Vés al contingut

379 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre379 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià379 aC (ccclxxix aC)
Islàmic1031 aH – 1030 aH
Xinès2318 – 2319
Hebreu3382 – 3383
Calendaris hindús-323 – -322 (Vikram Samvat)
2723 – 2724 (Kali Yuga)
Persa1000 BP – 999 BP
Armeni-
Rúnic-128
Ab urbe condita375
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
382 aC 381 aC 380 aC - 379 aC - 378 aC 377 aC 376 aC

El 379 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Vulsó, Jul, Sextili, Albini, Antisti, Treboni i Erenuci (o, més rarament, any 375 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «379 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • Leontiades, un polític del partit aristocràtic de Tebes s'havia apoderat del poder amb ajuda d'Esparta. Mentrestant els exiliats demòcrates Cefisòdor, Meneclides, Damòclides i Fil·lides dirigits per Pelòpides, van preparar un cop i es van presentar a la casa de Leontiades mentre Mel·ló i altres ho feien a la casa d'Àrquias, el tirà imposat per Esparta. Pelòpides i els seus van entrar amb dificultat i Leontiades va aconseguir matar a Cefisòdor, el primer en entrar, però després d'una obstinada lluita va morir a mans de Pelòpides.[2]
  • Pelòpides i Caró, un tebà que s'havia arriscat acollint a casa seva als exiliats abans de la mort de Leontiades, són nomenats beotarques.[3]
  • Polibiades, general espartà, dirigeix l'exèrcit després de la mort per unes febres del rei Agesípolis I, i ocupa la ciutat d'Olint.[4][5]
  • Cal·lístrat d'Afidnes, un orador i polític atenenc, va enviar una ambaixada a Tebes per alertar Leontiades d'un possible intent contra Cadmea per part dels exiliats sota el comandament de Pelòpides.[6]

Antiga Roma

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Pelòpides, IX, 61
  3. Xenofont. Hel·lèniques, V, 4
  4. Xenofont. Hel·lèniques, V, 3
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 23
  6. Xenofont. Hel·lèniques, II, 4
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 3, 30
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 51
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 3, 31
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 47
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 4