Albert Hofmann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1906 Baden (Suïssa) |
| Mort | 29 abril 2008 (102 anys) Burg im Leimental (Suïssa) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Formació | Universitat de Zúric |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química i filosofia |
| Lloc de treball | Uster |
| Ocupació | químic, escriptor de no-ficció |
| Ocupador | Novartis |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Anita Hofmann |
| Premis | |
    
 | |
Albert Hofmann (11 de gener de 1906 –29 d'abril de 2008)[1][2] va ser un científic suís conegut per haver estat la primera persona de sintetitzar químicament, ingerir i aprendre sobre els efectes psicodèlics de la dietilamida de l'àcid lisèrgic (LSD). Va ser l'autor de més de 100 articles científics i un gran nombre de llibres, incloent LSD: My Problem Child.[2] Segons la revista Telegraph era, l'any 2007, un dels 100 principals genis vius.[3]
Biografia
[modifica]Hofmann nasqué a Baden, als 20 anys començà a estudiar química a la Universitat de Zúric, els seus estudis sobre la quitina comportaren obtenir el grau de doctor el 1930.
Descobriment del LSD
[modifica]Hofmann passà a ser empleat del departament de química farmacèutica de la companyia Laboratoris Sandoz (actualment dins Novartis), situada a Basilea i col·laborà amb el professor Jordan Jake, fundador i director d'aquest departament.[4] Hofmann començà estudiant la planta medicinal joliu i el fong Claviceps purpurea com a part d'un programa per purificar i sintetitzar els components actius com a fàrmacs.[4] Mentre cercava els derivats de l'àcid lisèrgic, Hofmann va sintetitzar per primera vegada el LSD el dia 16 de novembre de 1938.[5] La principal intenció d'aquesta síntesi era obtenir un estimulant respiratiu i circulatori (un analèptic) sense efectes sobre l'úter en analogia amb la niketamida (la qual també és una dietilamida) introduint aquesta característica en làcid lisèrgic.
Va ser el 19 d'abril de 1943 quan Hofmann incorporà accidentalment dins del seu cos una petita quantitat de LSD a través de les puntes dels seus dits[6] i va descobrir els seus efectes poderosos, els quals va descriure entre altres coses com estimulants de la imaginació, estar en un estat de somni i percebent imatges fantàstiques molt acolorides i caleidoscòpiques. Aquest estadi li va durar dues hores[7]
Recerca posterior
[modifica]Més endavant, Hofmann va descobrir el 4-Acetoxi-DET (4-acetoxi-N,N-dietiitriptamina), que és una triptamina al·lucinògena. Hofmann esdevingué director del departament de productes naturals de la Sandoz i va continuar estudiant substàncies al·lucinògenes com fongs trobats a Mèxic i altres plantes utilitzades pels aborígens. Això el va portar a la síntesi de la psilocibina, l'agent actiu de molts fongs psicodèlics."[8] Hofmann també s'interessà en les llavors de la planta mexicana Rivea corymbosa, (Ololiuhqui). La seva ergina està relacionada amb el LSD.
El 1962, viatjà a Mèxic per estudiar la planta "Ska Maria Pastora" (Salvia divinorum).
Hofmann, poc abans del seu 100 aniversari va dir en una entrevista que el LSD era "medicina per l'ànima" i va dir que estava frustrat perquè el LSD havia estat prohibit.[9]
Mort
[modifica]Hofmann morí per causes naturals a Burg im Leimental, prop de Basilea. Tenia 102 anys.[10][11][12]
Bibliografia
[modifica]- Nathaniel S. Finney, Jay S. Siegel: In Memoriam – Albert Hofmann (1906–2008). Chimia 62 (2008), 444–447, doi:10.2533/chimia.2008.444
- Roberts, Andy. Albion Dreaming: A Popular History of LSD in Britain (2008), Marshall Cavendish, U.K, 978-1905736270/1905736274
Referències
[modifica]- ↑ «Albert Hofmann». Multidisciplinary Association for Psychedelic Studies. [Consulta: 29 abril 2008].
- ↑ 2,0 2,1 «Obituary: Albert Hofmann, LSD inventor». Daily Telegraph [Londres], 29-04-2008 [Consulta: 29 abril 2008].
- ↑ «Top 100 living geniuses». The Daily Telegraph [Londres], 30-10-2007.
- ↑ 4,0 4,1 «Freedom of speech - use it or lose it». Flashback.se. Arxivat de l'original el 2010-03-11. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ Dr. Albert Hofmann; translated from the original German (LSD Ganz Persönlich) by J. Ott. MAPS-Volume 6 Number 69 Summer 1969
- ↑ «Europe | LSD inventor Albert Hofmann dies». BBC News, 30-04-2008 [Consulta: 2 març 2010].
- ↑ Hofmann 1980, p. 15
- ↑ Bleidt, Barry; Michael Montagne. Clinical Research in Pharmaceutical Development. Informa Health Care, 1996, p. 36, 42–43. ISBN 0-8247-9745-0.
- ↑ Smith, Craig S. «New York Times article». The New York Times, 07-01-2006.
- ↑ Smith, Craig S. «Albert Hofmann, the Father of LSD, Dies at 102». The New York Times, 30-04-2008 [Consulta: 30 abril 2008].
- ↑ «LSD inventor Albert Hofmann dies aged 102». [Consulta: 30 abril 2008].
- ↑ «Albert Hofmann, Obituary, Economist.com». The Economist, 08-05-2008 [Consulta: 8 maig 2008].
