Vés al contingut

Aldo Moro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAldo Moro

(1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Maglie (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1978 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, Operació Fritz Modifica el valor a Wikidata
Sepulturagrave of Aldo Moro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat de la República d'Itàlia
30 juny 1976 – 9 maig 1978
President del Consell de Ministres d'Itàlia
12 febrer 1976 – 29 juliol 1976
← Aldo MoroGiulio Andreotti ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro V
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 novembre 1974 – 12 febrer 1976
← Mariano RumorAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro IV
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
15 març 1974 – 23 novembre 1974
← Aldo MoroMariano Rumor ⊟
Membre del gabinet: Govern Rumor V
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
8 juliol 1973 – 15 març 1974
← Giuseppe MediciAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Rumor IV
Diputat de la República d'Itàlia
17 maig 1972 – 4 juliol 1976
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
18 febrer 1972 – 26 juny 1972
← Aldo MoroGiuseppe Medici ⊟
Membre del gabinet: Govern Andreotti I
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 agost 1970 – 18 febrer 1972
← Aldo MoroAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Colombo
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 març 1970 – 6 agost 1970
← Aldo MoroAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Rumor III
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 agost 1969 – 28 març 1970
← Pietro NenniAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Rumor II
Diputat de la República d'Itàlia
29 maig 1968 – 24 maig 1972
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 febrer 1966 – 24 juny 1968
← Aldo MoroGiovanni Leone ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro III
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
30 desembre 1965 – 24 febrer 1966
← Amintore FanfaniAmintore Fanfani ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro II
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 desembre 1964 – 5 març 1965
← Giuseppe SaragatAmintore Fanfani ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro II
President del Consell de Ministres d'Itàlia
22 juliol 1964 – 23 febrer 1966
← Aldo MoroAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro II
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 desembre 1963 – 22 juliol 1964
← Giovanni LeoneAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Moro I
Diputat de la República d'Itàlia
9 maig 1963 – 4 juny 1968
Ministre d'Educació
2 juliol 1958 – 16 febrer 1959
← Aldo MoroGiuseppe Medici ⊟
Membre del gabinet: Govern Fanfani II
Diputat de la República d'Itàlia
5 juny 1958 – 15 maig 1963
Ministre d'Educació
20 maig 1957 – 2 juliol 1958
← Paolo RossiAldo Moro ⊟
Membre del gabinet: Govern Zoli
Ministre de Justícia d'Itàlia
6 juliol 1955 – 20 maig 1957
← Michele De PietroGuido Gonella ⊟
Membre del gabinet: Govern Segni I
Diputat de la República d'Itàlia
18 juny 1953 – 11 juny 1958
Diputat de la República d'Itàlia
27 abril 1948 – 24 juny 1953
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bari - dret (–1939) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
PartitDemocràcia Cristiana Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSilvio Noto Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEleonora Chiavarelli (1945–1978) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Moro, Maria Fida Moro, Agnese Moro, Giovanni Moro Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
16 març 1978-9 maig 1978Operació Fritz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 20912937 Modifica el valor a Wikidata

Aldo Moro (Maglie, 23 de setembre de 1916 - Roma, 9 de maig de 1978) va ser un polític italià, membre destacat del partit Democràcia Cristiana. Va exercir com a primer ministre d'Itàlia des de desembre de 1963 fins a juny de 1968 i després de novembre de 1974 a juliol de 1976.[1]

Moro també va exercir com a ministre d'Afers Exteriors des de maig de 1969 fins a juliol de 1972 i novament des de juliol de 1973 fins a novembre de 1974. Durant el seu ministeri, va implementar una política pro-àrab. A més, va ser nomenat ministre de Justícia i d'Ensenyament Públic durant la dècada de 1950. Des del març de 1959 fins al gener de 1964, Moro va exercir com a secretari de la Democràcia Cristiana.[2] El 16 de març de 1978 va ser segrestat pel grup armat d'extrema esquerra Brigades Roges i assassinat després de 55 dies de captivitat.[3]

Va ser un dels primers ministres de la postguerra d'Itàlia amb més temps al càrrec, liderant el país durant més de sis anys. Intel·lectual i pacient mediador, sobretot en la vida interna del seu propi partit, durant el seu govern, Moro va implementar una sèrie de reformes socials i econòmiques que van modernitzar profundament el país.[4]

A causa de la seva convivència amb el líder comunista Enrico Berlinguer, conegut com el Compromís històric, Moro és considerat un dels pares més destacats del centre-esquerra italià modern i un dels líders més grans i populars de la història de la República Italiana.[5]

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Dret, fou catedràtic de Dret penal i de filosofia del Dret a la Universitat de Bari. De 1939 a 1942 va ser president de la Federació Universitària d'Estudiants Catòlics Italians  i més tard va ocupar la direcció del «moviment de postgraduats catòlics».[6]

Fou diputat democratacristià per Bari des del 1946 i va ocupar diversos càrrecs ministerials des del 1955. El 1959, fou Secretari general de la democràcia cristiana, primer ministre (1963-68 i 1974-76) i president del partit democratacristià (1976-78).[6] Va pertànyer al sector esquerrà moderat del partit i va propugnar l'apertura a sinistra[6] per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse (BR, Brigades Roges).[7]

Malgrat això, el 16 de març de 1978, les BR el va segrestar i després de 55 dies el van assassinar (9 de maig de 1978).[7]

L'acció contra Moro, coneguda amb el nom en clau d'operació Fritz, fou la més agosarada de les BR en la seva història i va marcar el principi de la fi del grup armat més actiu de l'Europa occidental als anys de plom. Es va produir just el mateix dia en què el líder democristià havia de presentar al Parlament italià una proposta de govern d'unitat nacional que integrava, al costat de la DCI, el Partit Comunista d'Enrico Berlinguer. Potser per aquest context tan especial, el segrest i posterior assassinat de Moro s'ha interpretat, sovint, com una acció que anava més enllà de les BR. Així, hi ha teories que hi impliquen la lògia masònica P2, i també van circular rumors que afirmaven que les BR estaven molt infiltrades per una CIA estatunidenca aferrissadament anticomunista.[cal citació]

Cinematografia

[modifica]

El segrest i captiveri de Moro per part de les Brigades Roges ha estat portat al cinema pel director Marco Bellochio en dues ocasions:[8]

Referències

[modifica]
  1. Aldo Moro, Enciclopedia Treccani
  2. Aldo Moro – Biografia, Mondi
  3. Il rapimento Moro Arxivat 10 June 2020[Date mismatch] a Wayback Machine., Rai Scuola
  4. «[Pillole di storia italiana Le riforme del primo centrosinistra: Moro tessitore d'Italia]», 29-11-2008.
  5. La lezione di Aldo Moro quarant'anni dopo, Voce Tempo
  6. 6,0 6,1 6,2 «El artífice de la «apertura a sinistra»» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 10-05-1978. [Consulta: 2 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 «Aldo Moro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Tello, Jorge. «L'assassinat d'Aldo Moro, 39 anys de preguntes sense resposta». La Directa, 18-05-2017. [Consulta: 2 maig 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Amintore Fanfani
Secretari General de la Democràcia Cristiana
1959–1964
Succeït per:
Mariano Rumor