Vés al contingut

Ada Colau i Ballano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaExcel·lentíssima Senyora Modifica el valor a Wikidata
Ada Colau i Ballano

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Immaculada Colau i Ballano Modifica el valor a Wikidata
3 març 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Enviada especial de CGLU
15 novembre 2019 –
Copresidenta de Ciutats i Governs Locals Units 2016-2019
15 octubre 2016 – 15 novembre 2019
Presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
23 juliol 2015 – 27 juliol 2023
← Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 2015 –
118a Batllessa de Barcelona
13 juny 2015 – 17 juny 2023
← Xavier Trias i Vidal de Llobatera – Jaume Collboni Cuadrado ⊟ Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, activista social, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
PartitCatalunya en Comú (2017–)
Barcelona en Comú (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 desembre 2014Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaAdrià Alemany Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajuntament.barcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ada.colau X: AdaColau Instagram: adacolauofficial Telegram: adacolau Youtube: UCp5vwMbdAelxaqgCt6ipTgw Goodreads author: 7161144 Modifica el valor a Wikidata

Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) és una activista i política catalana,[1] batllessa de Barcelona entre juny de 2015 i juny de 2023. Ha estat presidenta de Barcelona en Comú[2] i coordinadora Catalunya en Comú, i va ser la cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) entre 2008 i 2013. Se la considera la pitjor alcaldessa democràtica de Barcelona.[3]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Nascuda a Barcelona el 1974, Ada Colau és la gran de quatre germanes.[4] Cresqué al barri barceloní d'El Guinardó i estudià a l'escola Àngels Garriga[5] i l'Acadèmia Febrer, i posteriorment va accedir a estudis superiors a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, tot i que li manquen dues assignatures per aconseguir la llicenciatura.[6] Durant el seu període universitari, va estudiar un curs a Milà amb una beca Erasmus.[6] Paral·lelament als estudis,[7] el 1998 va treballar en la producció del programa sobre anuncis SpotTV (Canal 33) i a començaments de la dècada de 2000, va ser guionista i actriu de la sèrie juvenil Dos una, que va emetre Antena 3.[8]

Segons el seu testimoni, va començar la seva trajectòria com a activista a començaments de la dècada dels 1990, durant les protestes contra la Guerra del Golf. Paral·lelament va estar vinculada al moviment okupa[6] i va participar en diverses mobilitzacions, com la que va tenir lloc contra el G8 als consolats de França i Suïssa a Barcelona l'any 2003 per protestar per la situació de Martin Shaw, un activista que va resultar ferit durant la cimera del G-8 a Évian-les-Bains (Savoia).[9] Colau ha manifestat que fa «vida d'activista» del 2001 ençà.[6] Vinculada també amb el moviment antiglobalització, el 2003 va formar part del moviment «Aturem la guerra», que es va mobilitzar en contra de la guerra de l'Iraq.

V de Vivienda

[modifica]
Ada Colau caracteritzada com SuperVivienda en un míting d'Imma Mayol, el 2007

El 2006 Colau va cocrear el grup conegut com a V de Vivienda, que denunciava la impossibilitat d'una bona part de la societat a accedir a un habitatge digne.[10] Prèviament a V de Vivienda, Ada Colau va formar part de la iniciativa Miles de Viviendas, que ocupà un antic edifici de la Guàrdia Civil al barri de la Barceloneta. D'aquesta ocupació va néixer l'anomenat «Taller contra la violència immobiliària i urbanística», que Colau assegura que va servir de corpus teòric per a V de Vivienda.[10]

Colau i el seu company –Adrià Alemany– van crear un personatge a l'estil d'un superheroi que apareixia en mítings i altres actes públics per denunciar els problemes amb l'habitatge. El personatge es feia dir Supervivienda.[11][12] V de Vivienda va organitzar dues manifestacions, el març i l'octubre de 2007, a les principals capitals espanyoles, que es van convertir en una de les primeres reaccions ciutadanes públiques al problema de l'habitatge.

En 2007 va començar a treballar com a tècnica de cooperació, responsable de l'Àrea de Dret a l'Habitatge i la Ciutat, i organitzadora de seminaris i jornades internacionals l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona.[13]

Creació de la PAH

[modifica]
Colau, en una actuació de la PAH

Després d'una dècada mobilitzant-se pel dret a l'habitatge i amb el moviment antiglobalització, compaginant-ho amb la seva feina a l'Observatori DESC,[14][15] l'any 2009 va figurar entre els organitzadors de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona,[16] que aglutinà diversos moviments relacionats amb aquesta problemàtica social, se centrà en el deute hipotecari i els desnonaments, i reivindicà la dació en pagament. La creació, de manera assembleària, de diverses plataformes d'afectats per les execucions hipotecàries enfront de l'impagament dels deutes contrets pels bancs es va estendre a tot l'Estat espanyol. Quan, posteriorment, els desallotjaments van començar a multiplicar-se, el novembre de 2010 la PAH va iniciar la campanya STOP Desnonaments.[17][18] L'any 2011 el Moviment del 15-M va col·laborar activament a difondre i divulgar les seves reivindicacions arreu del territori espanyol. Des del 2012, Ada Colau va anar adquirint notorietat mediàtica com a principal representant i portaveu de la PAH.

ILP per l'Habitatge Digne

[modifica]

El 5 de febrer de 2013 va ser l'encarregada de presentar, en nom de la PAH, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i d'altres moviments socials que l'havien promogut, una iniciativa legislativa popular per l'habitatge digne al Congrés dels Diputats espanyol, amb la finalitat que aquest elaborés una nova legislació en matèria hipotecària. La ILP, avalada amb 1.402.845 signatures de ciutadans, contenia una proposició de llei per a la regulació de tres aspectes fonamentals: la dació en pagament com a fórmula preferent per a l'extinció del deute contret amb el banc per habitatge habitual, la moratòria de tots els desnonaments per execució hipotecària d'habitatges habituals i l'ampliació del lloguer social dels habitatges en mans dels bancs.[19] El 12 de febrer del mateix any van rebre la confirmació que la ILP, en virtut del vot unànime dels grups parlamentaris, era presa en consideració perquè els diputats l'estudiessin i, eventualment, la debatessin.[20] Després de conèixer la decisió del ple de la cambra, va declarar que l'aprovació a tràmit de la ILP sobre la dació en pagament era «una victòria ciutadana i no de cap partit» i que aquesta no havia de servir «electoralment».[21] Alhora, ha recordat que aquestes peticions de la PAH eren «de mínims» i va reclamar que el contingut de la ILP no es veiés «pervertit ni descafeinat» durant la seva tramitació parlamentària.[22]

Alcaldessa de Barcelona

[modifica]
Presentació de Guanyem Barcelona, embrió de Barcelona en Comú
Discurs d'Ada Colau després de ser investida alcaldessa de Barcelona

El maig de 2014 Colau anunciar a través d'una carta que es retirava de la primera línia de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Un mes després, el juny de 2014, va proposar una alternativa d'esquerres per governar l'Ajuntament de Barcelona, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, de la qual és una de les cares visibles.[23] Arran presentar-se amb aquesta candidatura, va deixar de ser portaveu de la junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.[24]

Colau es va beneficiar de les calúmnies de les clavegueres de l'Estat i l'Operació Catalunya en la primera campanya electoral que la va enfrontar a Xavier Trias[25] i el 24 de maig de 2015, Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals del maig de 2015 a l'Ajuntament de Barcelona amb 176.612 vots (25,11%) i 11 regidors, encapçalant una llista conformada per Guanyem, ICV-EUiA, Equo, Procés Constituent i Podem.[26] Xavier Trias, que havia quedat amb deu regidors, va declarar que acceptaria la llista més votada i que no intentaria pactar per aconseguir l'alcaldia, fet que convertiria Colau en la primera alcaldessa de la ciutat de Barcelona,[27] amb els vots d'ERC, PSC i CUP.[28]

En la campanya electoral de les eleccions municipals de 2015 Ada Colau, que es convertiria en alcaldessa, va prometre destinar 8.000 nous habitatge social (4.000 habitatges nous i 4.000 pisos buits recuperats),[29] en canvi durant el seu mandat a la ciutat únicament es van construir 1.442 habitatges de protecció social.[30]

Entre les seves primeres mesures com a alcaldessa, destaquen el no a la Candidatura Barcelona Pirineus 2026, la dificultat per baixar el sou als equips de govern i la convocatòria de la taula de desnonaments.[31] Els primeres mesos de gestió d'Ada Colau van ser criticats per l'oposició, comentant l'accent en la política de gestos, en relació a petites accions dutes a terme per marcar perfil (ús del transport públic, rebaixa del sou, retirar bust del rei, entre d'altres) més que en la de fets consumats o en la instauració de polítiques determinades.[32]

Nit electoral del 20 de desembre de 2015

Colau, que no va participar en la campanya de Catalunya Sí que es Pot a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, sí que ho va fer activament en la campanya d'En Comú Podem a les eleccions generals espanyoles de 2015, on el partit va aconseguir ser la força més votada a Catalunya, amb 924.847 vots, aconseguint 12 escons al Congrés dels diputats.[33]

El setembre del 2016 va començar a experimentar amb les superilles al barri del Poblenou.[34] Setmanes després de la posada en marxa alguns grups de veïns han mostrat llur desacord pel projecte en si o com s'ha executat,[35][36] que troba resistència en els antics caps de urbanisme de la ciutat.[37][38] La política de pacificació de carrers basada en superilles i eixos verds va causar més dificultats per a cotxes i motos, l’augment del trànsit als carrers adjacents, la pujada de preus de l'habitatge i la gentrificació als carrers afectats, on a més, van sorgir problemes d’incivisme.[39]

El 2017 va ser elegida presidenta de la coordinadora general de Catalunya en Comú. El novembre de 2017 va trencar el pacte de govern amb el PSC en novembre de 2017[40] donat el suport dels socialistes a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 i la destitució del President de la Generalitat i el seu govern, i va seguir governant en solitari a Barcelona fins a les eleccions municipals de 2019, havent de repetir una moció de confiança en 2018.[41]

Després de quatre anys a l'Ajuntament de Barcelona, va repetir com a candidata a les eleccions municipals de 2019,[42] i baixant fins als 156.157 vots (20,71%) i 10 regidors va quedar com a segona força darrera Esquerra Republicana de Catalunya, però va revalidar l'alcaldia amb un pacte de govern amb el PSC i el suport extern de tres regidors de Barcelona pel canvi,[43] entre ells Manuel Valls.

En 2020 va rebutjar la construcció d'una seu del museu Hermitage a Barcelona.[44]

En 2021, per fer front a la crisi de l'habitatge a Catalunya i després del fracàs de la norma aprovada en 27 de setembre de 2018[45] que establia la reserva obligatòria del 30% per a pisos socials a Barcelona i només va aconseguir 52 habitatges en 4 anys,[46] Colau va anunciar la construcció de 4.500 habitatges de lloguer social a la ciutat,[47] que mai es van materialitzar.

El 19 de gener de 2022 va ser citada a declarar el 4 de març, davant del Jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona, pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d'influències i negociacions prohibides amb personal funcionari públic.[48] La instrucció es va obrir després que el magistrat de l'esmentat jutjat acceptés a tràmit una querella presentada, el desembre de 2021 per l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD).[48] Segons l'entitat denunciant, l'alcaldessa va actuar de forma il·legal en la concessió arbitrària de subvencions i convenis a entitats afines al seu partit.[48] Colau va mostrar «perplexitat» després d'assabentar-se de la investigació a través dels mitjans de comunicació i va recordar que la fiscalia ja va arxivar una causa idèntica.[48] També va apuntar que de l'associació denunciant «l'única activitat que li coneixem és que ja es va querellar contra el reglament de participació ciutadana» amb l'objectiu d'aturar la municipalització de l'aigua tant a Barcelona com a Valladolid.[48] Segons el codi ètic de Barcelona en Comú, Colau hauria de renunciar o ser cessada en el càrrec com a conseqüència de la imputació de fets delictius; no obstant, es va negar a abandonar el càrrec.[49]

Després que València renunciés a ser-ne la seu, l'abril de 2022 va anunciar que Barcelona seria la seu de la Copa Amèrica de 2024.[50]

A l'oposició

[modifica]

El codi ètic de Barcelona en Comú preveu que els càrrecs només poden durar dos mandats, tanmateix Colau va optar a un tercer mandat,[39] i les Eleccions municipals de 2023 a Barcelona va seguir baixant en recolzament popular quedar tercera amb 131.863 vots (19,77%) i 9 regidors, perdent tota opció a mantenir l'alcaldia, i la seva formació i el Partit Popular van votar a favor de Jaume Collboni i Cuadrado perquè no governés Xavier Trias, cadascun per motius diferents.[51]

En octubre de 2024 tota l'oposició va rebutjar les ordenances fiscals, el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i els pressupostos de l'Ajuntament governat per Collboni, i Ada Colau va aprovar els comptes municipals mitjançant una qüestió de confiança.[41] El desembre de 2016 la revista Politico la va definir com la cinquena persona més influent d'Europa.[52] El 25 d'octubre de 2024 va renunciar a l'acta de regidora a l'ajuntament de Barcelona i va deixar la política activa,[53] deixant la coordinació de Catalunya en Comú en l'Assemblea Nacional del 16 i 17 de novembre de 2024.[54]

Vida personal

[modifica]

A V de vivienda va conèixer al llicenciat en Economia Adrià Alemany, que es va convertir en la seva parella, i tenen dos fills, Luca, nascut en 2011 i Gael, nascut en 2017.[55]

A més de català i castellà, parla italià amb fluïdesa.[56]

Publicacions

[modifica]
  • Ciudades, una ecuación imposible amb diversos autors (Icaria, 2012)[57]
  • Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge,[58] amb Adrià Alemany (Angle, 2012)
  • Sí que es pot!,[59] amb Adrià Alemany (Grup 62, 2013)

Col·laboracions

[modifica]
  • «La conquesta del dret a l'habitatge» a Perspectives (2013)[60]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 2013 - Premi Defensors de Drets socials, Ada Colau i Rafael Mayoral[61] en representació de la PAH. Atorgat pel mitjà Periodismo Humano'[62][63]
  • 2013 - Premi Dones en Unió de la Unió d'Actors[64]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ada Colau: He passat d'activista a alcaldessa...». Bcn en Comú, 23-05-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  2. ↑ «Especulació i corrupció contra el dret a l'habitatge: Ada Colau, 14/7/2010, Observatori DESC». Arxivat de l'original el 2014-01-06. [Consulta: 16 febrer 2013].
  3. ↑ Moldes, Aleix. «Pasqual Maragall i Ada Colau: el millor i el pitjor alcalde de la història per als barcelonins». Ara, 06-01-2023. [Consulta: 21 novembre 2024].
  4. ↑ Serra, Joan «La gran de les Ballanos sempre s'anticipa». Ara, 14-06-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
  5. ↑ França, João. «Ada Colau: “Cal pedagogia per construir sentit crític”». Diari de l'Educació, 10-07-2014. [Consulta: 13 juny 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Sust, Toni «Ada Colau, activista de professió». El Periódico de Catalunya, 12-02-2013.
  7. ↑ «Currículum i estudis d'Ada Colau: expedient acadèmic». betevé, 01-10-2018. [Consulta: maig 2019].
  8. ↑ Pérez Colomé, Jordi «Una política más». El Español, 22-05-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
  9. ↑ "Ada Colau participó en el asalto a los consulados de Francia y Suiza en Barcelona", ABC
  10. ↑ 10,0 10,1 França, João. «La desobediencia o el arte de conseguir victorias cuando ya no hay superhéroes». Catalunya Plural, 13-11-2012. [Consulta: 13 juny 2015].
  11. ↑ «Cuando Ada Colau boicoteaba mítines de ICV». El País [Consulta: 29 maig 2015].
  12. ↑ Blanchar, Clara «"Hay que actuar como héroes para tener una vivienda digna"». El País, 27-05-2007.
  13. ↑ «Ada Colau Ballano» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 25 octubre 2024].
  14. ↑ «Ada Colau dimiteix com a portaveu de la PAH». Vilaweb.cat, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  15. ↑ «Ada Colau plega com a portaveu de la PAH». 324.cat, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  16. ↑ Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Barcelona
  17. ↑ Entrevista a Ada Colau en PAH Vigo-Tui, en Vimeo
  18. ↑ Ada Colau a El País
  19. ↑ ¿Qué hay detrás de la ILP contra los desahucios?, Gerardo Pisarello y Jaume Asens, Observatorio de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, entidad promotora de la ILP, Público, 12/2/2013
  20. ↑ El PP da marcha atrás y accede a debatir la iniciativa popular sobre desahucios, 12/2/2013, El País
  21. ↑ Ada Colau: "Es una victoria de la ciudadanía y no de un partido político", La Vanguardia, 12/02/13
  22. ↑ "Ahora queda otra batalla: que no se pervierta o descafeíne la ILP durante su tramitación", Público, 12/02/13
  23. ↑ Sánchez, Daniel «Colau vol liderar una rebel·lió democràtica des de Barcelona». Ara, 16-06-2014, p. 8.
  24. ↑ «El moviment veïnal es reivindica davant dels polítics a la 43a Assemblea de la FAVB». Barcelona TV, 28-03-2015. [Consulta: 24 juliol 2015].
  25. ↑ Cot, Salvador. «Les clavegueres i Colau». El Mon, 19-06-2023. [Consulta: 21 novembre 2024].
  26. ↑ Serra, Joan «Acord per bastir la coalició d'esquerres que liderarà Ada Colau». Ara, 22-01-2015, pàg. 9.
  27. ↑ Casas, Ferran «Colau lidera un gir a l'esquerra dels ajuntaments catalans». Ara, 25-05-2015, pàg. 8-9.
  28. ↑ «Colau, investida alcaldessa». Regió 7, 15-06-2013. [Consulta: 21 novembre 2024].
  29. ↑ «Colau promete destinar 8.000 nuevos pisos a alquiler social» (en castellà). La Vanguardia, 16-05-2015. [Consulta: 21 novembre 2024].
  30. ↑ «L'Ajuntament de Barcelona ha construït 1.442 habitatges des del 2016, set vegades més del que assegura Anna Grau - Verificat», 16-01-2023. [Consulta: 21 novembre 2024].
  31. ↑ Buesa, Cristina «BCN s'encalla amb el sou dels regidors i les empreses municipals». El Periódico de Catalunya, 10-07-2015, pàg. 2-3.
  32. ↑ «Colau retira el busto del rey Juan Carlos de la sala de plenos del Ayuntamiento». La Vanguardia, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
  33. ↑ Bassas, Antoni «Del avis andalusos a Colau i la consulta». Diari Ara, 21-12-2105, pàg. 5.
  34. ↑ «Es posa en marxa la primera superilla experimental al Poblenou de Barcelona», 06-09-2016. [Consulta: 1r gener 2017].
  35. ↑ «Veïns contra la superilla del Poblenou». VilaWeb.cat. [Consulta: 1r gener 2017].
  36. ↑ «Els detractors de les «superilles» es multipliquen dins i fora del Poblenou». Nació Digital.
  37. ↑ «El caso de Barcelona demuestra que la conquista del urbanismo verde no es fácil, pero será inevitable». The Conversation, 30-08-2021. [Consulta: 25 abril 2022].
  38. ↑ López, Iván; Ortega, Jordi; Pardo, Mercedes «Mobility Infrastructures in Cities and Climate Change: An Analysis Through the Superblocks in Barcelona» (en anglès). Atmosphere, 11, 4, 4-2020, pàg. 410. DOI: 10.3390/atmos11040410. ISSN: 2073-4433.
  39. ↑ 39,0 39,1 Palmer, Jordi. «Plega Ada Colau, l’alcaldessa activista de la Barcelona en declivi». El Nacional, 25-10-2024. [Consulta: 25 octubre 2024].
  40. ↑ Subirana, Jordi. «Colau rompe con el PSC y gobernará en solitario en Barcelona» (en castellà). Metropoli Abierta, 12-11-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
  41. ↑ 41,0 41,1 Arnau Lleonart. «Collboni convoca una qüestió de confiança pel fracàs del pressupost de Barcelona». Vilaweb, 22-03-2024. [Consulta: 25 març 2024].
  42. ↑ «Candidats a les eleccions municipals 2019 a Barcelona: Tota la llista». Betevé.cat, 30-01-2019. [Consulta: 31 gener 2019].
  43. ↑ Ortega, Maria. «Colau revalida l'alcaldia en el ple més trist». Ara, 15-06-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
  44. ↑ Casas, Núria. «Colau suspèn el projecte del museu Hermitage a Barcelona». El Nacional, 27-01-2020. [Consulta: 25 octubre 2024].
  45. ↑ Garcia, Marc. «La reserva del 30 % per a habitatge protegit arriba al ple». Beteve, 27-09-2018. [Consulta: 25 octubre 2024].
  46. ↑ «La reserva obligatoria del 30% para pisos sociales en Barcelona aporta solo 52 viviendas en cuatro años» (en castellà). La Vanguardia, 18-11-2022. [Consulta: 25 octubre 2024].
  47. ↑ «El nou operador d'habitatge social de Barcelona construirà 4.500 pisos amb l'ajuda de Cevasa i Neinor». Idealista, 09-11-2021. [Consulta: 9 octubre 2024].
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 «Colau, citada a declarar com a investigada per frau, malversació i tràfic d'influències». CCMA.cat, 19-01-2022. [Consulta: 20 gener 2022].
  49. ↑ «Colau descarta de renunciar al càrrec malgrat que el codi ètic de Barcelona en Comú ho estipula». Vilaweb.cat, 19-01-2022. [Consulta: 20 gener 2022].
  50. ↑ Anguera de Sojo, Iva. «Colau olvida sus prejuicios con la Copa América» (en castellà). El Independiente, 04-04-2022. [Consulta: 25 octubre 2024].
  51. ↑ «Jaume Collboni, investit nou alcalde de Barcelona». Beteve, 17-06-2023. [Consulta: 18 juny 2023].
  52. ↑ «Ada Colau és la cinquena persona més influent d'Europa segons 'Politico'». Ara.
  53. ↑ «Cara a cara: Colau arriba a Palestina després de deixar l’Ajuntament, quin llegat deixa?». Beteve, 28 d’octubre 2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  54. ↑ «Els Comuns obren una nova etapa amb el tàndem López-Tarafa i un vot crític a la gestió recent». 324, 17-11-2024. [Consulta: 21 novembre 2024].
  55. ↑ «Colau dona a llum el seu segon fill, Gael». Diari de Girona, 26-04-2017.
  56. ↑ Cau, Eugenio. «Barcellona e i suoi turisti, con Ada Colau» (en italià). Globo. il Post, 20-11-2024.
  57. ↑ «Ciudades, una ecuación imposible». Arxivat de l'original el 2015-07-11. [Consulta: 5 novembre 2014].
  58. ↑ Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge
  59. ↑ Grup62. Sí que es pot! - Ada Colau. 
  60. ↑ Martí. «Perspectives de lluita». Laccent.cat, 08-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 26 octubre 2013].
  61. ↑ Entrevista a Rafael Mayoral, El desahucio es un problema colectivo, El País, 6 de juliol de 2011
  62. ↑ «Defensores de Derechos Sociales, Ada Colau y Rafael Mayoral en representación de la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca), Periodismo Humano, 3/5/2013». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 26 maig 2015].
  63. ↑ Ada Colau y la PAH galardonadas por los Premios Defensores de Derechos otorgados por 'Periodismo Humano', Europa Press, 3/5/2013
  64. ↑ Pilar Bardem entrega a Ada Colau el premio de los actores ‘Mujeres en Unión', elplural.com, 5/6/2013

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ada_Colau_i_Ballano&oldid=34277920»