Albi (Llenguadoc)

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Albi
Tipus	comuna de França
Localització
	43° 55′ 41″ N, 2° 08′ 45″ E / 43.9281°N,2.1458°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Tarn
Districte	Districte d'Albi
Capital de	Tarn ; Districte d'Albi ; Canton d'Albi 2 (oc) (2015–); Canton d'Albi 1 (oc) (2015–); Canton d'Albi 3 (oc) (2015–); Canton d'Albi 4 (oc) (2015–)
Població humana
Població	49.714 (2021) (1.123,23 hab./km²)
Gentilici	albigès, albigesa
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Albi ; Unitat urbana d'Albi (oc)
Superfície	44,26 km²
Banyat per	Riu Tarn
Altitud	169 m-130 m-308 m
Limita amb	L'Escura d'Albigés ; Marçac de Tarn ; Lo Sequèstre ; Rofiac ; Salièrs ; Sant Juèri ; Florentin ; Frejairòlas ; Castèlnòu de Lèvis ; Canhac de las Minas ; Cunac ; Cambon ; Terçac ; Carlús ; Puygouzon (2017–)
Organització política
• Alcaldessa	Stéphanie Guiraud-Chaumeil (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	81000
Fus horari	UTC 01:00, hora estàndard; UTC 02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Abomey ; City of Randwick (en) ; Girona (1985–); Palo Alto (1994–)
Lloc web	mairie-albi.fr

Albi^[1]^[2] (en occità Albi [ˈalβi], en francès Albi [albi]) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

Al segle XII va ser una de les principals ciutats amb presència de càtars, per la qual cosa va donar nom a la croada albigesa.

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Geografia

Situada a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altiplà cordès i del bosc de la Gresinha. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, a 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població Cassini i INSEE
11.176	9.649	10.061	10.644	11.665	11.801	12.408	14.211	13.788


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
14.636	15.493	16.596	17.469	19.169	20.379	21.224	20.903	21.948


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
22.571	23.303	25.100	26.628	29.015	29.351	30.293	34.342	34.693


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
38.709	42.930	46.162	45.947	46.579	46.264	48.712	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Morfologia urbana

Albi és limitada per dotze barris que tenen compte del sentit de pertinença expressat pel poble, la història i les característiques d'Albi i de la geografia urbana. Donem la forma francesa seguida de la forma originària en occità. Partint del nord, es troben els districtes de Le Breuil-Mazicou (Lo bruèlh-Masicon), Madeleine o Bout du Pont (Cap del Pont) i Cantepau (Cantapauc), al sud, Rayssac-Veyrières-Ranteil (Raissac-Veirièras-Rantelh) i Le Lude-Bellevue (La Luda-Bèuvéser o Bèlavista), al centre, el Grand-Centre, a l'oest, els barris Ouest-Pointe de Marre (Ponta de Marra), i a l'est, la Piscine (La Piscina) i la Plaine du Gô (Plana del Gòu), la Renaudié (La Renaudiá), la Viscose (La Viscosa), Lapanouse-Saint-Martin (La Panosa-Sant Martin), Jarlard-Le Peyroulié (Jarlard-Lo Pairolièr) i Le Marranel-Le Roc (Lo Marranèl-Lo Ròc).^[3] Noteu que la Ponta de Marra forma una extensió en cua de paella.

Història

L'origen del nom Albi queda en l'àmbit de les hipòtesis. Podria venir d'Alp, prefix celta que significa 'lloc escarpat' o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqué a Albi en l'època romana, o potser d'alba ('blanc' en llatí), dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat. Se sap molt poca cosa de la regió en temps dels romans; els geògrafs no esmenten cap nom de poble ni cap vila. Juli Cèsar n'esmenta els eleuteris (eleutherii = 'lliures') però no precisa el lloc on vivien; al Carcin apareixen els cadurcs eleuteris, que podrien estar emparentats amb aquests eleuteris de Cèsar, però no n'hi ha res segur. Temps més tard, les primeres notícies esmenten Albi amb el nom de Civitas Albiensium, i més tard Albia i Albiga; en Notitia dignitates apareixen esmentats els Equités Cataphractarii Albigenses. A Montanhs, prop del Tarn, sota Galhac, s'han trobat medalles, urnes i altres restes.

Un bisbat s'hi esmenta al segle v. Des del començament del segle vi, va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al segle ix, pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap al 872 (vegeu vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des del 1067, el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).

Albi i el catarisme

Durant els segles XII i xiii, Albi va rebre les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina: acollí un bisbat càtar. El 1165 el bisbe catòlic d'Albi convocà una conferència a Lombèrs en què s'acabà dictaminant que els càtars eren heretges. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247, el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i, el 1258, el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat, va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1977-1995	Michel Castel	PS
1995-2014	Philippe Bonnecarrère	RPR, després divers droite
2014-	Stéphanie Guiraud-Chaumeil	divers droite després Horizonts (centre dret)

Llocs i monuments

Notre-Dame du Breuil.
Catedral de Santa Cecília d'Albi.
Palau de la Berbiá/Berbie i jardins.
Pont vell (construït a principis del segle xii).
Hostal Reyniès-Hôtel Reyniès.
Carrers pintorescos.
Museu de Toulouse Lautrec, que va néixer a Albi.
Museu Lapérouse, oficial de la marina francesa que capdavantejà una expedició que feu la volta al món.