Vés al contingut

Arneb

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicArneb
Tipusestel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F0Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebre Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi129 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−6,574 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,57 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.850 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,6932 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,967 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)7,123 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar21 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial25,1 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial22 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 32m 43.8161s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-18° 10' 39.7586''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat13,9[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat32.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada13 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J05324381-1749198 (2MASS)
SAO 150547 (Catàleg SAO)
GSC 05920-01685 (GSC)
HD 36673 (Henry Draper Catalogue)
HD 36673A (Henry Draper Catalogue)
HIP 25985 (Catàleg Hipparcos)
HR 1865 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 05305-1751 (IRAS)
α Lep (nomenclatura de Bayer)
ADS 4146 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
CCDM J05327-1750A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 207 (FK5)
GC 6875 (Catàleg General de Boss)
GCRV 3373 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 25985 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC -20073 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 1156 (JP11)
N30 1189 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 2128 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 1265 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 1265.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 150 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 215925 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 771 (RAFGL)
ROT 853 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 123 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
TD1 4854 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5920-1685-1 (Catàleg Tycho)
UBV 5395 (UBV)
uvby98 100036673 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J05327-1749A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WEB 5055 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 2971266110610441856 (Gaia Data Release 2)
11 Lep (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 46312112 (TESS Input Catalog)
UBV M 11148 (UBV) Modifica el valor a Wikidata
Arneb a la seva constel·lació

Arneb (Alfa de la Llebre / α Leporis)[9] és una estrella de magnitud aparent 2,58, la més brillant a la constel·lació de la Llebre. El seu nom, provinent de l'àrab al-arneb, vol dir "la llebre", al·ludint al conjunt de la constel·lació.

Arneb és una supergegant groga, no molt diferent de Canopus (α Carinae), i només la seva llunyania uns 1.300  anys llum respecte al sistema solar fa que no aparegui més brillant. Amb una magnitud absoluta de 5,40 és una de les estrelles intrínsecament més lluminoses que es poden observar a simple vista, sent la seva lluminositat equivalent a 13.000 sols. El seu diàmetre és també molt gran, 75 vegades més gran que el del Sol. Té una temperatura superficial de 7000 K.[10]

A la fase final de la seva vida, es pensa que Arneb ja ha passat la fase de supergegant vermella i està en procés de contracció i escalfament, si bé podria ser que estigués a la fase expansió cap a una supergegant vermella.

Com a resultat del procés d'envelliment, presenta un contingut de nitrogen cinc vegades més gran que el solar resultat de la fusió d'hidrogen a heli a través del cicle CNO, produint nitrogen com a subproducte i un contingut de sodi doble que el del Sol.

En funció de la seva massa estimada, entre 8 i 10 vegades la massa solar, Arneb acabarà els seus dies com una densa nana blanca de mida similar a la de la Terra.[10]

Referències

[modifica]
  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 21-02-2010, pàg. 1369–1379. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15979.X.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. «Oxygen abundance and the N/C versus N/O relation for AFG supergiants and bright giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 10-2019, pàg. 1533-1542. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ2285.
  9. «* alf Lep -- Variable Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 «Arneb» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 2 gener 2021].