Alfabet vithkuqi
 | |
| Tipus | alfabet  |
|---|---|
| Llengües | albanès |
| Creació | 1825 |
| Descobridor | Naum Veqilharxhi () |
| Epònim | Vithkuq |
| ISO 15924 | Vith (228 ) |
| Direcció del text | d'esquerra a dreta |
| Interval Unicode | U 10570-105BF |
L'escriptura Vithkuqi, també anomenada Büthakukye o Beitha Kukju després de la denominació que li va aplicar l'albanóleg alemany Johann Georg von Hahn, fou un alfabet inventat per escriure l'idioma albanès entre 1825 i 1845 per l'erudit albanès Naum Veqilharxhi.[1]
Història
[modifica]Encara que de vegades es diu erròniament que l'escriptura porta el nom del seu inventor, en realitat el nom de l'alfabet deriva de Vithkuq, un llogaret a la regió de Korçë on va néixer Veqilharxhi.
L'alfabet no va poder afermar-se a causa de la mort prematura del seu inventor i als costos prohibitius de tallar aquest nou tipus de caràcters; no obstant això, una sèrie de documents que utilitzen aquesta escriptura es van publicar a finals del segle xix. Finalment, l'alfabet es va veure desbordat per les escriptures gregues, àrabs i llatines que havia estat dissenyada per suplantar, aquesta última es va convertir en l'oficial l'any 1909. Altres escriptures originals usades pels albanesos van ser l'escriptura Elbasan i l'escriptura Todhri durant el segle xviii. Aquests alfabets tampoc van poder veure el seu ús estès de forma perllongada.
Descripció
[modifica]L'alfabet Vithkuqi va ser dissenyat específicament per ser el més neutre possible, evitant la duplicació de caràcters grecs, llatins o àrabs. Tenia una correspondència gairebé perfecta entre lletres i fonemes, però mancava de caràcters per a l'albanès modern "gj", "rr", "xh" i "zh". A més, la "b" i la "h" modernes estaven representades cadascuna per dos caràcters; els caràcters menys utilitzats de cada parell es transliteren com a "bb" i "hh" a continuació.[1]
| Lletra majúscula | Lletra minúscula | L'albanès modern | IPA | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Image | Text | Image | Text | ||
|
𐕰 | 
|
𐖗 | a | /a/ |
|
𐕱 | 
|
𐖘 | bb | /b/ |
|
𐕲 | 
|
𐖙 | b | /b/ |
|
𐕳 | 
|
𐖚 | c | /t͡s/ |
|
𐕴 | 
|
𐖛 | ç | /t͡ʃ/ |
|
𐕵 | 
|
𐖜 | d | /d/ |
|
𐕶 | 
|
𐖝 | dh | /ð/ |
|
𐕷 | 
|
𐖞 | e | /ɛ/ |
|
𐕸 | 
|
𐖟 | ë | /ə/ |
|
𐕹 | 
|
𐖠 | f | /f/ |
|
𐕺 | 
|
𐖡 | g | /ɡ/ |
|
𐕼 | 
|
𐖣 | h | /h/ |
|
𐕽 | 
|
𐖤 | hh | /h/ |
|
𐕾 | 
|
𐖥 | i | /i/ |
|
𐕿 | 
|
𐖦 | ie | /iɛ̯/ |
|
𐖀 | 
|
𐖧 | j | /j/ |
|
𐖁 | 
|
𐖨 | k | /k/ |
|
𐖂 | 
|
𐖩 | l | /l/ |
|
𐖃 | 
|
𐖪 | ll | /ɫ/ |
|
𐖄 | 
|
𐖫 | m | /m/ |
|
𐖅 | 
|
𐖬 | n | /n/ |
|
𐖆 | 
|
𐖭 | nj | /ɲ/ |
|
𐖇 | 
|
𐖮 | o | /ɔ/ |
|
𐖈 | 
|
𐖯 | p | /p/ |
|
𐖉 | 
|
𐖰 | q | /c͡ç/ |
|
𐖊 | 
|
𐖱 | r | /ɹ/ |
|
𐖌 | 
|
𐖳 | s | /s/ |
|
𐖍 | 
|
𐖴 | sh | /ʃ/ |
|
𐖎 | 
|
𐖵 | t | /t/ |
|
𐖏 | 
|
𐖶 | th | /θ/ |
|
𐖐 | 
|
𐖷 | u | /u/ |
|
𐖑 | 
|
𐖸 | v | /v/ |
|
𐖒 | 
|
𐖹 | x | /d͡z/ |
|
𐖔 | 
|
𐖻 | y | /y/ |
|
𐖕 | 
|
𐖼 | z | /z/ |
Tipografia
[modifica]Els llibres de Veqilharxhi van ser litografiats a Bucarest per George Venrich, com es va descobrir recentment.[2] Tot i que l'alfabet va ser litografiat, el 1847 també va ser tallat per a ús tipogràfic a Viena, pels filòlegs i punxador austríac Alois Auer. Va ser utilitzat per primera vegada per a un exemplar tipus anomenat Das Vaterunser l'any 206 Sprachen per la Impremta Imperial (k.k. Hof- und Staatsdruckerei) a Viena, sota la direcció d'Auer. El mateix tipus també va ser utilitzat per Carl Faulmann en un llibre diferent uns anys més tard. És el primer tipus de lletra tallat per a un alfabet albanès original.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Everson, Michael. «Proposal for encoding the Vithkuqi script in the SMP of the UCS», 07-12-2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ Yll Rugova (2022). Tipografia shqiptare 1555–1912, Varg & Berk, Prishtinë, p. 166-167
- ↑ Yll Rugova (2022). Tipografia shqiptare 1555–1912, Varg & Berk, Prishtinë, p. 170-177
Bibliografia
[modifica]- Diringer, David. (1949). The Alphabet.
- Elsie, Robert. (1995). The Elbasan Gospel Manuscript (Anonimi i Elbasanit), 1761, and the struggle for an original Albanian alphabet.
- Skendi, Stavro. 1960. The history of the Albanian alphabet: a case of complex cultural and political development. Südost-Forschungen: Internationale Zeitschrift für Geschichte, Kultur und Landeskunde Südosteuropas 19:263-284.
- Trix, Frances. 1997. Alphabet conflict in the Balkans: Albanian and the congress of Monastir. International Journal of the Sociology of Language 128:1-23.