Antônio Parreiras

Antônio Parreiras
Biografia
Naixement	(pt-br) Antônio Diogo da Silva Parreiras ; 20 gener 1860 ; Niterói (Brasil)
Mort	17 octubre 1937 (77 anys); Niterói (Brasil)
Activitat
Ocupació	pintor, professor d'universitat
Activitat	1880 - 1937
Ocupador	Escola Nacional de Belles Arts (UFRJ)

Antônio Diogo da Silva Parreiras (Niterói, 20 de gener de 1860 - Niterói, 17 d'octubre de 1937) fou un pintor, dissenyador i il·lustrador brasiler.

Fill d'un orfebre d'or, tingué vuit germans. El 1882 ingressà a l'Academia Imperial de Belas Artes de Rio de Janeiro,^[1] però al cap de dos anys abandonà els estudis per assistir a les classes llavors ofertes per l'artista alemany Georg Grimm.^[2] El 1885, quan Grimm marxà al camp, Parreiras es feu autodidacta.^[3] Un any després, una de les seves obres fou adquirida per l'emperador Pere II del Brasil.

Aquest fet li permeté continuar els seus estudis formals i viatjar a Europa el 1888, ingressant a l'Accademia di Belle Arti de Venècia, on tingué com a mestre Filippo Carcano.^[1] Al seu retorn a Brasil dos anys més tard va participar en l'«Exposição Gerais de Belas Artes». Més tard aquell mateix any, fou nomenat professor de pintura de paisatge a l'Escola Nacional de Belas Artes (ENBA), on, seguint l'estil de Grimm, introduïa els alumnes a la pintura a l'aire lliure.^[3] Disconforme amb alguns canvis en el currículum de l'ENBA, Parreiras va fundar la seva pròpia escola, Escola do Ar Livre.^[1]

Molt del seu treball posterior el feu als boscos dels afores de Teresópolis. També rebé nombrosos encàrrecs per pintar escenes històriques i, a partir de 1899, feu decoracions per al govern en edificis públics, com ara Alegoria a Apollo e às Deusas das Horas de 1925 per al Palácio da Liberdade in Belo Horizonte. De 1906 a 1919 mantingué un segon estudi a París i exhibí al Saló d'aquesta ciutat.^[2] També fou nomenat delegat de la Société Nationale des Beaux-Arts el 1911.

El 1925 fou escollit el millor artista de Brasil pels lectors de la revista Fon-Fon, publicació creada pel crític d'art Gonzaga Duque. L'any següent publicà la seva autobiografia i fou admès a l'Academia Fluminense de Letras.^[1] El 1933 participà en les seves últimes exposicions. Quatre anys després de la seva mort, el seu antic estudi esdevingué el Museu Antônio Parreiras.^[3]