Adolfo Gil y Morte
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 juliol 1860 Soneixa (Alt Palància) |
Mort | 7 gener 1929 (68 anys) València |
Sepultura | Cementeri General de València |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
2 març 1918 – 2 maig 1919 ← Vicente Garrigues Garrigues – Emeterio Muga Díez ⊟ Circumscripció electoral: Districte electoral de Sueca | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
31 maig 1907 – 19 juny 1908 – Fèlix Azzati i Descalci ⊟ Circumscripció electoral: València | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
4 maig 1903 – 17 agost 1905 ← Francisco Peris Mencheta – José Puig Boronat ⊟ Circumscripció electoral: Districte electoral de Sueca | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid València |
Ocupació | Metge |
Ocupador | Universitat de València |
Partit | Unió Republicana Partido Reformista |
Membre de | |
Premis | |
Adolfo Gil y Morte (Soneixa, 30 de juliol de 1860 - València, 7 de gener de 1929) fou un metge i polític valencià. Va exercir diversos càrrecs en el plànol acadèmic i polític, fomentant la cultura i la recerca a València.
Biografia
[modifica]El 1880 es llicencià en medicina i ciències a la Universitat de València. Es va doctorar en medicina en 1881. En 1882 va obtenir la plaça de professor clínic de la Facultat de Medicina d'aquesta universitat, i va aconseguir la càtedra de fisiologia en 1889. Es va dedicar a l'estudi de les malalties intratoràciques, entre elles la tuberculosi.[1]
Va ser president del Col·legi de Metges de València entre 1898 i 1904, i de la Reial Acadèmia de Medicina de València entre 1915 i 1916. L'1 de juny de 1912, en crear-se a València el primer dispensari antituberculós del País Valencià, en va ser nomenat director. Durant la Primera Guerra Mundial va pertànyer al Comitè Permanent Internacional d'Assegurances Socials.[1][2]
En presidir la primera gestió de l'Institut Mèdic Valencià entre 1898 i 1904, va tenir la tasca d'assegurar les bases per a una institució que s'enfoqués al creixement de la recerca científica en pro del País Valencià. La seva gestió va deixar com a herència l'estructuració de la institució i la fixació d'objectius clars i normes de funcionament.[3]
En política milità en el Partit Republicà Centralista de Nicolás Salmerón, del que en fou cap fins que ingressà a Unió Republicana, proper al moderat El Mercantil Valenciano. El 1892 fou escollit membre de la Diputació de València pel districte de Xiva de Bunyol - Carlet. Posteriorment va ser membre del Congrés dels Diputats, a les eleccions generals espanyoles de 1903, per la circumscripció de Sueca, i les eleccions generals espanyoles de 1907, per la de València (aquest cop dins el PURA). Va renunciar a l'escó el 16 de juny de 1908 i va ser substituït per Fèlix Azzati i Descalci.[4] En 1908, arran de l'escissió del moviment republicà entre blasquistes i salmeronians es va adherir al Partido Reformista de Melquíades Álvarez, obtenint novament escó de diputat a les eleccions generals espanyoles de 1918, una altra vegada per Sueca.[5][6]
Distincions
[modifica]Gil y Morte, a més d'haver exercit diversos càrrecs polítics i d'adreça en diferents camps, va ser guardonat en 1920 en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de València.[7]
D'altra banda, en el seu honor, l'Ajuntament de València té registrada una fundació sense finalitat de lucre amb el nom Gil y Morte,[8] que té per objectiu fonamental el foment de la recerca científica i l'arrelament cultural a València. Això no obstant, en 2011 s'obrí un període d'informació prèvia en relació amb l'inici del procediment de regularització o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil y Morte.[9]
Obres
[modifica]- Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
- Fisiología humana (Valencia, 1899)
- Tratado de fisología humana y fisología comparada (1902 i 1903)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 González Rebollo, Ana Las Juntas Directivas[Enllaç no actiu] Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Col·legi de Metges de Vèlencia Valencia Médica Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Dean-Thacker, Verónica Galdós Político[Enllaç no actiu] Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Martínez Gallego, Francesc El socialismo de los tres nacimientos: en los orígenes de las Agrupaciones Socialistas de l'Alcúdia Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Las Provincias Digital Hijo Predilecto de la Ciudad Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Ajuntament de València Associacions i Institucions Culturals Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ DOGV núm. 6460, de 15/02/2011. [1]
Bibliografia
[modifica]- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.244. ISBN 9788495484802.