52a Divisió (Exèrcit Popular de la República)
Tipus | divisió militar |
---|---|
Data de lleva | maig de 1937 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Comandants | |
Oficials destacats | Pedro Martínez Cartón Miguel Torrús Palomo |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
La 52a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va arribar a operar en els fronts de Llevant i Extremadura.
Historial
[modifica]Durant 1937 en el front Nord ja havia existit una divisió que va emprar aquesta numeració.[n. 1]
En la primavera de 1938, en el si del XVII Cos d'Exèrcit, es va crear una divisió que va rebre la numeració «52».[3] El comandament va recaure en el tinent coronel Pedro Martínez Cartón. Al juny la divisió va ser enviada al front de Llevant, on —integrada en el XXI Cos d'Exèrcit—[4] va resistir l'ofensiva franquista que pretenia conquistar València.
A l'agost la divisió va ser enviada com a reforç al front d'Extremadura, per a fer front a l'ofensiva franquista en aquest sector.[5][6] Va quedar afecta al VII Cos d'Exèrcit, participant en els contraatacs republicans que van aconseguir estabilitzar la situació i recuperar terreny.[5] Al setembre participaria al costat del VIII Cos en una fallida ofensiva sobre Còrdova.[5] A la fi d'any la unitat va ser adscrita a l'acabada de crear Agrupació «Toral», al front Sud.[7] La 52a Divisió intervindria el gener de 1939 en la batalla de Valsequillo,[8][9] on va concentrar els seus atacs contra les posicions de la 11a Divisió franquista en les serres del Torozo. Poc temps després Martínez Cartón seria rellevat del comandament,[10] i fou substituït pel major de milícies Miguel Torrús. La divisió es va autodissoldre al final de la contesa, al març de 1939.
Comandaments
[modifica]- Comandants
- Tinent coronel Pedro Martínez Cartón;[11]
- Major de milícies Miguel Torrús Palomo;[12]
- Comissaris
- Pedro Orgaz Librero, del PCE;[13]
Ordre de batalla
[modifica]Data | Cos d'Exèrcit adscrit | Brigades Mixtes integrades | Front de batalla |
---|---|---|---|
21 de juliol de 1938 | XXI Cos d'Exèrcit | 195a, 196a i 197a | Llevant |
11 d'agost de 1938 | XVI Cos d'Exèrcit | 43a, 175a i 197a | Llevant |
Notes
[modifica]- ↑ Aquesta unitat, manada pel major de milícies Gregorio Villarías López,[1] havia estat creada l'estiu de 1937 dins del XV Cos d'Exèrcit (santanderí).[2] Heretava l'estructura de l'antiga «1a Divisió santanderina». La nova unitat va quedar composta per les brigades mixtes 166a, 167a, 168a i 169a,[2] totes elles formades per antigues milícies i reclutes. La unitat va tenir una vida operativa molt curta, perquè va ser destruïda durant la batalla de Santander.
Referències
[modifica]- ↑ Martínez Bande, 1972, p. 56.
- ↑ 2,0 2,1 Solla Gutiérrez, 2010, p. 327.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 168.
- ↑ Martínez Bande, 1977, p. 153.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 VV.AA., 1990, p. 616.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 256-270.
- ↑ Salas Larrazábal, 2006, p. 3050.
- ↑ Martínez Bande, 1985, p. 52.
- ↑ Moreno Gómez, 1985, p. 658-679.
- ↑ Romero, 1976, p. 434.
- ↑ Ruiz Ayúcar, 1976, p. 58.
- ↑ Engel, 1999, p. 223.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 188.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.Álvarez&rft.aufirst=Santiago&rft.date=1989&rft.pub=Ediciós do Castro">
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0.Engel&rft.aufirst=Carlos&rft.date=1999&rft.pub=Almena&rft.place=Madrid">
- Martínez Bande, José Manuel. El final del frente norte. Madrid: Ed. San Martín, 1972.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1972&rft.pub=Ed. San Martín&rft.place=Madrid">
- Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: Editorial San Martín, 1977.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1977&rft.pub=Editorial San Martín&rft.place=Madrid">
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1981&rft.pub=Editorial San Martín&rft.place=Madrid">
- Martínez Bande, José Manuel. El Final de la guerra civil. Madrid: Ed. San Martín, 1985.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1985&rft.pub=Ed. San Martín&rft.place=Madrid">
- Moreno Gómez, Francisco. La Guerra civil en Córdoba (1936-1939). Córdoba: Alpuerto, 1985.Moreno Gómez&rft.aufirst=Francisco&rft.date=1985&rft.pub=Alpuerto&rft.place=Córdoba">
- Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976.Romero&rft.aufirst=Luis&rft.date=1976&rft.pub=Ed. Ariel&rft.place=Barcelona">
- Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976.Ruiz Ayúcar&rft.aufirst=Ángel&rft.date=1976&rft.pub=San Martín&rft.place=Madrid">
- Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid: La Esfera de los libros, 2006. 84-9734-465-0.Salas Larrazábal&rft.aufirst=Ramón&rft.date=2006&rft.pub=La Esfera de los libros&rft.place=Madrid">
- Solla Gutiérrez, Miguel Ángel. La República sitiada. Trece meses de Guerra Civil en Cantabria. Santander: Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2010.Solla Gutiérrez&rft.aufirst=Miguel Ángel&rft.date=2010&rft.pub=Ediciones de la Universidad de Cantabria&rft.place=Santander">
- VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990.