Vés al contingut

Argent natiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralArgent natiu

Argent en matriu d'acantita de la mina Imiter, situada a Boumalne-Dadès, al Marroc. Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAg
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.01.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.1.2
Heys1.2
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lícubs, octahedres, dodecaedres. Sovint allargat formant fils
Estructura cristal·linaa = 4.0862 Å
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacialGrup espacial 225 Modifica el valor a Wikidata
Colorargent-blanc, s'entel·la a gris fosc o negre, formant una capa d'acantita
Maclesmacles de penetració en (111). Creixements arborescents maclats en (100) i (111).
Exfoliacióno observada
Fracturano observada
Tenacitatmal·leable
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaargent blanc
Diafanitatopaca
Densitat10,1 a 11,1 g/cm³ (mesurada), 10,497 g/cm³ (calculada)
Magnetismeparamagnètica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'argent és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup de minerals del coure.[2] Rep el seu nom del llatí argentum, amb el mateix significat.

Característiques

[modifica]

Es troba en forma nativa molt rarament com a palletes, i de manera més comuna combinada amb sofre, arsènic, antimoni o clor, i en diversos minerals com ara l'argentita (Ag₂S), la clorargirita (AgCl) o la galena (PbS, de vegades amb impureses d'argent). Com que l'argent es troba sovint en conjunció amb diversos elements o formant un aliatge amb altres metalls com l'or, generalment s'ha d'extreure a través de fusió o electròlisi. Forma sèries de solució sòlida amb el pal·ladi i amb l'or.[3][4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz l'argent natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi,[5] i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que l'argent era separat del plom al Mil·lenni IV aC. Actualment, les principals fonts d'argent són les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, Perú i els Estats Units. Com que la major part dels jaciments d'argent són al continent americà, aquest metall era molt més valuós abans del «descobriment» d'aquest continent.

Referències

[modifica]
  1. «Silver» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  2. «Copper Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  3. «Gold-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  4. «Palladium-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  5. «23:15-16». A: Gènesi.