944
- Mosaico internacional,
- Jovellanos político
- El pensamiento vivo de Jovellanos, 1951
Bibliografia
[modifica]- Homenaje en Memoria de don Augusto Barcia Trelles. Centro Asturiano, Buenos Aires 1962.
Enllaços externs
[modifica]- http://www.geneall.net/H/per_page.php?id=550634
- Fitxa al Congrés dels Diputats
- AUGUSTO BARCIA TRELLES, un masón d'A Veiga
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Lluís Simarro Lacabra |
Gran Mestre del Gran Orient Espanyol 1921-1922 |
Succeït per: Enrique Gras Morillo |
Precedit per: Enrique Gras Morillo |
1928 - 1933 |
Succeït per: José María Rodríguez y Rodríguez |
Precedit per: Joaquín Urzaiz Cadaval |
Ministre d'Estat 1936 |
Succeït per: Justino de Azcárate y Flórez |
Precedit per: Manuel Azaña |
President de Govern 1936 |
Succeït per: Santiago Casares Quiroga |
Precedit per: Joan Moles i Ormella |
Ministre de la Governació 1936 |
Succeït per: Sebastián Pozas Perea |
Precedit per: Justino de Azcárate y Flórez |
Ministre d'Estat 1936 |
Succeït per: Julio Álvarez del Vayo |
Precedit per: Francisco Méndez Aspe |
Ministre d'hisenda de la República espanyola en l'exili 1945-1947 |
Succeït per: Fernando Valera Aparicio |