8.8 cm Raketenwerfer 43
Tipus | armament antitanc i llançamíssils |
---|---|
País d'origen | Alemanya i Tercer Reich |
Història de servei | |
En servei | 1943 – 1945 |
Guerres | Segona Guerra Mundial |
Història de producció | |
Quantitat | 3.000 |
Especificacions | |
Pes | 143 kg |
Longitud | 2.870 mm |
Amplada | 1.016 metres |
Alçada | 895 mm |
Munició | RPzB. Gr. 4312 |
Calibre | 88 mm |
Velocitat de la bala | 140;m/s |
El 8,8 cm Raketenwerfer 43 Puppchen (la "petita nina" en alemany) va ser un canó llançacoets antitancs, que feia servir munició de calibre 8,8 cm, i utilitzat per la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.[1] El Raketenwerfer 43 va ser entregat a les forces d'infanteria per ser utilitzat com a arma antitanc. La arma era utilitzada des d'una plataforma amb rodes, que llança una granada RPzB. Gr. 4312. La granada té una cua curta de 490 mm, comparat amb els 650 mm de la granada elèctrica RPzB. Gr. 4322 del Panzerschreck.[2]
Producció
[modifica]Aproximadament 3.000 unitats van ser completades entre 1943 i 1945. Va ser construït en un número bastant inferior que el Panzerschreck, que estava basat amb el bazooka americà o el panzerfaust alemany, que eren llança coets, que llançaven una granada autopropulsada, amb un cap d'alt explosiu antitancs. Això es va deure a que es va veure que amb un tub amb un sistema d'ignició era suficient per llançar un coet de 8,8 cm, en comptes d'una elaborada peça d'artilleria en miniatura. Encara que el seu visor, la seva punteria i l'abast del projectil duplicaven al Panzerschreck, era molt més car, pesant i la seva producció durava més que la majoria d'armes antitancs alemanyes de l'època (panzerfaust o panzerschreck).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «"Puppchen" (auch "Püppchen" ?) = 8,8cm Raketenwerfer 43, in Frankreich».
- ↑ «8.8 cm R. Pz. B. Gr. 4312: Antitank Rocket Grenade». "U.S. Office of Chief of Ordnance", 1945. Arxivat de l'original el 4 de març 2016.
- ↑ Gordon L Rottman; Johnny Shumate; Alan Gilliland Panzerfaust and Panzerschreck. Osprey Publishing, 20 agost 2014, p. 29–30. ISBN 978-1-78200-790-6.[Enllaç no actiu]