Aimó II de Borbó
| Nom original | (fr) Aymon II de Bourbon  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1055 |
| Mort | 27 març 1120 (64/65 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Lord |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Lucie de Nevers |
| Fills | Arquimbald VII de Borbó |
| Pare | Arquimbald IV de Borbó |
| Germans | Arquimbald V de Borbó |
Aimó II de Borbó, anomenat "Vaire-Vache", (1055 - c.1120) va ser senyor de Borbó de 1116 fins a la seva mort. Era fill d'Arquimbald IV, senyor de Borbó, i Beliarda.[1]
Al 1099, es va casar amb Adelinda o Llúcia de Nevers, filla de Guillem II de Tonnerre, i neta de Guillem I, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre. Van tenir tres fills.
- Arquimbald VII de Borbó, senyor de Borbó
- Una filla, casada amb Arquimbald, senyor de Saint-Gérant
- Guillem, senyor de Montluçon
Després de la mort del seu germà Arquimbald V el Pietós, intenta apoderar-se del senyoriu en detriment del fill menor i successor legítim del seu germà Arquimbald VI el Pupil, del qual era el tutor. Alard de la Roche-Guillebaud, senyor de Châteaumeillant, que s'havia casat amb la vídua d'Arquimbald V, demanà la intervenció de Lluís VI de França en nom del seu gendre. El rei entra en campanya cap al 1108/1109 amb un exèrcit, assetja una fortalesa d'Aimó II, el castell de Germigny-sur-l'Aubois, i l'obliga a rendir-se. Aimó II va haver de renunciar a totes les pretensions sobre el priorat de Saint-Pourçain-sur-Sioule, depenent de l'abadia de Sant Filibert de Tournus i compartir l'herència amb el jove Arquimbald VI, que no va tenir descendents.
Bibliografia
[modifica]- André Leguai, Histoire du Bourbonnais (« Que sais-je ? », n° 862), Paris, Presses universitaires de France, 1960.
- Anthony Stokvis, Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, préf. H. F. Wijnman, éditions Brill Leyde 1889, réédition 1966, Volum II, cp II
- Achille Luchaire, « Les Premiers Capétiens (987-1137) », in Ernest Lavisse (dir.), Histoire de France des origines à la Révolution, tome II, seconde partie, Paris, Librairie Hachette et Cie, 1901, réédition 1980, chapitre V : « Le réveil de la Royauté. Louis VI le Gros » p. 332.
- Annales Nivernenses, hrsg. von Georg Waitz in: Monumenta Germaniae Historica SS 13 (1881), S. 91
- Suger de Saint-Denis, Vita Ludovici VI regis Philippi filii qui grossus dictus, hrsg. von Léopold Deslisle in: Recueil des Historiens des Gaules et de la France 12 (1877), S. 42–43
Referències
[modifica]- ↑ Gilles Ménage. Histoire De Sable. Le Petit, 1683, p. 74–.