Astènia
Tipus | signe clínic, símptoma i weakness (en) |
---|---|
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-9 | 780.79 (alternativament, 728.87 |
CIAP | A04 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 22832 |
MedlinePlus | 003174 |
MeSH | D001247 |
L'astènia és un símptoma constituït per la percepció de debilitat muscular, sovint amb malestar general i fatiga. Cal diferenciar l'astènia de la fatiga, en la primera els símptomes no milloren o ho fan molt poc amb el descans.
Causes
[modifica]Diversos trastorns i malalties poden manifestar-se de forma predominant amb astènia:[1]
- Fisiològiques: Envelliment humà, embaràs, exercici físic inhabitual.
- Psicògenes: Ansietat o estrès, depressió, somatitzacions.
- D'origen orgànic:
- Infeccions: Quan cursen amb febre, i moltes d'altres (per exemple: Hepatitis vírica, mononucleosi infecciosa, infecció urinària, tuberculosi).
- Malalties hematològiques: Anèmia (la més freqüent dins d'aquest grup), leucèmia, limfoma.
- Insuficiències orgàniques: Cardíaca, respiratòria, renal, hepàtica.
- Trastorns endocrins: Hipotiroïdisme, diabetis mal controlada, malaltia d'Addison, síndrome de Cushing, hipopituïtarisme, hipercalcèmia.
- Afectació neurològica: malaltia de Parkinson
- Afectació muscular: Distròfia muscular, miopatia inflamatòria.
- Malalties de la unió neuromuscular: miastènia gravis.
- Malalties autoimmunitàries: lupus eritematós sistèmic, menys freqüentment: artritis reumatoide.
- Càncer ocult.
- Fàrmacs i tòxics: Benzodiazepines, neurolèptics sedants, estatines o gemfibrozil (per afectació muscular), interferons, antihistamínics (sobretot de la primera generació), antihipertensius (per sobredosificació o descens massa ràpid de la pressió arterial), mòrfics (morfina, heroïna), alcohol, algunes intoxicacions
- De causa desconeguda: Síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia.
Diagnòstic diferencial
[modifica]La durada de l'astènia pot orientar a un diagnòstic, així si els símptomes es presenten durant més de 6 mesos, i no es deuen a un estat de depressió és possible estar davant d'una síndrome de fatiga crònica.
Quan l'anamnesi i l'exploració física no orientin el diagnòstic, caldran unes anàlisis inicials: hemograma, VSG, glucosa, creatinina, enzims hepàtics, ions (amb calci), hormones tiroidals, sediment d'orina; i una radiografia de tòrax.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Losilla Domínguez, M; Sobrino López, A. semFYC. Cansancio y debilidad. Guía de Actuación en Atención Primaria. semFYC, 2011, p. 41-46. ISBN 84-96216-99-3.