Antanas Mockus
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 març 1952  (72 anys)Bogotà (Colòmbia) | ||
 794è Alcalde de Bogotà | |||
| 1r gener 2001 – 31 desembre 2003 ← Enrique Peñalosa – Luis Eduardo Garzón ⊟ | |||
| Alcalde de Bogotà | |||
| 1r gener 1995 – 10 abril 1997 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Nacional de Colòmbia Universitat de París Universitat de Borgonya Lycée français Louis Pasteur (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, periodista, professor d'universitat, filòsof, polític | ||
| Partit | Aliança Verda | ||
| Família | |||
| Mare | Nijolė Šivickas | ||
| Premis | |||
 
| |||
_(cropped).jpg)
Antanas Mockus (castellà: Aurelijus Rutenis Antanas Mockus Šivickas) (Bogotà, 25 de març de 1952) és un matemàtic, polític i filòsof colombià d'ascendència lituana.
Va ser alcalde de Bogotà en dues ocasions, candidat a la vicepresidència (1998) i a la presidència de Colòmbia (2010-2014). També va ser senador de la República de Colòmbia del 2018 al 2020, després d'obtenir el segon resultat més gran en les eleccions legislatives d'aquell any.[1]
Biografia
[modifica]És fill d'Alfonsas Mockus i l'escultora i ceramista Nijolė Šivickas, immigrants originaris de Lituània,[2] Antanas Mockus es va graduar al Liceu Francès de Bogotà el 1969. Després es va traslladar a Mèxic i a França, on va estudiar matemàtiques. El 1972 es va graduar de la Universitat de Borgonya i va obtenir un màster en filosofia de la Universitat Nacional de Colòmbia el 1988.[3]
Mockus va ser designat rector de la Universitat Nacional el 1991, després d'haver-ne estat vicerector acadèmic. Aquell mateix any va ser un dels membres fundadors de la societat Colombiana d'Epistemologia. Durant la seva administració[4] és recordat per l'acte de baixar-se els pantalons a l'auditori León de Greiff de la universitat i mostrar el seu darrere davant d'un grup de més de 1.000 estudiants que protestaven i li impedien de fer una al·locució.[5] Després d'aquesta intervenció inesperada va haver de renunciar al càrrec de rector.
Alcalde de Bogotà (1995-1997)
[modifica]Antanas Mockus es va presentar com a candidat independent a l'alcaldia a les eleccions locals de Bogotà de 1994.[5] Amb una campanya atípica i sense publicitat va derrotar el seu principal opositor, Enrique Peñalosa.[6]
Durant el seu mandat va reduir la despesa de l'administració central i va capitalitzar l'Empresa d'Energia de Bogotà (EEB).[7] Va prendre mesures impopulars com la sobretaxa a la benzina i va aconseguir reduir les morts violentes prohibint l'ús d'artefactes pirotècnics per a particulars i sobretot implantant la seva mesura més coneguda, l'Hora zanahoria, que va prohibir la venda de begudes alcohòliques a la ciutat entre l'1 i les 6 de la matinada, mesura que va comportar una reducció dels accidents de trànsit.[8] Altres mesures conegudes en la seva gestió va ser el «desarmament total de la ciutat», criticat pel llavors comandant de les Forces Militars General Harold Bedoya,[9] i va utilitzar mims que ensenyaven educació cívica.
Va renunciar al seu càrrec d'alcalde a principis de 1997, poc abans d'acabar oficialment el període d'alcalde, per a poder presentar-se a les eleccions presidencials de 1998. Al principi es va presentar com a candidat a president, però després va acceptar ser candidat a la vicepresidència en coordinació amb Noemí Sanín, representant de la classe política tradicional encara que dissident del Partit Conservador Colombià.
Alcalde de Bogotà (2001-2004)
[modifica]En les eleccions locals de Bogotà de 2000, Mockus va tornar a l'escenari polític com a candidat a l'alcaldia, encara que avalat en aquesta ocasió per l'Aliança Social Independent (ASI).[10][11] En pocs mesos es va convertir en l'únic rival de l'exministra María Emma Mejía, a qui va acabar derrotant per més de 100.000 vots.
Un segon mandat (gener del 2001 – gener del 2004) li va permetre recuperar la imatge de polític independent i eficient davant l'opinió pública i el va impulsar a buscar la presidència de la República. Va continuar desenvolupant i eixamplant el sistema de transport TransMilenio per mitjà de busos articulats alhora que va continuar altres obres inconcluses.
A les eleccions presidencials de maig del 2006 Mockus va quedar quart, darrere d'Álvaro Uribe (president que, llavors, aspirava a la reelecció), Carlos Gaviria Díaz i Horacio Serpa.[12]
Candidat presidencial pel Partit Verd el 2010
[modifica]
Des de setembre de 2009, Mockus es va adherir al Partit Verd colombià juntament amb els també exalcaldes de Bogotà Luis Eduardo Garzón i Enrique Peñalosa. Per escollir el seu candidat a la presidència, es van presentar els tres exalcaldes per fer una consulta popular durant les eleccions legislatives de 2010.[13] Mockus va resultar guanyador en les primàries dutes a terme el 14 de març de 2010, deixant en el segon lloc a Peñalosa i en el tercer lloc a Garzón.[14]
El 30 de maig del 2010, Mockus va obtenir la segona votació més alta amb el 21,49% dels vots vàlids, però pel fet que el candidat més votat, Juan Manuel Santos no va obtenir la meitat més un del total de vots, ambdós van concórrer a una segona volta el 20 de juny. En aquesta volta Mockus no va assolir la presidència, però va obtenir 3.588.819 vots, és a dir el 27,5% dels sufragis.[15]
Mockus és el protagonista del documental La vida es sagrada de Katherine Miranda, que retrata el que va passar durant el 2010 i perquè posteriorment es va adherir a la campanya de Juan Manuel Santos per la pau.[16] El 2010 durant la campanya presidencial, Mockus va revelar que patia la malaltia de Parkinson.[17] El 2019 va ser sotmès a una intervenció quirúrgica que li va ser practicada per a tractar la seva malaltia.[18]
Referències
[modifica]- ↑ «"No podemos quedar atrapados entre Iván Duque y Petro”: Mockus». RCN, 11-03-2018. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ «Antanas Mockus en lituano». El Espectador, 01-05-2010.
- ↑ «Antanas Mockus». Banco de la República, 2017. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ «Infortunado Episodio, Afirma Mineducación». El Tiempo, 15-05-1991 [Consulta: 4 maig 2010].
- ↑ 5,0 5,1 «La hora de los antipolíticos». Revista Semana. Arxivat de l'original el 2007-12-29 [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «AGREDIDOS PEÑALOSA Y MOCKUS EN LA U.N.». El Tiempo, 20-04-1994. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ Saldías, Carmenza. «Finanzas y cultura ciudadana: más vale construir sobre lo construido». razonpublica, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 2024-03-13. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ Silva Nigrinis, Alicia Eugenia. Universidad del Rosario. Bogotá: de la construcción al deterioro, 1995-2007, 2009, p. 65.
- ↑ «Fuego cruzado Mockus-Bedoya». El Tiempo, 22 diciembre 1996. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ «La constitución de 1991 y los indígenas». Arxivat de l'original el 5 de mayo de 2015. [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑ «Mockus pedirá perdón». El Tiempo, 13-09-2000. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ Political Database of Americas - República de Colombia / Elección Presidencial 2006
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ «Antanas Mockus es el candidato presidencial y jefe de los Verdes». El Tiempo, 14-03-2010. Arxivat de l'original el 21 de mayo de 2011. [Consulta: 22 març 2010].
- ↑ «Resultados segunda vuelta presidencial en Colombia». Colombia elige. Arxivat de l'original el 2 de junio de 2010. [Consulta: 20 juny 2010].
- ↑ Película Antanas Mockus: LA VIDA ES SAGRADA
- ↑ «Así es el procedimiento que alivió el Párkinson de Antanas Mockus». El Tiempo, 21-09-2019. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ «Mockus se sometió a cirugía que ha mitigado síntomas del párkinson que padece». El País, 19-09-2019. [Consulta: 28 novembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Mockus, Antanas; Corzo, Jimmy. "Dos caras de la convivencia. Cumplir acuerdos y normas y no usar ni sufrir violencia" - Análisis Político (Bogotà) No. 48, gener/abril de 2003.