483 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 483 aC (cdlxxxiii aC) |
Islàmic | 1139 aH – 1137 aH |
Xinès | 2214 – 2215 |
Hebreu | 3278 – 3279 |
Calendaris hindús | -427 – -426 (Vikram Samvat) 2619 – 2620 (Kali Yuga) |
Persa | 1104 BP – 1103 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -232 |
Ab urbe condita | 271 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
510 aC 500 aC 490 aC - 480 aC - 470 aC 460 aC 450 aC | |
Anys | |
486 aC 485 aC 484 aC - 483 aC - 482 aC 481 aC 480 aC |
El 483 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Potit i Vibulà, o de vegades, any 271 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 483 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Aristides d'Atenes és condemnat a l'ostracisme (o potser l'any següent, el 482 aC), per la seva rivalitat amb Temístocles que en les lluites entre els alcmeònides i els tiranòfils s'havia acabat imposant a la mort de Milcíades.[2]
Sicília
[modifica]- Geló I, tirà de Gela i de Siracusa, conquereix i ocupa les ciutats de Mègara Hiblea i d'Eubea, traslladant tots els ciutadans importants d'aquestes ciutats a Siracusa mentre les classes populars eren venudes com a esclaus. Així Siracusa va ser la primera ciutat de Sicília.[3][4]
República Romana
[modifica]- Marc Fabi Vibulà i Luci Valeri Potit són elegits cònsols a Roma. Fabi Vibulà es va oposar als intents dels tribuns de la plebs de fer efectiva la llei agrària d'Espuri Cassi i com que els tribuns van impedir el reclutament de tropes, va traslladar els tribunals fora de la ciutat on no tenien poder i sota violentes pressions va allistar un exèrcit i va fer la guerra contra els volscs sense resultat decisiu.[5]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, VIII, 179
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 156
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 45-47