Vés al contingut

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndreu-Avel·lí Artís i Tomàs
Biografia
Naixement12 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 2006 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, dibuixant, escriptor, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaSempronio Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Artís i Balaguer Modifica el valor a Wikidata
ParentsAvel·lí Artís i Balaguer, oncle
Avel·lí Artís-Gener, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006)[1] fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.

Biografia

[modifica]

Era fill de Josep Artís i Balaguer i cosí d'Avel·lí Artís-Gener. Abans de la guerra civil espanyola col·laborà a la Revista de Catalunya, Mirador i L'Opinió.

L'any 1922 participà a la primera edició de les Colònies Vilamar, una experiència pedagògica auspiciada per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i que es va dur a terme a la platja de Calafell. En l'organització de Vilamar fou escollit redactor en cap del Diari de Vilamar,[2] publicació on escriví algunes cròniques de la vida de la República d'Infants com El bateig de la "Mireia" o De la constitució de "Vilamar". D'aquesta experiència d'infància reconegué els seus inicis com a escriptor i periodista.[3][4]

El 1941 adoptà el pseudònim Sempronio, d'antuvi per a signar les seves col·laboracions a Destino (on emprà el de Miguel del Puerto[5] també), i després els seus articles i llibres. També col·laborà al Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal. El 1964 fou el primer director de Tele/eXpres i del 1966 al 1970 dirigí Tele/Estel, primer setmanari català autoritzat pel franquisme. Des del 1964 col·laborà regularment a La Vanguardia i des del 1976 a l'Avui.[6]

Durant els anys setanta i vuitanta se centrà construir als seus llibres una crònica entre històrica i costumista de la Barcelona del segle xx, però també manifestà el seu interès pel món de l'art (també conreà la pintura i va fer algunes exposicions). El 1972 l'Ajuntament de Barcelona el nomenà cronista Oficial de la ciutat, i el 1991 li atorgà la Medalla d'Or al mèrit artístic. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Obres

[modifica]

Assaig

[modifica]
  • Barcelona tal com és (1948)
  • Los barceloneses (1959)
  • Minutero barcelonés (1963)
  • L'art de viure al dia (1970)
  • Retrats de Ramon Casas (1970)
  • Clar i català (1973)
  • Aquella entremaliada Barcelona (1978)
  • Barcelona era una festa (1980)
  • Quan Barcelona portava barret (1983)
  • Barcelona pel forat del pany (1985)
  • Barcelona bitllo-bitllo (1986)
  • Taula de cafè (1989)
  • Barcelona a mitja veu (1991)
  • Cent autoretrats d'artistes catalans (1992)
  • Barcelona es confessa a mitges (1994)
  • La Barcelona del jove Picasso (1995)

Novel·la

[modifica]
  • La oración del diablo (1962)
  • La vall dels reis (1985)
  • El mur (1988)

Poesia

[modifica]
  • L'accent de Barcelona (1938)

Teatre

[modifica]
  • Les flors del Mal (1947)
  • Els fugitius de la plaça Reial (1964)
  • La canción del Paralelo (sarsuela, 1943)
  • La impassible (1935)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]