Vés al contingut

Armeria muelleri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArmeria muelleri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPlumbaginaceae
TribuStaticeae
GènereArmeria
EspècieArmeria muelleri Modifica el valor a Wikidata
A.Huet, 1853
Nomenclatura
EpònimJohannes Müller Argoviensis Modifica el valor a Wikidata

Armeria muelleri és una espècie de planta amb flors del gènere Armeria dins la família de les plumbaginàcies, és endèmica dels Pirineus orientals.[1]

Distribució

[modifica]

Armeria muelleri és originària de la part centre-oriental dels Pirineus.[2] Es troba principalment a la Catalunya del Nord (Capcir, Alta Cerdanya, Conflent i Vallespir), al nord de la Catalunya (Alt Urgell, Baixa Cerdanya i Ripollès) i a Andorra.[3]

Descripció

[modifica]
Exemplar recollit el 1986 a 2.700 metres prop del cim del Canigó.
Armeria muelleri a la falda del Cambre d'Ase, juliol del 2021.
Armeria muelleri a la falda del Cambre d'Ase, juliol del 2021.

El 1912, Charles Flahaut (1852-1935) va fer la següent descripció:[2]

« Planta que viu durant diversos anys, amb una arrel allargada, una soca llenyosa, curta i ramificada, sense pèls; llençols plans; estret gairebé filiforme, suau, monovena; tiges florals espinoses; flors unides en el capítol floral de 18 a 20 mil. d'ample, envoltades, durant el seu desenvolupament, per una funda que roman més llarga que ella mateixa en el moment de la floració; involucre format per folíols exteriors més petits que l'interior, ovals estrets, escamosos i acabats en un punt, de color marró; calze marcat amb costelles i que acaba bruscament en punts. Corol·la de color rosa brillant. Floreix a l'estiu. »

El 1853, Alfred Huet du Pavillon va descriure l'espècie com una planta perenne, amb una alçada de 20 a 30 cm. A més de la seva descripció completa en llatí, proporcionà diverses claus per distingir-la d'espècies molt relacionades, com l'armèria marina o l'armèria del rosselló, entre d'altres.[4]

Hàbitat

[modifica]

L'espècie Armeria muelleri es troba en pastures i roques silícies del nivell alpí, entre els 2.300 i 2.900 metres d'altitud.[2]

El 1934, Léon Conill cita Armeria muelleri entre les 80 espècies de fanerògames que es poden trobar al massís del Canigó entre els 2.700 i la cota màxima del seu cim a 2 784 metres.[5]

A causa del seu hàbitat muntanyós ric en metalls, Armeria muelleri ha desenvolupat habilitats que la converteixen en una espècie metal·lòfita, amb potencial com a planta bioindicadora. Pot acumular metalls pesants a les seves arrels, tiges o fulles, però no a les seves flors, on una taxa massa elevada redueix la qualitat del pol·len.[6][7]

Taxonomia

[modifica]

L'espècie Armeria muelleri va ser descrita per Alfred Huet du Pavillon (1829-1907) el 1853 a partir d'un exemplar recollit el 1852 a les rodalies del pic del Canigó (2.784m) durant un viatge al Llenguadoc i els Pirineus.[8] El nom s'escriu primer Armeria mulleri, després es converteix en Armeria muelleri, sent Mueller l'equivalent de Müller. L'espècie està dedicada al botànic suís Johannes Müller,[4] que va fer un viatge al sud de França el 1851.[9]

Sinònims[3]
  • Armeria alpina subsp. muelleri (ALPHuet) Malag., 1968
  • Armeria alpina var. muelleri (ALPHuet) Nyman, 1881
  • Armeria halleri subsp. muelleri (ALPHuet) Rouy, 1892
  • Armeria maritima subsp. muelleri (Huet) O. Bolòs & Vigo
  • Armeria maritima subsp. salvadorii (Bernis) Malag., 1976
  • Armeria maritima var. menor Rouy, 1892
  • Armeria mulleri Huet, 1853
  • Armeria muelleri var. menor Rouy, 1902
  • Statice armeria subsp. muelleri (Huet) P.Fourn., 1937
  • Statice muelleri (Huet) P.Fourn., 1937

Armeria muelleri és el nom més acceptat, però algunes bases de dades de vegades consideren que aquest nom és el basiònim de Statice muelleri.[10]

Protecció

[modifica]

L'espècie Armeria muelleri no figura a la Llista Vermella de la UICN.[3] Tot i això, un estudi del 1998 sobre espècies de flora endèmiques, rares o amenaçades a Catalunya, aplicant els mateixos criteris que la UICN, va avaluar el seu estat de conservació com a espècie gairebé amenaçada, per tant amb una elevada probabilitat de trobar-se en perill d'extinció en un futur pròxim.[11] Un estudi similar del 2013 que presenta una llista de plantes amenaçades a la regió de Migdia-Pirineus la classifica com a espècie vulnerable (VU), amb alt risc de trobar-se en perill.[12]

Armeria muelleri està amenaçada per l'escalfament global que, a llarg termini, corre el risc de reduir dràsticament la superfície de l'estatge alpí, sobre el qual viu, per transformar-lo en un estatge subalpí. Després es veurà obligada a apropar-se cada cop més als cims més elevats.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Armeria muelleri» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 juny 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Charles Flahaut. Nouvelle flore coloriée de poche des Alpes et des Pyrénées (en francès). P. Klincksieck, 1912, p. 124 (Bibliothèque de poche du naturaliste). BNF 30439604w. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Armeria muelleri A.Huet» (en anglès). Referència GBIF. [Consulta: 23 març 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Huet (1853). De quelques plantes nouvelles des Pyrénées. Annales des sciences naturelles. ser.3, t.19: 255.» (en anglès). Référence Biodiversity Heritage Library: 41552274. [Consulta: 25 desembre 2020].
  5. ↑ Léon Conill «Notes scientifiques sur Vernet-les-Bains et ses environs» (en francès). Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 58, 1934, pàg. 325 [Consulta: 25 desembre 2020].
  6. ↑ Anita Biskup; Romana Izmaiłow «Endosperm development in seeds of Echium Vulgarel.(Boraginaceae) from polluted sites» (en anglès). Acta Biologica Cracoviensia Series Botanica, 46, 2004, pàg. 39-44 [Consulta: 25 desembre 2020].
  7. ↑ Esteban Remon. Tolérance et accumulation des métaux lourds par lavégétation spontanée des friches métallurgiques (en francès). Université JeanMonnet, 2006, p. 157. 
  8. ↑ Amigo, Jean-Jacques «Huet du Pavillon (Alfred)». Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises, vol. 3 Sciences de la Vie et de la Terre. Publications de l'olivier [Perpinyà], 2017.
  9. ↑ John Briquet, Notice sur la vie et les œuvres de Jean Müller // Bulletin de l'Herbier Boissier, Genève, 1896
  10. ↑ «Armeria muelleri.Huet, 1853» (en anglès). Referència IPNI. [Consulta: 23 març 2021].
  11. ↑ Llorenç Sáez; Josep Antoni Rosselló Picornell; Josep Vigo «Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. I. Tàxons endèmics». Acta Botanica Barcinonensia, 45, 1998, pàg. 309-321 [Consulta: 25 desembre 2020].
  12. ↑ Conservatoire botanique national des Pyrénées et de Midi-Pyrénées «Liste rouge des plantes vasculaires de Midi-Pyrénées» (en francès). Conservatoire botanique national des Pyrénées et de Midi-Pyrénées, 5-2013 [Consulta: 25 desembre 2020].
  13. ↑ Nora Pérez-García; Xavier Font; Albert Ferré; Jordi Carreras «Drastic reduction in the potential habitats for alpine and subalpine vegetation in the Pyrenees due to twenty-first-century climate change» (en anglès). Regional Environmental Change, 13, 03-03-2013, pàg. 1157–1169 [Consulta: 25 desembre 2020].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armeria muelleri
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Armeria_muelleri&oldid=32965613»