Andreu de Bofarull i Brocà
 Andreu de Bofarull per Ramon Vinyes.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Andreu de Bofarull i de Brocà 26 març 1810 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 13 octubre 1882 (72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, arxiver |
| Família | |
| Pare | Francesc de Bofarull i Mascaró |
| Germans | Antoni de Bofarull i Brocà |
| Parents | Pròsper de Bofarull i Mascaró, oncle |
Signatura  | |
Andreu de Bofarull i Brocà[a] (Reus, 26 de març de 1810[1][2] - Reus, 13 d'octubre de 1882[3]) va ser un historiador, publicista i arxiver català.
Biografia
[modifica]Fill de Francesc de Bofarull, nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà d'Antoni de Bofarull i Brocà va estudiar a les Escoles Pies de Reus i al Seminari Conciliar de Tarragona, i feu la carrera d'advocat a la Universitat de Cervera.[4] Va exercir d'advocat a Reus, però molt poc temps. Diu Joaquim Santasusagna, historiador literari reusenc, que l'atreia més la investigació històrica i la literatura, i a això es va dedicar. El 1845 accedí com a soci de mèrit a la Societat Arqueològica Tarraconense. El 2 d'octubre de 1863 va ser nomenat per l'ajuntament arxiver municipal de Reus a instància seva i sense demanar sou ni gratificacions i el 1867 va tenir a més el càrrec de bibliotecari municipal i oficial segon de secretaria. Per als tres càrrecs cobrava de l'ajuntament un sou de vint-i-quatre escuts, i no voler mai que l'augmentessin perquè no fes goig a algú i el volgués suplantar per influència política. Quan Bofarull va morir el va succeir en el càrrec d'arxiver i bibliotecari l'advocat Josep Montaner.[5] Va ser soci del Centre de Lectura de Reus i representant local a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques.
Va promoure diverses publicacions periòdiques. El 1843 va fundar juntament amb Pere Gras i Marià Fonts el diari El Juglar, primer diari de teatre de Catalunya. El 1844 va fundar el Diario de Reus de Avisos y Noticias que durà fins al 1845, i que el 1859 tornà a sortir amb el nom de Diario de Reus.
Les seves obres principals són Anales Históricos de Reus (Reus: Pere Sabater, 1845-1846, amb una 2a edició ampliada el 1866, on va incorporar informació de la documentació consultada a l'Arxiu Municipal per la seva feina d'arxiver), Memorias históricas de Salou (Reus: Pere Sabater, 1846); Poblet, su origen belleza, curiosidades, recuerdos históricos y destrucción (Tarragona: A. Boix Hermano y Comp., 1848, amb diverses reimpressions); Reus en el bolsillo (Reus: Imprenta y librería de Angel Camí y José Arnavat, 1851); Guía de Reus (Reus: Imprenta y librería de Juan Bautista Vidal, 1856); Don Jaime el Conquistador (Tarragona: Imprenta de Francisco Arís, 1856); i Tarragona Monumental (Tarragona: Imprenta de Arís y Jurnet, 1849), conjuntament amb Joan Francesc Albinyana i Borràs.[3]
La ciutat de Reus té un quadre que el representa a la Galeria de fills il·lustres pintat per Ramon Vinyes, i el va nomenar fill il·lustre.[6] També li ha dedicat un carrer.[7]
Notes
[modifica]- ↑ Com es pot veure a la pàgina de discussió, hi ha controvèrsia sobre la forma com s'han d'unir els dos cognoms. Andreu de Bofarull, en totes les seves publicacions, fa constar Andrés de Bofarull y Brocá, i fins i tot, l'estudiós Gener Gonzalvo en una edició crítica de la Guia de Poblet de 1848, catalanitza aquesta y i diu Andreu de Bofarull i Brocà, que seria segurament la forma correcta en català.
Referències
[modifica]- ↑ Massó i Carballido, Jaume «Andreu de Bofarull (1810-1882), impulsor del Centre de Lectura (català)». Revista del Centre de Lectura [Reus]. ISSN: 1132-919X [Consulta: 25 maig 2014].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 121-122.
- ↑ Elías de Molins, Antonio de. Diccionario biográfico y bibliográfico de artistas y escritores catalanes del siglo XIX (castellà). I. Barcelona: Imprenta de Rafael Giró, 1889, p. 289 [Consulta: 25 maig 2014].(castellà)&rft.aulast=Elías de Molins&rft.aufirst=Antonio de&rft.date=1889&rft.pub=Imprenta de Rafael Giró&rft.place=Barcelona&rft.pages=289&rft_id=https://archive.org/stream/diccionariobiog00molgoog#page/n313/mode/2up">
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 80.
- ↑ «Fills il·lustres i adoptius». Ajuntament de Reus. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 12. ISBN 9788497916929.
Enllaços externs
[modifica]- Digitalització de Poblet, su origen, fundación, bellezas, curiosidades, recuerdos históricos y destrucción Arxivat 2007-11-16 a Wayback Machine. d'Andreu de Bofarull i Brocà (1848)
- Digitalització de Anales históricos de Reus (1845-1846)
- Digitalització de Reus en el bolsillo (1851)
- Digitalització de Tarragona monumental (1849)