3 de Perseu
3 de Perseu (3 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent 5,71.[9] Es troba a 245 anys llum del sistema solar.
3 de Perseu és una estrella subgegant taronja de tipus espectral K0IV.[9] Les subgegants són estrelles que han acabat la fusió nuclear de l'hidrogen als seus nuclis, i són més brillants que les nanes de la seqüència principal però menys que les gegants pròpiament dites. Errai A (γ Cephei), ε Reticuli η Serpentis són subgegants no gaire diferents de 3 Persei.
3 de Perseu té una temperatura efectiva d'entre 4.786 i 4.845 K[10][11] i és 31 vegades més lluminosa que el Sol.[10] El seu radi és 8 vegades més gran que el radi solar[10] i giravolta sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada d'1 km/s.[12] No existeix consens quant a la seva massa, estimant-se aquesta entre 1 i 2,2 masses solars, i té una edat entre 870 i 4.550 milions d'anys.[11][13] Com la major part dels estels del nostre entorn, és un estel del disc fi.[13]
3 de Perseu presenta una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— inferior a la del Sol ([Fe/H] = -0,16). Certs elements com calci, silici i europi presenten nivells semblants als solars, però uns altres, com l'itri i el ceri, són marcadament deficitaris ([Ce/Fe] = -0,14).[14][15]
Referències
[modifica]- ↑ «MK spectral types for some F and G stars». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 2-1979, pàg. 83–86. DOI: 10.1086/130446.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ 5,0 5,1 Steven Majewski «Determining ages of APOGEE giants with known distances» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-01-2016. DOI: 10.3847/0004-637X/817/1/40.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, 9-2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 9,0 9,1 «3 Per -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
- ↑ 11,0 11,1 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.
- ↑ de Medeiros, J. R.; Mayor, M. «A catalog of rotational and radial velocities for evolved stars». Astronomy and Astrophysics Supplement, 139, 1999. pp. 433-460.
- ↑ 13,0 13,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101.
- ↑ Mishenina, T. V.; Gorbaneva, T. I.; Bienaymé, O.; Soubiran, C.; Kovtyukh, V. V.; Orlova, L. F. «Abundances of neutron-capture elements in atmospheres of cool giants». Astronomy Reports, 51, 5, 2007. pp. 382-393.
- ↑ Mishenina, T. V.; Bienaymé, O.; Gorbaneva, T. I.; Charbonnel, C.; Soubiran, C.; Korotin, S. A.; Kovtyukh, V. V. «Elemental abundances in the atmosphere of clump giants». Astronomy and Astrophysics, 456, 3, 2006. pp. 1109-1120.
