Vés al contingut

386 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre386 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià386 aC (ccclxxxvi aC)
Islàmic1038 aH – 1037 aH
Xinès2311 – 2312
Hebreu3375 – 3376
Calendaris hindús-330 – -329 (Vikram Samvat)
2716 – 2717 (Kali Yuga)
Persa1007 BP – 1006 BP
Armeni-
Rúnic-135
Ab urbe condita368
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC
Anys
389 aC 388 aC 387 aC - 386 aC - 385 aC 384 aC 383 aC

El 386 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Camil, Maluginense, Fidenat, Cincinnat, Pulvil i Publícola (o, més rarament, any 368 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «386 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • Esparta i Atenes accepten un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, i signen un tractat conegut com la Pau d'Antàlcides. El nom el va rebre de l'ambaixador espartà i instigador d'aquesta pau, Antàlcides, que amb la seva hàbil diplomàcia va beneficiar els interessos d'Esparta.[2]
  • La Pau d'Antàlcides reconeix els drets d'Artaxerxes II a Àsia i a la ciutat de Clazòmenes i les seves illes i Xipre, i els drets d'Atenes a les illes d'Esciros, Imbros i Lemnos. Per a Atenes, aquesta pau l'obliga a abandonar gran part dels seus territoris a la Jònia, i les ciutats gregues d'Àsia queden sota els aquemènides.[3]

Sicília

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Xenofont. Hel·lèniques, I, 31-34
  3. Tritle, Lawrence A. The Greek world in the fourth century: from the fall of the Athenian Empire to the successors of Alexander. Londres: Rouledge, 1997, p. 17. ISBN 9780415105828. 
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 40
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 6
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 19
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 93
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 32
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 1, 9
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 7, 8