Aldebaran
 Aldebaran | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | Aldebaran, α Tauri, α Tau, Alpha Tauri, Alpha Tau, 87 Tauri i 87 Tau  |
| Tipus | estrella binària i estrella de navegació |
| Tipus espectral (estel) | K5III/M2V |
| Constel·lació | Taure |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 65,1 a. ll. [1] |
| Ascensió recta (α) | 4h 35m 55.2401s[2] |
| Declinació (δ) | 16° 30' 33.5016''[2] |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
WDS J04359 1631AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) CCDM J04359 1631AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
| |
Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn. Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja i gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment, Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol).
El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat és lleugerament variable, del tipus polsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella més brillant. Té una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la Terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenomen que es deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).
Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'UA. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 júpiters i orbitant a una distància d'1,35 UA.
Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.
El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa 'el seguidor', una referència al fet que l'estrella sembla seguir les plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla el membre més brillant del cúmul obert de les híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les híades i és, de fet, una estrella independent.
Ocultisme nazi
[modifica]Els místics nazis de la Societat Vril creien que l'estrella Aldebaran era l'origen de la "raça ària" i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ URL de la referència: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Aldebaran;3867481.html.
- ↑ 2,0 2,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
- ↑ Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003, p.166. ISBN 9780814731550.
