Any de sa Desgràcia
| Guerres otomanes | |||
|---|---|---|---|
  Any de sa Desgràcia Any de sa Desgràcia (Països Catalans) | |||
  | |||
| Tipus | slave raid (en)  | ||
| Data | 9 de juliol de 1558 | ||
| Coordenades | 40° 00′ 00″ N, 3° 50′ 17″ E / 40°N,3.83806°E | ||
| Lloc | Ciutadella de Menorca | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria otomana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
Conquesta d'Europa oriental | |
Gal·lípoli - Maritsa - Plocnik - Kosovo Polje - Argeş - Sofia - Veliko Tàrnovo - Nicòpolis - Varna - Ankara - Kosovo - Constantinoble - Belgrad - Mohács (1526) - Viena (1529) - Kőszeg - Visegrád - Osijek - Gorjani - Buda (1541) - Pest (1541) - Pest (1542) - Valopovo - Szigetvár - Călugăreni - Mezőkeresztes | |
Campanyes del Mediterrani | |
Rodes (1480) - Òtranto (1480) - Òtranto (1481) - Rodes (1522) - Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Castelnuovo - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Cadaqués i Palamós - Mahdía - Orà (1556) - Sorrento - Menorca - Gozo - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam - Żejtun | |
Ràtzies otomanes a viles del Regne de Mallorca | |
|---|---|
Andratx 1519 · Andratx 1531 · Santanyí 1531 · Pollença 1531 · Maó 1535 · Eivissa 1536 · Eivissa 1538 · Sóller 1542 · Banyalbufar 1542 · Santa Eulària 1543 · Eivissa 1543 · Estellencs 1546 · Banyalbufar 1546 · Santanyí 1546 · Pollença 1550 · Alcúdia 1551 · Valldemossa 1552 · Andratx 1553 · Ciutadella 1558 · Sóller 1561 · Santanyí 1571 · Andratx 1578 · Eivissa 1578 · Eivissa 1614 · Santa Eulària 1620 · Andratx 1643 | |
Es coneix com a l'Any de sa Desgràcia una ràtzia otomana a l'illa de Menorca de l'any 1558.[1]
Context europeu
[modifica]L'atac turc a Menorca s'esdevé en una època de conflicte entre el rei Felip II de Castella i Enric II de França, enmig de les pretensions del papa Pau IV d'aconseguir el control del Regne de Nàpols.[2] Així, es produeixen en l'àmbit continental la Batalla de Sant Quintí (1557), després de la invasió de Nàpols per part dels francesos, i la batalla de Gravelines (juliol de 1558), mentre que en l'àmbit del Mediterrani es preparava la conquesta de Còrsega per part de França, en mans hispanogenoveses, i atacs a Niça, en mans de la casa de Savoia, aliada de Felip II en la guerra contra França.
La historiografia ha volgut explicar l'atac a Menorca a causa d'errors estratègics de la corona espanyola i l'ajuda francesa. No obstant això, la documentació francesa[3] desmenteix qualsevol interès d'Enric II de França en Menorca, i fins i tot es va queixar als turcs pel trencament del seu acord i per no haver fet res en profit seu, ja que el seu objectiu era Còrsega i les possessions de la casa de Savoia.
Antecedents
[modifica]En juny de 1558, juntament amb Turgut Reis, Pialí Baxà salpà en direcció a l'estret de Messina i els dos almiralls capturaren Reggio de Calàbria. Des d'allà, es dirigiren a les illes Eòlies i en van capturar diverses, abans de desembarcar a Amalfi, en el golf de Salern, i capturar Massa Lubrense, Cantone i Sorrento, on van agafar 3000 presoners.[4] Posteriorment desembarcaren a Torre del Greco, en les costes de Toscana, i a Piombino. L'objectiu era reunir-se amb les tropes franceses a Ajaccio per completar la conquesta de Còrsega i atacar Vilafranca de Niça, però la flota turca els esquivà pel nord de Còrsega i es dirigí cap a Menorca, fet propiciat pels suborns rebuts de les forces hispanogenoveses per evitar l'atac a Còrsega.
El setge
[modifica]El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 soldats mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la capital, Ciutadella, i el dia anterior els otomans havien estat rebutjats des del castell de Sant Felip de Maó.
Mentre Miguel Negrete va suggerir la rendició, el regent de la governació, Bartomeu Arguimbau, va avisar de l'arribada de les 140 naus a Mallorca i Barcelona, i va fer concentrar a la capital la població no combatent de l'illa seguint ordres de Joana d'Espanya per a casos d'emergència, i cridant reforços de les altres poblacions, de manera que defensaven la ciutat la companyia de Miguel Negrete de 40 soldats, 400 ciutadellencs, cent soldats del Mercadal, 110 soldats d'Alaior i set o vuit supervivents de l'atac a Maó.[5]
La muralla medieval de Ciutadella, de parets altes i primes, no estava preparada per fer front a les bales dels 24 canons pesants disparades amb pólvora, i els defensors van haver d'usar els canons i un trabuquet[6] i fer sortides per mirar d'inutilitzar l'artilleria enemiga, mentre rebutjaven tres atacs turcs, que bombardejaven la muralla mentre un turc comminava a la rendició en castellà.[7]
La nit del vuitè dia de setge, després que s'incendiés el dipòsit de municions[6] es va evacuar la ciutat, però la columna d'evacuació fou interceptada i els seus integrants morts o capturats, i l'endemà les tropes otomanes entraven a la ciutat.
Conseqüències
[modifica]La ciutat fou saquejada durant tres dies, després dels quals romangué totalment despoblada i totes les construccions van ser destruïdes, incloent-hi la catedral. L'atac va suposar la major catàstrofe demogràfica d'ençà de la Conquesta de Menorca de Pere el Gran 1287, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants dels quals entre 2.500 i 3.000 captius,[6] la majoria venuts com a esclaus a Constantinoble, i els més rics retinguts en espera de rescat.
Cada 9 de juliol, Ciutadella recorda els fets amb la lectura de l'acta de Constantinoble al saló Gòtic de l'Ajuntament.
L'Obelisc de Ciutadella, situat a la Plaça del Born, es va erigir per commemorar els 300 anys de l'esdeveniment.
Referències
[modifica]- ↑ «El Nou de Juliol», article sobre l'efemèride de l'Ajuntament de Ciutadella. [Consulta: 5-03-2021].
- ↑ Cristòfor Despuig: Els Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa«Enllaç». Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 3 juliol 2008].
- ↑ Archivo de la Frontera: El marco de la toma de Ciudadela de Menorca por Pialí Bajá en julio de 1558 en la correspondencia francesa
- ↑ Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571 (en anglès). American Philosophical Society, 1984, p. 700-701. ISBN 9780871691620.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 349. ISBN 8478262997.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Blanchar, Clara; Pons, Joan. «Així va ser l'atac corsari a Menorca del 1558». Sapiens, 19-12-2019. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2019. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ Joan F. López Casasnovas. S'any de sa Desgràcia Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.. Diari de Balears, el 7 de juliol de 2006
Bibliografia
[modifica]- Miquel A Casasnovas Camps.: Història de Menorca. Ed. Moll, Palma 2005.
- Josep M. Ruiz Manent: Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de "Sa Desgràcia" de Ciutadella. Ed. Nura Menorca 2004.
- Florenci Sastre Portella.: Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...'. Ed. Nura Menorca 2006.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Història moderna: Així va ser l'atac corsari a Menorca del 1558» Arxivat 2019-07-15 a Wayback Machine., Clara Blanchar (text), Joan Pons (assessorament), Sàpiens, 19-12-2019.
- «El Nou de Juliol», article sobre l'efemèride de l'Ajuntament de Ciutadella, des d'on es poden consultar o baixar els següents documents: L'Acta de Constantinoble, i la conferència «Sa Desgràcia de 1558, uns fets que encara ens colpeixen» (Martí Carbonell, 2017 - vegeu més avall).
- «L'any de sa desgràcia», El Periódico.cat, 21-08-2012.
- «Sa Desgràcia de 1558, uns fets que encara ens colpeixen»
PDF, conferència pronunciada el 9 de juliol, Martí Carbonell Salom, 2017, reproduït per l'Ajuntament de Ciutadella.