Aranya de cap negre
Trachinus radiatus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198720 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Trachinidae |
| Gènere | Trachinus |
| Espècie | Trachinus radiatus Cuvier, 1829 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
L'aranya de cap negre, aranya capçuda, aranya de roca, aranya negra, aranya roquera, aranya sardinera o aranya sugra (Trachinus radiatus) és una espècie de peix de la família dels traquínids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
[modifica]- Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.[1]
- El cos és allargat i comprimit lateralment.
- El cap és gros i ample.
- La boca és ampla i obliqua.
- Els ulls es troben en posició laterodorsal i sobre d'ells hi ha dues petites espines.
- Darrere els ulls hi ha tres plaques òssies amb línies radials.
- L'opercle té una espina, i tant aquesta espina com les de la primera dorsal estan connectades a una glàndula verinosa.
- Té dues aletes dorsals. A la primera hi ha sis espines. La segona és més curta que l'anal.
- Les pectorals són posteriors a les pèlviques.
- Les pèlviques són petites.
- La caudal és recta, lleugerament còncava al centre.
- El dors és de color gris i marró.
- En els costats, de color gris, hi ha punts i cercles negres.
- El ventre és blanc amb tons blaus.
- Té una taca negra a la primera dorsal.[2]
Reproducció
[modifica]Es reprodueix durant l'estiu.[3]
Alimentació
[modifica]Menja peixos i crustacis bentònics.[3]
Hàbitat
[modifica]És bentònica de fons sorrencs i fangosos entre els 20 i 200 m de fondària, on s'enterra dins la sorra esperant el pas de les preses.[3]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba des de Gibraltar fins al Golf de Guinea. També a la Mediterrània.[1]
Interès pesquer
[modifica]Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls, fluixa i volantí. Es pot capturar amb fusell però s'ha d'anar amb compte amb les picades en manipular-les i perquè pot atacar quan es veu reflectida a les ulleres (s'aixeca del fons nedant cap a la superfície donant voltes i aixecant l'aleta dorsal).[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 217.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 217.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 218.
Bibliografia
[modifica]- Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv 1-406.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
