Andrew Wiles

Andrew Wiles
	; (2005)
Biografia
Naixement	11 abril 1953 (71 anys); Cambridge (Anglaterra)
Residència	Regne Unit (–1982); Estats Units d'Amèrica (1982–); Princeton
Formació	Universitat de Cambridge - Philosophiæ doctor (–1980); Merton College - grau universitari (1971–1974); King's College School (en) ; Clare College ; Leys School
Tesi acadèmica	Reciprocity Laws and the Conjecture of Birch and Swinnerton-Dyer (1979)
Es coneix per	Demostrar el Darrer teorema de Fermat
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Harvard (1977–1980) ; Universitat de Cambridge (1975–1980) ; Universitat de Princeton ; Institut d'Estudis Avançats de Princeton
Membre de	Academia Europaea (2015–); Societat Filosòfica Americana (1997–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1996–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1994–); Royal Society ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Royal Society del Canadà
Alumnes	Manjul Bhargava
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1995) Modular Elliptic Curves and Fermat's Last Theorem (en) ;
Estudiant doctoral	Manjul Bhargava; Brian Conrad; Fred Diamond; Karl Rubin; Christopher Skinner; Richard Taylor; Ritabrata Munshi
Família
Pares	Maurice Wiles i Paddy Mowll
Premis
	Whitehead Prize (1988); FRS (1989); Rolf Schock Prize (1995); Ostrowski Prize (1995); Fermat Prize (1995); Wolf Prize (1995/6); Royal Medal (1996); NAS Award in Mathematics (1996); Cole Prize (1997); Wolfskehl Prize (1997); IMU Silver Plaque (1998); King Faisal International Prize in Science (1998); Shaw Prize (2005); Abel Prize (2016);

Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic. Va assolir la fama mundial el 1995 quan va demostrar uns certs casos de la conjectura de Taniyama-Shimura, els quals, segons la demostració de Kenneth Ribet de 1990 d'una conjectura efectuada l'any 1986 per Gerhard Frey, implicaven el Darrer teorema de Fermat.

El 1993 Wiles anuncià la demostració general del teorema,^[6] demostració que resultà errònia, però que ell mateix amb l'ajuda del seu deixeble Richard Taylor va corregir durant l'any 1994, una demostració que fins fa poc semblava inabastable.^[7] Aquesta demostració fou publicada el 1995 en un article de 98 pàgines a la revista Annals of Mathematics i implica l'ús de funcions el·líptiques i representacions de Galois.^[8]^[9]

Premis i distincions

Alguns dels premis que se li ha atorgat són: el Premi Fermat el 1995, el Premi Schock el 1995, la Medalla Reial el 1996, el Premi Rei Faisal el 1998, el Premi de Pitàgores el 2004 i el Premi Shaw el 2005.^[10] El març de 2016 rep el Premi Abel.^[11]

Referències

↑ Andrew Wiles al Mathematics Genealogy Project.
↑ «Sir Andrew Wiles KBE FRS». Londres: Royal Society. Arxivat de l'original el 2015-11-17.
↑ Castelvecchi, Davide «Fermat's last theorem earns Andrew Wiles the Abel Prize». Nature, 531, 7863, 2016, pàg. 287–287. DOI: 10.1038/nature.2016.19552.
↑ «A British mathematician just won a $700,000 prize for solving this fascinating centuries-old math problem 22 years ago». [Consulta: 19 març 2016].
↑ Iyengar, Rishi. «Andrew Wiles Wins 2016 Abel Prize for Fermat's Last Theorem». [Consulta: 19 març 2016].
↑ Kolata, Gina «At Last, Shout of 'Eureka!' In Age-Old Math Mystery» (en anglès). The New York Times, 24-06-1993, pàg. 1.
↑ Xarles, Xavier «L'ABC de l'aritmètica». Butlletí de la Societat Catalan de Matemàtiques, 2005, pàg. 53-57.
↑ Wiles, 1995.
↑ «Gana el «Nobel» de Matemáticas por resolver un problema formulado hace tres siglos». diari ABC, 15-03-2016. [Consulta: 17 març 2016].
↑ «Biografia d'Andrew Willes». [Consulta: 14 agost 2014].
↑ «Sir Andrew J. Wiles receives the Abel Prize» (en anglès). The Abel Prize. The Norwegian Academy of Science and Letters. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 18 març 2016].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrew Wiles

Wiles, Andrew «Modular elliptic curves and Fermat's last theorem» (en anglès). Annals of Mathematics, 141, 1995, pàg. 443-551..
Singh, Simon. Fermat's Enigma: The Epic Quest to Solve the World's Greatest Mathematical Problem (en anglès). Nova York: Anchor Books, 1998, p. 315. ISBN 0385493622. Traducció catalana: L'enigma de Fermat. Una bona explicació divulgativa del teorema de Fermat i de diversos temes de teoria de nombres.

[mathgene-1] Andrew Wiles al Mathematics Genealogy Project.

[royale-2] «Sir Andrew Wiles KBE FRS». Londres: Royal Society. Arxivat de l'original el 2015-11-17.

[natureAbel-3] Castelvecchi, Davide «Fermat's last theorem earns Andrew Wiles the Abel Prize». Nature, 531, 7863, 2016, pàg. 287–287. DOI: 10.1038/nature.2016.19552.

[4] «A British mathematician just won a $700,000 prize for solving this fascinating centuries-old math problem 22 years ago». [Consulta: 19 març 2016].

[5] Iyengar, Rishi. «Andrew Wiles Wins 2016 Abel Prize for Fermat's Last Theorem». [Consulta: 19 març 2016].

[6] Kolata, Gina «At Last, Shout of 'Eureka!' In Age-Old Math Mystery» (en anglès). The New York Times, 24-06-1993, pàg. 1.

[7] Xarles, Xavier «L'ABC de l'aritmètica». Butlletí de la Societat Catalan de Matemàtiques, 2005, pàg. 53-57.

[FOOTNOTEWiles1995-8] Wiles, 1995.

[9] «Gana el «Nobel» de Matemáticas por resolver un problema formulado hace tres siglos». diari ABC, 15-03-2016. [Consulta: 17 març 2016].

[10] «Biografia d'Andrew Willes». [Consulta: 14 agost 2014].

[11] «Sir Andrew J. Wiles receives the Abel Prize» (en anglès). The Abel Prize. The Norwegian Academy of Science and Letters. Arxivat de l'original el 2018-12-26. [Consulta: 18 març 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) MGP (1)