António Costa
.jpg)
António Luís Santos da Costa (São Sebastião da Pedreira, Lisboa, 17 de juliol de 1961), és un jurista i dirigent polític portuguès, alcalde de Lisboa entre 2007 i 2015 i secretari general del Partit Socialista. El 26 de novembre de 2015 es va convertir en el Primer Ministre de Portugal fins al 7 de novembre de 2023, moment el qual va renunciar a causa de l'esclat d'un cas de corrupció.[1]
Biografia
[modifica]Nascut a la freguesia de São Sebastião da Pedreira pertanyent a Lisboa, el 1961, Costa és fill de l'escriptor Orlando António da Costa (1929-2006), reconegut poeta i escriptor de filiació comunista nascut a Moçambic i criat a l'antiga colonia de Goa a l'Índia, i de la periodista Maria Antònia Palla.[2] Està llicenciat en Dret, per la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, on va ser membre de l'Associació Acadèmica (1982-1984) i director de la Revista da AAFDL entre 1986 i 1987. Va fer un postgrau en Estudis Europeus, a l'Institut Europeu de la Universitat Catòlica Portuguesa. Abans de començar la seva carrera política, va exercir l'advocacia.[1]
Carrera política
[modifica]La seva carrera política va començar, quan encara estudiava, a l'Ajuntament de Lisboa, el 1982, on va estar durant onze anys. Entre 1991 i 1995 va ser diputat a l'Assemblea de la República. El 1993 es converteix en el candidat i, finalment, regidor de l'alcaldia de Loures. Ocupà la Secretaria Nacional del Partit Socialista el 1994 i va formar part del govern de Portugal durant la primera legislatura d'António Guterres com a secretari d'Estat d'afers parlamentaris entre 1995 i 1997, en 1997 va ser el membre del govern responsable de l'Expo '98 i entre 1997 i 1999 Ministre d'Afers Parlamentaris.
Després de les eleccions legislatives portugueses de 1999 que suposaren una nova victòria per majoria relativa del PS d'António Guterres,[3][4] ocupà la cartera de ministre de Justícia fins el 2002.[5]
Entre el 2002 i el 2004, mentre el partit socialista estava a l'oposició i governava José Manuel Durão Barroso, que guanyà les Eleccions legislatives portugueses de 2002, Costa exercí de president del Grup Parlamentari socialista, i entre el 2004 i el 2005, diputat al Parlament Europeu.[1]
Amb la victòria socialista per majoria relativa a les Eleccions legislatives portugueses de 2005, José Sócrates fou nomenat pel President de la República Primer Ministre de Portugal[4][6] i Costa exercí de Ministre de l'Interior entre el 2005 i 2007, quan va abandonar el govern per ser convertir-se en candidat a les eleccions municipals de Lisboa, en les que va sortir vencedor amb el 29,54 % dels vots i va ser reelegit el 2009 amb majoria absoluta.[7][8]
El 2007 va ser elegit vicepresident per a la península Ibèrica de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI).[8] António Costa ha estat, també, un dels comentaristes del programa de debat i anàlisi política Quadratura do Círculo, que es pot veure al canal SIC Notícies.[9]
En 2014 es va convertir en Secretari general del Partit Socialista,[10] obtenint el segon lloc en les eleccions parlamentàries de l'any següent, per darrere de la coalició conservadora encapçalada per Pedro Passos Coelho, que va guanyar tot i que en minoria.
Primer ministre de Portugal
[modifica]Després que Pedro Passos Coelho no aconseguís el suport del parlament per ser primer ministre portuguès,[11] el Partit Socialista va aconseguir el suport del Bloc d'Esquerra (BE) com del Partit Comunista (PCP) en un acord inaudit en 42 anys de democràcia que va permetre a Costa convertir-se en primer ministre del país el 26 de novembre de 2015 malgrat haver quedat en segona posició a les eleccions legislatives portugueses de 2015.[12]
El 20 de desembre de 2015 va anunciar la venda de Banif, amb capital majoritari de l'Estat portuguès, al Grupo Santander, per evitar la seva liquidació.[13] Els partits d'esquerra van aprovar l'adopció homoparental de parelles casades, tot i que en primera instància el president de la República, Aníbal Cavaco Silva, va vetar el document però el Parlament va confirmar la proposta i Cavaco Silva va promulgar la llei, que va entrar en vigor l'1 de març de 2016.[14]
El pacte de legislatura no es va repetir en després de les eleccions legislatives portugueses de 2019, però Costa va poder governar amb acords puntuals amb els seus socis. A més de la inestabilitat política per la manca d'acord, el segon govern de govern Costa va estar dominat per la pandèmia de COVID-19, que va convertir a Portugal en un dels països més afectats del món per la pandèmia, amb una taxa de mortalitat de 25,8 per 1 milió i una taxa d'infecció de 1.090 per 1 milió.[15] Entre l'1 de gener[16] i el 30 de juny de 2021, António Costa va presidir el Consell de la Unió Europea.
El 27 d'octubre de 2021, l'Assemblea va rebutjar els pressupostos de l'Estat proposats pel govern socialista, amb el vot en contra tant del BE com del PCP[17] i en conseqüència, el 4 de novembre de 2021 el President Marcelo de Sousa va anunciar eleccions anticipades en les què el Partit Socialista va aconseguir un govern majoritari inesperat a l'Assemblea,[18] el segon en la història del partit.[19]
El tercer govern d'António Costa va resultar molt inestable amb diversos escàndols i/o polèmiques que l'afectaren. A mitjans de 2023, el govern ja havia patit 13 dimissions, d'11 secretaris d'estat i de 2 ministres.[20][21][22]
Dimissió
[modifica]El 7 de novembre va presentar la seva dimissió en resposta a la investigació oberta pel Tribunal Suprem per aclarir si havia comès alguna irregularitat en el suport de diversos projectes empresarials,[23] però el Tribunal d'Apel·lació de Lisboa no va apreciar indicis de trànsit d'influències a l'operació Influencer. A les eleccions legislatives portugueses de 2024 els portuguesos van escollir un Govern de centredreta encapçalat per Luís Montenegro.[24]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ortiz de Zárate, Roberto. «António Costa». Biografias de lideres políticos. CIDOB. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Dussault, Andree-Marie «Then Came A Gandhi. Lisbon mayor Antonio Costa, of Goan origin, may head Portugal in 2015». The Magazine (International), 27-01-2014 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ «António Guterres vence eleições de 1999» (en portuguès). RTP, 08-09-2015. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Resultados Eleitorais» (en portuguès de Portugal). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «António Costa» (en portuguès). Histórico XXIII Governo. República Portuguesa. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ Melo, Eduardo. «José Sócrates: "Amigos e camaradas... conseguimos!"» (en portuguès). Público, 20-02-2005. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Carrico, Paulo «El PS gana la alcaldía de Lisboa en unas elecciones marcadas por la abstención» (en castellà). 20 minutos, 16-07-2007 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ 8,0 8,1 Fernández Otero, José Carlos «Nuevo ciclo en Portugal». La Región, 02-10-2014 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Lugilde, Anxo «Costa dirige el primer Gobierno luso apoyado por la izquierda rupturista». La Vanguardia, 25-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Torres del Cerro, Antonio «António Costa, un culto y hábil político para recuperar el poder socialista». La Vanguardia, 29-09-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Moreno Acedo, Antonio «Una coalición de izquierdas hace caer a Passos Coelho en Portugal». El Periódico, 11-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Martín, Javier «António Costa, el gran prestidigitador». El País, 28-11-2015 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ «Orçamento, reversões e Banif marcaram primeiros 100 dias do Governo» (en portuguès). SIC Noticias, 04-03-2016. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Alteração à lei permitiu que 40 casais homossexuais adotassem 55 crianças desde 2016» (en portuguès). Espresso, 01-03-2024. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Camilo, Diogo. «Covid-19. Portugal é líder mundial de novos casos há 25 dias» (en portuguès). Renascença, 06-06-2022. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Pena, Paulo. «Putting the puzzle together: Portugal’s Council presidency» (en anglès). Investigate Europe, 13-01-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Parlamento chumba OE 2022» (en portuguès), 27-10-2021. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ «Portugal election: Socialists win unexpected majority» (en anglès). BBC, 31-01-2022.
- ↑ «Elections: Portugal Assembly of the Republic 2022». IFES Election Guide. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ ECO. «Terceiro Governo de Costa já teve 13 baixas em apenas 16 meses» (en portuguès de Portugal), 07-07-2023. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ ECO. «26 dias. Alexandra Reis durou menos tempo no Governo que Miguel Alves» (en portuguès de Portugal), 28-12-2022. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ «Acusações, ocultações, suspeitas de agressões - até houve pessoas refugiadas no WC: guia para entender a nova crise no Governo (mas dá mesmo para entendê-la?)» (en portuguès). [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ Constenla, Tereixa. «António Costa, el gobernante de Portugal que llegó con una moción de censura y dimitió por responsabilidad» (en castellà). El Pais, 09-03-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ «Sin indicios de tráfico de influencias en el caso que hizo dimitir a António Costa en Portugal». EFE, 17-04-2024. [Consulta: 15 maig 2024].