Vés al contingut

Alevis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Alevisme o Alevi (æˈlɛviː/, turc: Alevîlik o Alevileri, també anomenat Kizilbaix, xiïsme espiritual o sufí-xiïta pels estrangers)[1] és una religió mística de l'islam batin, que fa una interpretació esotèrica de l'Alcorà.[2] És també una branca de l'islam els seguidors de la qual es consideren seguidors del profeta Mahoma, del seu gendre Alí, dels dotze imams i del sant alevi Haji Bektaix Veli. Les pràctiques dels alevis estan basades en els elements sufís de l'orde bektaixi[3].[4]

Els alevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment a Turquia; són considerats xiïtes però les seves creences, tradicions i rituals mantenen diferències considerables amb aquesta branca. Els alevis són la segona comunitat musulmana més nombrosa de Turquia.[5]

Creences i pràctiques

[modifica]
Articles principals: batinites i sufís

Veneren Haji Bektaix Wali (en turc: Haci Bektaş Veli), un sant musulmà del segle xiii, com els sufís bektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La moderna teologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques.

Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no en mesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) conclouen amb música i dansa (semah), amb la participació d'homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.

D'entre les seves especificitats es pot destacar:

  • Amor i respecte per tothom; l'important no és la religió sinó les persones.
  • Tolerància envers les altres religions i grups ètnics.
  • Respecte pel treball de la gent; l'acte més important és el treball.
  • Igualtat entre homes i dones; monogàmia.

Història

[modifica]

L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en els dotze imams;[6] altres els consideren lligats a doctrines excèntriques del xiïsme com els alauites de Síria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta[7] i alguns fins i tot hi veuen influències dels gnòstics romans d'Orient i dels cristians armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que s'havien convertit a l'islam al segle xiii van incloure elements de les creences del poeta Yunus Emre i de Haji Bektaix Wali.

A la segona meitat del segle XV van donar suport a la secta xiïta safàvida, després centrada a Arbil, que el 1501 va prendre el poder a Pèrsia, i els turcmans anomenats kizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota domini otomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de la dècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport al laïcisme turc.

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.majzooban.org/en/articles/541-rumis-spiritual-shiism.html
  2. ↑ Radtke, B. «BĀṬEN». Encyclopedia Iranica. [Consulta: 9 juliol 2014].
  3. ↑ Encyclopædia Iranica, "BEKTĀŠĪYA"
  4. ↑ [enllaç sense format] http://bektashiorder.com/excerpts-from-babas-book Arxivat 2015-02-28 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Alawites in Syria and Alevis in Turkey: Crucial Differences», 17-08-2012. [Consulta: 27 juliol 2017].
  6. ↑ Tord Olsson, Elisabeth Özdalga, Tord Olsson Elisabeth Özdalga Catharina Raudvere. Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives (en anglès). Psychology Press, 1998, p.65. ISBN 0700710884. 
  7. ↑ Durham, Jr., W. Cole. Islam, Europe and Emerging Legal Issues. Ashgate Publishing, p.28. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2000). Aleviler / Alewiten. Cilt 1 Band: Kimlik ve Tarih / Identität und Geschichte. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 59/2000). ISBN 3-89173-059-4
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001). Aleviler / Alewiten. Cilt 2 Band: İnanç ve Gelenekler / Glaube und Traditionen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 60/2001). ISBN 3-89173-061-6
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001). Aleviler / Alewiten. Cilt 3 Band: Siyaset ve Örgütler / Politik und Organisationen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 61/2001). ISBN 3-89173-062-4
  • Kehl-Bodrogi, Krisztina (1992). Die Kizilbas/Aleviten. Untersuchungen uber eine esoterische Glaubensgemeinschaft in Anatolien. Die Welt des Islams, (New Series), Vol. 32, No. 1.
  • Kitsikis, Dimitri (1999). Multiculturalism in the Ottoman Empire : The Alevi Religious and Cultural Community, in P. Savard & B. Vigezzi eds. Multiculturalism and the History of International Relations Milano: Edizioni Unicopli.
  • Kjeilen, Tore (undated). "Alevism Arxivat 2012-06-04 a Wayback Machine.," in the (online) Encyclopedia of the Orient.
  • Shankland, David (2003). The Alevis in Turkey: The Emergence of a Secular Islamic Tradition. Curzon Press.
  • Shindeldecker, John (1996). Turkish Alevis Today. Istanbul: Sahkulu.
  • White, Paul J., & Joost Jongerden (eds.) (2003). Turkey’s Alevi Enigma: A Comprehensive Overview. Leiden: Brill.
  • Yaman, Ali & Aykan Erdemir (2006). Alevism-Bektashism: A Brief Introduction, London: England Alevi Cultural Centre & Cem Evi. ISBN 975-98065-3-3
  • Zeidan, David (1999) "The Alevi of Anatolia." Middle East Review of International Affairs 3/4.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alevis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alevis&oldid=33787540»