Ofanto
Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
País de la conca | Itàlia | ||||
Cota inicial | 715 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Itàlia | ||||
Localització | entre el mont Forte (640 metres) i el mont Gugliano (860 meres) | ||||
Final | |||||
Localització | mar Adriàtica al golf de Manfredonia prop de Barletta | ||||
Desembocadura | mar Adriàtica | ||||
| |||||
Afluents | |||||
Característiques | |||||
Dimensió | 170 () × 134 () × 166 () km | ||||
Travessa | Província d'Avellino, província de Potenza, província de Foggia i província de Bari a Itàlia | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 2.780 km² | ||||
Mesures | |||||
Cabal | 15 m³/s | ||||
L'Ofanto és un riu del sud d'Itàlia. El seu nom antic era Aufidus. Els afluents a l'esquerra són els torrents Cortino, Isca, Laosento o Osento, Orata, Sant'Angelo i Sarda; i a la dreta el torrent Acqua Bianca, el riu de la Finocchia, i els torrens Fiumicello i Tragino.
Descripció del riu pels autors antics
[modifica]L'Aufidus (en grec Αὔφιδος) era un dels rius més importants de l'Apúlia i desemboca a la mar Adriàtica. Polibi diu per error que és l'únic riu d'Itàlia que travessa la cadena dels Apenins, però les seves fonts es troben tant a prop de la mar Tirrena que l'equivocació és comprensible. Neix als Apenins, al país dels hirpins, a unes quinze milles romanes a l'oest de Compsa, i a 25 de Salern i de la mar Tirrena. Des d'allí passa pel país muntanyós dels hirpins durant més de 40 milles fins a les fronteres d'Apúlia, que travessa entre Asculum i Venusia, i circula lentament per les planures d'aquesta província, fins que desemboca a l'Adriàtic, aproximadament a mig camí entre Sipontum i Bari. Horaci, que va néixer a Venusia, parla del caràcter impetuós i imprevist d'aquest riu.[1] Estrabó diu que era navegable durant uns 90 estadis de la seva desembocadura,[2] però segurament només era accessible a les naus molt petites.[1]