53a Divisió (Exèrcit Popular de la República)
Tipus | divisió militar |
---|---|
Data de lleva | abril de 1938 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Comandants | |
Oficials destacats | Eugenio Franquelo Ramírez |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
La 53a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va estar desplegada en el front de Llevant.
Historial
[modifica]Durant 1937 en el front Nord ja havia existit una divisió que va emprar aquesta numeració.[n. 1]
En la primavera de 1938, en el si del XVII Cos d'Exèrcit, es va crear una divisió que va rebre la numeració «53».[5] El comandament va recaure en el capità d'infanteria de marina Eugenio Franquelo Ramírez. Al juny la divisió va ser enviada al front de Llevant, on —integrada en el XX Cos d'Exèrcit— va resistir l'ofensiva franquista que pretenia conquistar València. Durant la resta de la contesa la divisió va romandre en aquest front, sense participar en operacions militars de rellevància.
La divisió es va autodissoldre cap al final de la guerra, al març de 1939.
Comandaments
[modifica]- Comdantes
- capità d'infanteria de marina Eugenio Franquelo Ramírez;[6]
- Comissaris
- Juan Herráiz Benito, del PCE;[7]
- Caps d'Estat Major
- tinent de milícies Isidro Sánchez-Covisa Meiro;[4]
Ordre de batalla
[modifica]Data | Cos d'Exèrcit adscrit | Brigades Mixtes integrades | Front de batalla |
---|---|---|---|
30 d'abril de 1938 | XVII Cos d'Exèrcit | 192a, 193a i 194a | Reserva general |
28 de juny de 1938 | XX Cos d'Exèrcit | 36a i 208a | Llevant |
Agost de 1938 | XX Cos d'Exèrcit | 36a, 203a i 208a | Llevant |
Notes
[modifica]- ↑ Aquesta unitat, manada pel major de milícies Francisco Bravo Quesada, havia estat creada en l'estiu de 1937 dins del XV Cos d'Exèrcit (santanderí).[1] Heretava l'estructura de l'antiga «2a Divisió santanderina», de la qual havien estat caps el comandant d'infanteria José Bueno Quejo[2] i el tinent coronel José Gállego Aragüés.[3] La nova unitat va quedar composta per les brigades mixtes 170a, 171a i 172a;[1][4] tindria una vida operativa molt curta, perquè va ser seria destruïda durant la batalla de Santander.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Solla Gutiérrez, 2010, p. 327.
- ↑ Palaia Gutiérrez, 2010, p. 319, 324.
- ↑ Engel, 1999, p. 223, 234.
- ↑ 4,0 4,1 Engel, 1999, p. 234.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 168.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 303.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 188.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.Álvarez&rft.aufirst=Santiago&rft.date=1989&rft.pub=Ediciós do Castro">
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.Engel&rft.aufirst=Carlos&rft.date=1999&rft.pub=Madrid, Almena">
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1981&rft.pub=Editorial San Martín&rft.place=Madrid">
- Navarro&rft.aufirst=Ramón Juan&rft.date=2010&rft.pub=Lulu.com">
- Solla Gutiérrez, Miguel Ángel. La República sitiada. Trece meses de Guerra Civil en Cantabria. Santander: Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2010.Solla Gutiérrez&rft.aufirst=Miguel Ángel&rft.date=2010&rft.pub=Ediciones de la Universidad de Cantabria&rft.place=Santander">