Vés al contingut

Aragonès belsetà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAragonès belsetà
Belsetán Modifica el valor a Wikidata
EpònimVall de Bielsa Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Parlat aAragó Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès central
aragonès centre-oriental Modifica el valor a Wikidata

L'aragonès belsetà o simplement belsetà és la varietat dialectal de l'aragonès parlada a les valls de Bielsa (vall de Bielsa pròpiament dit, vall de Pineta, de Chisagüés i de Barrosa). Altres dialectes com el tensí manifesten algunes similituds destacables que es deuen a la conservació de formes aragoneses antigues que han desaparegut en altres varietats de la llengua aragonesa. És per tant, per a la major part dels experts, una de les varietats aragoneses amb major grau de puresa i menor castellanització.

Fonètica

[modifica]

És un dels dialectes que tenen una tendència més forta a perdre l'o final: belsetan, cul, fil, top, ferrer, giner.

És l'única forma de la península ibèrica on es conserven casos de NN i LL llatines sense ser cultismes.

Exemples:

  • bel·la
  • payel·la
  • pen·na
  • capan·na

També ens trobem amb casos de -nn- geminada derivada de -ND-:

  • baran·nato, (baranato en Tella).
  • bren·na
  • espuen·na
  • espon·nal

Tot plegat és interessant perquè ho veiem en topònims de textos medievals, (Panno, en l'actual Pano), i ens fa saber l'evolució fonètica de la llengua.

ESPONDA > espuenda > espuenna > espuena.

Existeix un cas curiós d'evolució de la -LL- llatina fins a -r-: els pronoms er i ers, (ell i ells), és fàcil per influència gascona, encara que en ser quelcom tan concret, no sol fer-se servir en les diferents formes creades per torbar un aragonès estàndard.

Els grups llatins -CT-, -ULT- evolucionen a -t-, -ut-:

Exemples:

  • FACTU > feto
  • NOCTE > nuet
  • MULTU > muto

Morfologia

[modifica]

Els articles més generals són el, la, es, les. Com a alomorfs hi trobem lo, usat de vegades, sobretot per la gent de més edat, i o, a, us, as, presents en qualsevol combinació amb preposició (amb, de, en): n'o, n'a, d'as, amb as, etc.

Nusatros i vusatros d'altres dialectes aragonesos conserven la forma arcaica: nusaltros i vusaltros.

Juntament amb bel, bel·la trobem els adjectius indefinits qualque i qualques.

  • qualques hombres, qualques mullers, qualque cosa, (bella cosa).

Per dir "bel·la cosa" també tenim el pronom indefinit "qualcosa". Hi ha doncs una semblança amb el francès "quelque chose", i és fàcil que tinguin relació amb formes gascones.

En quan als passats perfectes, es fan servir en tots en les seves formes àtones de normal:

  • tenié. (vaig tenir)
  • trayé. (vaig portar)
  • venié (vaig vindre)
  • fayé (vaig fer)

Sintaxi

[modifica]

En les combinacions de pronoms conserva la forma medieval juntament amb la general en aragonès actual, (li'n, els ne):

  • di-le-lo.
  • le'l trayen.
  • les-la trayen.
  • les-le trayen.

És un dels pocs llocs de l'alt Aragó on encara es emplea el verb "estar" com a auxiliar de verbs intransitius:

  • No hi soi estato.

El seu ús amb verbs de moviment, ja no empleat, va ser comú en el passat:

  • Soi ito ta el huerto. (no s'apostrofa perquè la u- és semiconsonant)

Bibliografia

[modifica]