Ars Goetia
Tipus | tractat |
---|---|
Sèrie | |
Part de | Clavicula Salomonis Regis |
Ars Goetia (en llatí, probablement: «L'art de la Bruixeria»), sovint dit simplement Goecia, és la primera secció del grimori del segle XVII Lemegeton Clavicula Salomonis, o La clau menor de Salomó.
Descripció
[modifica]El text conté les descripcions dels 72 dimonis que el rei Salomó va dir haver invocat i confinat en un recipient de bronze segellat per símbols màgics, obligant-los a treballar-hi.
Atorga les instruccions per construir un recipient semblant de bronze i utilitzar les fórmules màgiques apropiades per cridar aquests dimonis. L'operació és complexa i detallista i es creu que fa referència als conjurs fets pel mag. Difereix d'altres textos gòtics en el fet que les entitats convocades han de ser forçades a obeir abans de demanar favors.
L'Ars Goetia assigna un grau i un títol de noblesa a cada membre de la jerarquia infernal i dona als dimonis "segells" als que han de pagar lleialtat. La jerarquia ascendent o descendent dels noms dels dimonis publicats al text varien segons l'edició. Algunes d'elles són la Steganographia de Trithemius, del voltant de l'any 1500, la Pseudomonarchia Daemonum de Johann Weyer o edicions posteriors com De Praestigiis Daemonum, de 1563.
Els 72 dimonis de l'infern
[modifica]Els dimonis tenen noms o grafies diferents de les diverses còpies existents de l'Ars Goetia.
- Rei Bael
- Duc Agares
- Príncep Vassago
- Marquès Samigina
- President Marbas
- Duc Valefor
- Marquès Amon
- Duc Barbatos
- Rei Paimon
- President Buer
- Duc Gusion
- Príncep Sitri
- Rei Beleth
- Marquès Leraje
- Duc Eligos
- Duc Zepar
- Comte/President Botis
- Duc Bathin
- Duc Sallos
- Rei Purson
- Comte/President Marax
- Comte/Príncep Ipos
- Duc Aim
- Marquès Naberius
- Comte/President Caacrinolas
- Duc Bune
- Marquès/Comte Ronove
- Duc Balberith
- Duc Astaroth
- Marquès Forneus
- President Foras
- Rei Asmodeo
- Príncep/President Gaap
- Comte Furfur
- Marquès Marchosias
- Príncep Stolas
- Marquès Phenex
- Comte Halphas
- President Malphas
- Comte Raum
- Duc Focalor
- Duc Vepar
- Marquès Sabnock
- Marquès Shax
- Rei/Comte Vine
- Comte Bifrons
- Duc Uvall
- President Haagenti
- Duc Crocell
- Caballero Furcas
- Rei Balam
- Duc Alloces
- President Caim
- Duc/Comte Murmur
- Príncep Orobas
- Duc Gremory
- President Ose
- President Amy
- Marquès Orias
- Duc Vapula
- Rei/President Zagan
- President Volac
- Marquès Andras
- Duc Haures
- Marquès Andrealphus
- Marquès Cimejes
- Duc Amdusias
- Rei Belial
- Marquès Decarabia
- Príncep Seere
- Duc Dantalion
- Comte Andromalius
Mencions i paral·lelismes del contingut en altres textos o tradicions
[modifica]La tradició del poder de Salomó sobre els esperits o dimonis apareix també en altres textos com el Testament de Salomó; i en tradicions d'altres cultures del Pròxim Orient i Mitjà. Exemple d'això present en altres tradicions la podem trobar plasmat al llibre Les mil i una nits, recopilació de contes de l'àmbit àrab-musulmà en què es fa esment a Sulaymán (Salomon) com el Senyor dels Ifrit (genis poderosos del folklore àrab), en tenir poder i autoritat sobre ells donats per Al·là. Segons les tradicions, s'indica que Sulayman va castigar els ifrit rebels que es van negar a seguir la religió d'Al·là i sotmetre's a la seva obediència; tancant-los en gerros que tenien un segell de plom, en què figura imprès el nom de l'Altíssim.
Un altre llistat de dimonis també el podem trobar al Diccionari infernal (un llibre d'il·lustracions a manera de diccionari il·lustrat de demonologia). Altres llistats de dimonis (relacionats amb les tradicions hebrees o cristianes) el podem trobar igualment al Llibre d'Enoc, al llistat dels Grigori castigats per Déu; o en la tradició de la Càbala, a través de la descripció dels Qlifot.