Aribert Heim
| Nom original | (de) Aribert Heim  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Aribert Ferdinand Heim 28 juny 1914 Bad Radkersburg (Àustria) |
| Mort | 10 agost 1992 (78 anys) El Caire (Egipte) |
| Causa de mort | càncer colorectal |
| Sepultura | El Caire |
| Residència | El Caire (1963–) |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Universitat de Viena - medicina (1939–1940) Universitat de Rostock SS-Ärztliche Akademie |
| Activitat | |
| Ocupació | metge militar, metge, ginecòleg, torturador, jugador d'hoquei sobre gel, guarda de camp de concentració |
| Activitat | 1940-1945 |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1938–) Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1935–) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Alemanya Nazi |
| Branca militar |  Schutzstaffel |
| Rang militar | SS Obersturmführer |
| Comandant de (OBSOLET) | Camp de concentració de Mauthausen 6a Divisió SS de Muntanya Nord |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Esport | hoquei sobre gel |
| Altres | |
| Condemnat per | crim contra la humanitat |
Aribert Ferdinand Heim va ser un metge austríac de les SS, també conegut com a Doctor Mort pels seus crims al Camp de concentració de Mauthausen durant el Tercer Reich. Se l'acusa de matar i torturar directament molts presos, i de realitzar sàdics experiments. La seva recerca, després de diverses especulacions sobre la seva possible mort, ha estat considerada com la del darrer personatge rellevant del nazisme. Les darreres informacions situen la seva mort a Egipte, l'any 1992.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar medicina a Graz i doctorar-se a Viena. El 1935 va afiliar-se al Partit Nazi (NSDAP), que a Àustria aleshores encara era prohibit (número d'afiliació 6.116.098). Va unir-se a les SS després de l'Anschluss el 1938 (SS-Nr. 367.744). També va estudiar a les escoles de la SS (Führerschulen) i l'Acadèmia medical del servei de seguretat nazi.[2] Es va oferir com a voluntari per a les Waffen-SS la primavera de 1940, on va assolir el grau de Hauptsturmführer (capità). L'octubre del 1941, Heim va ser enviat al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, on va dur a terme experiments mèdics amb presoners. Més tard va ser enviat a un hospital de campanya de les SS a Viena.
Entre l'octubre i el desembre de 1941, Heim «treballà» al campament d'Ebensee, prop de Linz, a Àustria, on va dur a terme experiments amb jueus, similars als realitzats per Josef Mengele a Auschwitz. Els presoners jueus van ser enverinats amb injeccions de diferents compostos químics (com petroli, aigua, fenol, verí) directament al cor per induir la mort més ràpidament.[3] Des de febrer del 1942, Heim anà a Finlàndia amb la 6a Divisió SS de Muntanya Nord, i exercí als hospitals d'Oulu com a metge de les SS.
El 15 de març del 1945 Heim va ser capturat per soldats dels Estats Units i enviat a un campament de presoners de guerra. Va ser posat en llibertat, i va treballar com a ginecòleg a Baden-Baden fins que va desaparèixer el 1962.
Després de diverses informacions no confirmades,[4][3] les circumstàncies de la fugida de Heim, vida posterior i mort van ser possiblement esclarides per informacions de la cadena alemanya ZDF i el The New York Times. A un cert moment es va pensar que s'hauria jubilat a Roses.[5] El pintor Tano Pisano de Palafrugell va rebre una transferència de 170.000 euros d'un cert Heim, i pels investigadors no era clar si provenien del fill Rüdiger, innocent, o del pare Aribert, del qual un compte a la Deutsche Bank era segrestat. El pintor va admetre que era en relació amb Rüdiger, però que ignorava que era fill del Doctor Mort. La revista Interviú que va publicar sobre l'afer en primera instància va ser condemnat a indemnitzar Pisano per haver-lo connectat amb el criminal nazi.[6] El 2012, en tercera instància, el Tribunal Suprem va anul·lar la condemna, per què jutjava que era proporcional amb l'interès públic de difondre les imatges.[7]
Van informar que va viure sota la identitat falsa de Tarek Farid Hussein a Egipte, i que va morir de càncer intestinal al Caire el 1992.[1][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El Carnisser de Mauthausen és mort», Avui, 16 de juny de 2009
- ↑ Ernst Klee, Das Personenlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. Frankfurt am Main, Fischer-Taschenbuch, 2005, pàgina 238, ISBN 3-596-16048-0
- ↑ 3,0 3,1 (anglès) «Most-wanted Nazi sought in Chile», BBC News, 9 de juliol de 2008
- ↑ «A la caça del sinistre Doctor Mort»[Enllaç no actiu], Avui, 10 de juliol de 2008, pàgina 18
- ↑ «Doctor sàdic a Mauthausen i jubilat a Roses?». El Punt, 12 octubre 2005. Arxivat de l'original el 2015-09-24 [Consulta: 25 juliol 2014]. «L'any 1993, la seva dona Frida i els seus fils van assegurar a les autoritats alemanyes que Heim havia mort a l'Argentina. Però ni la policia ni els responsables del banc d'Alemanya on hi ha dipositats un milió d'euros a nom només de Heim es van creure aquesta versió i van impedir que la família disposés del capital. Quan la policia va detectar que s'havia fet una transferència, que teòricament només podia fer Heim, es va sospitar que el nazi, que ara tindria 91 anys, era viu i va començar a buscar-lo seguint la pista del destinatari de les transferències: Tano Pisano. Pensen que l'ancià Heim vivia a Roses.»
- ↑ Pinilla, Oscar «‘Interviú' ha d'indemnitzar un pintor de Palafrugell que vinculava amb un nazi». El Punt, 12 desembre 2010, pàg. 45 [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «El Suprem anul·la la condemna que obligava 'Interviú' a indemnitzar un pintor per vincular-lo amb un criminal nazi. La sentència considera que el reportatge és d'interès públic i qualifica "d'immoral" que l'artista pogués ajudar el 'doctor Mort' a fugir». La Vanguardia, 19 setembre 2012 [Consulta: 25 juliol 2014]. «"S'entén que és proporcional i d'interès públic la difusió de les imatges", indica la sentència. I hi afegeix: "I més quan és un fet reconegut pel mateix pintor que la policia l'havia investigat per poder tenir informació sobre l'amagatall d'Aribert Heim".»
- ↑ Souad Mekhennet & Nicholas Kulish, «Uncovering Lost Path of the Most Wanted Nazi»(anglès), The New York Times, 4 de febrer de 2009