Antoine Bruny d'Entrecasteaux
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1737 Ais de Provença (França) |
| Mort | 21 juliol 1793 (55 anys) Papua Nova Guinea |
| Governador general de les Illes Mascarenyes | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, militar |
| Activitat | 1754 - |
| Carrera militar | |
| Rang militar | contre-amiral (en)  |
| Comandant de (OBSOLET) | Recherche (en) |
| Participà en | |
| 1791 | expedició d'Entrecasteaux |
| Premis | |
Antoine Raymond Joseph de Bruny, cavaller d'Entrecasteaux (Ais de Provença, 1737 – 1793), fou un navegant francès que va explorar la costa d'Austràlia mentre buscava l'expedició desapareguda de Jean-François de La Pérouse.[1]
El seu nom es presenta amb diferents variants. Se'l coneix normalment com d'Entrecasteaux o Entrecasteaux, nom del castell on va néixer. Habitualment el primer nom és Antoine, però de vegades se l'anomena Joseph. Bruny és el cognom, escrit també com Bruni.
Primers anys
[modifica]D'Entrecasteux va néixer, el 1737, al castell d'Entrecasteux del departament francès de Var. Va ingressar a la marina el 1752, i es va distingir en la batalla de Menorca, el 1757, contra els anglesos.[2] Després d'un afer familiar va voler deixar la marina, però va ser nomenat comandant de la flota a l'Índia, i governador de l'illa de França (avui Maurici), 1787-1789. El 1791 és nomenat contralmirall.[3]
Viatge d'exploració
[modifica]Les últimes notícies de l'expedició de La Pérouse eren del 25 de febrer de 1788. El 14 de juliol de 1789 té lloc l'assalt a la Bastilla de París. En plena eufòria revolucionària l'Assemblea Nacional encarrega a Claret de Fleurieu, que ja havia organitzat el viatge de La Pérouse, que n'organitzi un altre per la seva recerca.
S'encarrega a d'Entrecasteux el comandament d'una expedició per inspeccionar les costes de Nova Holanda (Austràlia) i seguir la ruta prevista per La Pérouse. Els vaixells són La Recherche («la recerca»), amb Hesmivy d'Auribeau com a lloctinent, i l'Esperance («l'esperança») amb Huon de Kermadec de capità i Denis de Trobiand de lloctinent. De la resta de la tripulació destaquen el cavaller de Rossel, encarregat de les observacions astronòmiques i que acabaria escrivint la relació del viatge; l'hidrògraf Beautemps-Beaupré, que va fer els mapes d'Austràlia, i el naturalista Houtou de La Billardière.[4][5]
L'expedició parteix de Brest, el 29 de setembre de 1791, i a arribant a Ciutat del Cap reben un informe de què s'han vist indígenes a les illes de l'Almirallat amb uniformes francesos.[6] Entrecasteaux arriba a Tasmània el 20 d'abril de 1792. Es dediquen, fins al 28 de març, a explorar i cartografiar l'illa que ja havia sigut descoberta per l'anglès Tobias Furneaux, el 1773. D'Entrecasteux descobreix que la costa sud-est està dividida en una segona illa, que anomena illa de Bruni, separada pel canal d'Entrecasteux. Els mapes que en fa Beautemps-Beaupré van decidir més tard als anglesos a colonitzar la costa sud-est de l'illa fundant l'actual capital Hobart Town. La Billardière descobreix noves espècies d'eucaliptus que s'adaptaran bé a Europa.
Sortint de Tasmània, els vents els porten fins a Nova Caledònia, descoberta per James Cook, i exploren tota la costa oest que no havia vist Cook. Els esculls els impedeixen desembarcar i segueixen per les illes Salomó i Nova Irlanda fins a arribar a les illes de l'Almirallat. Durant tres dies exploren les illes però no troben cap uniforme francès. Decideixen anar fins a la colònia holandesa de l'illa Ambon per carregar queviures.[7]
Tornen a Tasmània seguint la costa oest d'Austràlia on descobreixen l'arxipèlag Recherche i els científics descobreixen noves espècies de flora i fauna. Arriben a Tasmània el 21 de gener de 1793, el mateix dia que a París decapitaven al rei Lluís XVI.
De camí a Tonga, troba les illes Kermadec que les anomena amb el nom del capità de l'Esperance, que moriria dos mesos tard. A les illes Santa Cruz troben una illa nova que anomenen illa de la Recherche. És justament Vanikoro on havia naufragat La Pérouse. Segueixen buscant per les illes Salomó i les Louisiade fins que abandonen la recerca.
Epíleg del viatge
[modifica]El 20 de juliol de 1793 mort d'Entrecasteux d'escorbut i disenteria. Auribeau es fa càrrec del comandament i Rossel és el nou capità de l'Espérance. Quan l'expedició havia partir de Brest, en plena revolució francesa, la tripulació estava dividida entre monàrquics i republicans. A la mort dels dos capitans, la situació s'agreuja. En arribar a les colònies neerlandeses reben la notícia de la proclamació de la república. Auribeau no vol tornar a França, demana la protecció dels holandesos i els revolucionaris l'acusen de traïció. El 23 d'agost mort Auribeau i la tripulació va tornant a França en diferents vaixells francesos o holandesos. Rossel és apressat pels anglesos que copien els mapes d'Austràlia.
La Billardière publica, el 1799, la Relation du voyage à la recherche de La Pérouse, amb especial interès en els resultats dels naturalistes. El 1807, Beautemps-Beaupré publica l'Atlas du Voyage de Bruny-Dentrecasteaux, i Rossel, alliberat pels anglesos, publica el relat oficial del viatge, el 1808.
Ruta del viatge
[modifica]- Brest, França, el 29 de setembre de 1791.
- Ciutat del Cap, 17 de gener de 1792.
- Terre de Van Diemen (Tasmània), 20 d'abril a 28 de març.
- île des Pins i Nova Caledònia, 17 de juny.
- illes Salomó
- Nova Irlanda i illes de l'Almirallat, a l'arxipèlag de Bismack, 26 de juliol.
- Ambon, 6 de setembre a 13 d'octubre
- Tasmània, 21 de gener a 27 de febrer de 1793.
- Nova Zelanda, illes Kermadec, Tongatapu
- Nova Caledònia, 21 d'abril a 9 de maig. Mort Huon de Kermadec.
- Illes Santa Cruz, 19 de maig
- Salomó, Louisiade
Vaixells i tripulació
[modifica]| Recherche | Espérance | |
|---|---|---|
| Tipus de vaixell | Urca | Urca |
| Desplaçament | 500 tones | 500 tones |
| Tripulació | 113 | 106 |
| Comandant | Antoine Bruny d'Entrecasteaux (contralmirall, ascendit a vicealmirall) |
J.M. Huon de Kermadec (capità de navili, mort a Nova Caledònia) |
| Lloctinent | A. Hesmivy d'Auribeau (comandant en substitució d'Entrecasteaux, mort a Java) |
Denis de Trobiand |
| Astrònom | Cavaller de Rossel (capità en substitució de Kermadec) |
Dom Pierson (amb funcions de capellà) |
| Hidrògaf | C.F. Beautemps-Beaupré | |
| Naturalista | J.J. Houtou de La Billardière | Claude Riche |
Topònims del viatge
[modifica]Els topònims utilitzats en memòria del viatge d'exploració d'Entrecasteux, i que encara són vigents avui, són:
- Illa de Bruny, al sud-est de Tasmània. El 1918 es va canviar Bruni per Bruny.
- Canal d'Entrecasteaux, entre les illes de Bruny i Tasmània.
- Esculls d'Entrecasteux, al nord de Nova Caledònia.
- Punta d'Entrecasteaux, badia Esperance, arxipèlag Recherche i D'Entrecasteaux National Park, al sud-oest d'Austràlia.
- Illes Kermadec, al nord de Nova Zelanda.
- Illes d'Entrecasteux, una de les quals és l'illa de Trobiand, a Papua Nova Guinea.
Referències
[modifica]- ↑ McCarthy, G.J. «Bruny d'Entrecasteaux, Joseph-Antoine Raymond» (en anglès britànic). Encyclopedia of Australian Science and Innovation, 20-10-1993. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Gregory, Desmond. Minorca, the Illusory Prize: A History of the British Occupations of Minorca Between 1708 and 1802 (en anglès). Associated University Presse, 1990, p. 24-25. ISBN 978-0-8386-3389-2.
- ↑ Piat, Denis. Mauritius on the Spice Route, 1598-1810 (en anglès). Editions Didier Millet, 2010, p. 99. ISBN 978-981-4260-31-2.
- ↑ Williams, Roger L. The Voyage of Entrecasteaux: Part 1 Genesis & Preparations (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2003, p. 107–118. DOI 10.1007/978-94-017-0187-7_7. ISBN 978-94-017-0187-7.
- ↑ Richard, Hélène «L 'expédition de d'Entrecasteaux (1791-1794) et les origines de l'implantation anglaise en Tasmanie». Outre-Mers. Revue d'histoire, 69, 257, 1982, pàg. 289–306. DOI: 10.3406/outre.1982.2388.
- ↑ Williams, Roger L. The Voyage of Entrecasteaux: Part 2 From Brest to Tasmania (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2003, p. 119–138. DOI 10.1007/978-94-017-0187-7_8. ISBN 978-94-017-0187-7.
- ↑ Connell, John. New Caledonia of Kanaky: The political history of a French colony (en anglès australià). Canberra, ACT : Development Studies Centre, Research School of Pacfic Studies, The Australian National University., 2017-10-31. ISBN 978-0-7315-0512-8.
