Vés al contingut

Arpella cendrosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArpella cendrosa
Circus pygargus Modifica el valor a Wikidata

Esparver cendrós mascle.
Dades
Pes24 g
261 g
370 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,09 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22695405 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereCircus
EspècieCircus pygargus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimFalco pygargus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica de l'esparver cendrós: àrea de cria (verd) i àrea d'hivernada (blau).

L'arpella cendrosa,[1] esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

És molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).

Morfologia

[modifica]
  • Fa 40-46 cm de llargada total i 97-115 cm d'envergadura alar.
  • El mascle pesa 265 g i la femella 345 g.
  • La cua fa 16-18 cm i amb la part superior fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
  • Ales curtes i arrodonides
  • Es distingeix de l'esparver d'estany pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales. També té les puntes de les ales de color negre i els ulls i les potes són de color groc. El bec és negre.
  • La femella és terrosa, amb el pit i el ventre tacats de terrós i el carpó blanc. Té els ulls marrons.

Reproducció

[modifica]

L’esparver cendrós (o arpella cendrosa) és un rapinyaire mitjà que nia a terra entre matolls espessos o grans herbassars. Actualment l’equivalent a aquest hàbitat són els grans camps de cereal o farratgeres.[5] Al maig hi pon 4-6 ous blavencs molt pàl·lids (32 x 41 mm) que cova exclusivament ella durant 35 dies (el mascle només s'encarrega de dur-li menjar 5 o 6 vegades durant la incubació i 7-10 cops una vegada que els pollets han nascut). Els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més i el niu només serà utilitzat una vegada. El mascle pot ésser polígam i tindre dues niuades simultàniament o consecutiva.

Presenta una petita població nidificant a les zones humides de l'Empordà, la Noguera, l'Urgell, el Bages, la Segarra, el Segrià, el Montsià, a Torreblanca i a les salines de Torrevella, llocs tots ells on es pot considerar poc freqüent, malgrat que el més corrent és que nidifiqui a les extensions de cereals de secà.[6]

Cries d'esparver cendrós

Alimentació

[modifica]

Menja petits vertebrats (pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, esquirols, llangardaixos, etc.) i insectes grossos. És un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa.

Hàbitat

[modifica]

L’esparver cendrós ocupa una extensa varietat d’ambients com ara aiguamolls, prats, matollars i estepes cerealistes. És una espècie generalment gregària, que nidifica en colònies laxes en camps de cereal, zones de matolls i aiguamolls, i fa un niu poc elaborat, fet de branques menudes i plantes herbàcies.

  • Al Pla de Lleida, on es troba la principal població nidificant, fins a l’any 2004 els nius es trobaven de forma exclusiva en conreus cerealistes, blat i ordi, de secà. Arran de fortes sequeres els anys 2005 i 2006, que van fer que la major part del cereal de secà no hi hagués camps amb prou cobertura i alçada per ubicar-hi els nius, una part important de les parelles van fer les postes en conreus de regadiu, tant cerealistes com farratgeres (festuca, raigràs o alfals). Aquest canvi d’ubicació ja no va ser reversible posteriorment amb anys bons de pluja, i actualment aproximadament 2/3 de la població nidificant al Pla de Lleida ho fa en conreus de regadiu.
  • A Girona fins a principis de segle, la major part de la població niava en taques de garriga a diferents punts de l’Empordà. Això va anar canviant i actualment ho fa de forma majoritària en camps de cereal i els nius en garriga s’han convertit en anecdòtics.
  • A Tarragona, a la comarca del Montsià, des que es té coneixement de la nidificació de l’espècie, ha niat sempre en taques de garriga.

Distribució geogràfica

[modifica]

Habita Euràsia i Àfrica. Hiverna i nia a tots els Països Catalans llevat de les Balears (només hi passa en migració estival).

Costums

[modifica]
Mascle adult.

Conservació

[modifica]

Segons les dades de BirdLife International per a l'any 2004 es creu que n'hi havia entre 150.000 i 200.000 exemplars a nivell mundial (a l'Estat espanyol a l'entorn de 4.000-5.000 parelles). Amb dades actuals, al Principat de Catalunya n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservació al Principat està en perill mentre que a Europa es considera que és segur.

Referències

[modifica]
  1. «Arpella cendrosa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 276. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Montagu's Harrier. Circus pygargus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. «Esparver cendrós». Generalitat de Catalunya, 31-10-2022. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  6. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs

[modifica]