Alonso Berruguete

Alonso Berruguete

Estàtua a Madrid per (Josep Alcoverro i Amorós)
Biografia
Naixement	c. 1486 Paredes de Nava (província de Palència)
Mort	setembre 1561 (Gregorià) (74/75 anys) Toledo (Espanya)
Pintor de cambra
Activitat
Ocupació	pintor, escultor, arquitecte
Activitat	1495 (Gregorià) - 1561 (Gregorià)
Obra
Obres destacables (1512 (Gregorià)) Salome with the head of John the Baptist (en) (1515 (Gregorià)) Verge amb Jesús
Família
Pare	Pedro Berruguete Elvira González

Alonso Berruguete (Paredes de Nava, Palència, 1490 – Toledo, 1561) fou un escultor castellà del Manierisme, fill del pintor Pedro Berruguete. Els seus grans retaules l'acrediten com l'escultor peninsular més eminent del seu segle.

Va aprendre pintura i escultura al taller familiar; les seves obres de llavors evidencien el contacte amb els escultors actius a Castella, fonamentalment a Burgos, Àvila, Valladolid i Palència. Des de 1507 va estar a Itàlia ampliant els seus coneixements de pintura, principalment a Florència, on hagué d'arribar cap a 1512. Allí és citat diverses vegades per Giorgio Vasari, qui constata els seus contactes amb Bramante, Miguel Ángel i Leonardo da Vinci. Va estar entre els manieristes toscans deixebles d'Andrea del Sarto i hi ha qui afirma que va participar activament en la gènesi del Manierisme pictòric florentí. Va copiar el Laocoont i els seus fills acabat de ser descobert a Roma per encàrrec de Bramante, i això fa suposar que s'alineava en el grup rival de Michelangelo Buonarroti.

Els llargs anys d'estada a Itàlia li van permetre conèixer profundament als mestres del Quattrocento i els models de l'escultura grecollatina clàssica; a la seva obra hi ha una admiració profunda per l'obra de Donatello, qui li inspira alguns tipus, i, per descomptat, Miguel Ángel, pels seus volums rotunds i la terribilitá de la seva obra final. De Leonardo da Vinci va aprendre a individualitzar els rostres, malgrat la qual cosa totes les influències van confluir a un estil molt personal i un temperament fortament expressiu, que es reflecteix a les seves figures d'un contorn angulós que reviu l'estètica del Gòtic. Vasari considera que a Florència va copiar els cartrons de Miguel Ángel realitzats per a la decoració de la Sala del Gran Consell.

Una de les seves obres més importants va ser el cadirat del cor de la catedral de Toledo.