Anjar (Líban)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ar) عنجر  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Assentament humà i municipi del Líban | |||
| Primera menció escrita | segle VIII | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 20 km² | |||
| Altitud | 950 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Zahlé (Líban) | |||
| Localització |  Líban | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | |||
| Data | 1984 (8a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) | |||
| Identificador | 293 | |||
| Plànol | ||||
 El Gran Palau | ||||
| Lloc web | mousaleranjar.com | |||
Anjar (àrab: عنجر, ʿAnjar; armeni: Անճար) és una antiga ciutat omeia situada al Líban, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1984. Es troba a la Vall de la Bekaa.
La localitat moderna
[modifica]Els actuals 5.500 habitants descendeixen en la seva majoria dels armenis exiliats de Turquia per escapar del genocidi armeni de 1915.
Les ruïnes
[modifica]Les ruïnes de la ciutat cobreixen uns 114.000 m² i estan envoltades per una muralla de dos metres de gruix i set metres d'altura. El seu disseny rectangular de 370 m per 310 m es basa en la planificació d'una ciutat romana i l'arquitectura amb maçoneria prestada dels romans d'Orient. Dos grans avingudes, el cardo maximus que corre de nord a sud, i el decumanus maximus, que corre d'est a oest, divideixen la ciutat. Les dues avingudes principals, decorades amb columnates i llavors flanquejades per unes 600 botigues, es creuen sota un tetrapilo. Els sòcols, eixos i capitells són spolia romana reutilitzada en el període omeia. Carrers més petites subdivideixen la meitat occidental de la ciutat.[1]
Monuments principals:
- El Gran Palau de 59 m per 70 m, parcialment reconstruït, està precedit per una sèrie d'arcades. El seu pati central està envoltat per un peristil.
- El Petit Palau, gairebé quadrat, de 46 m per 47 m destaca pels seus nombrosos fragments ornamentals i la seva entrada central ricament decorada.
- Una mesquita de 45 m per 32 m es trobava entre els dos palaus.
- Al nord del recinte hi havia banys romans.
Els nombrosos fragments de frisos amb motius vegetals, figuratius i geomètrics són mostra d'edificis llavors ricament decorats.