291 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 291 aC (ccxci aC) |
Islàmic | 941 aH – 939 aH |
Xinès | 2406 – 2407 |
Hebreu | 3470 – 3471 |
Calendaris hindús | -235 – -234 (Vikram Samvat) 2811 – 2812 (Kali Yuga) |
Persa | 912 BP – 911 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -40 |
Ab urbe condita | 463 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC | |
Anys | |
294 aC 293 aC 292 aC - 291 aC - 290 aC 289 aC 288 aC |
El 291 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Megel i Brut (o també any 463 ab urbe condita). La denominació «291 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Auge del Regne del Pont, fundat aquest any per Mitridates I.[2]
- Demetri Poliorceta, que havia anat a envair Tràcia, retorna per rebutjar Pirros, rei de l'Epir, que assola Tessàlia. Demetri aconsegueix ocupar Tebes que s'havia revoltat contra ell, utilitzant màquines de setge per abatre els seus murs, a finals d'aquest any o potser a inicis de l'any 290 aC.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Megel i Gai Juni Bubulc Brut.[4]
- Megel actua arbitràriament durant el seu consolat: s'atribueix el Sàmnium abans de la distribució del territori, usa els legionaris en benefici propi i destitueix al procònsol Quint Fabi Màxim Gurges del seu comandament quan estava assetjant Cominium en contra les ordes del senat, i ocupa Venúsia on recomana d'establir una colònia, un consell que es va seguir, però a Megel no el van incloure entre els fundadors.[5]
- El senat romà no concedeix el triomf a Megel, que apel·la al poble que li era favorable i encara que set tribus s'hi van oposar i només tres li donen suport, celebra el triomf igualment. Per tots aquestos fets, els tribuns de la plebs el persegueixen en acabar el mandat i l'imposen una multa de 500.000 asos, la multa més gran mai imposada.[6]
Necrològiques
[modifica]- Dinarc d'Atenes, escriptor, el darrer i el menys important dels deu oradors àtics (nascut l'any 361 aC).[7]
- Kōan, que va ser el 6è emperador del Japó.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 111
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XX, 35-37
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 26
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, XVI, 15-18
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Camil, V, 39
- ↑ Pseudo-Plutarc. Vides dels deu oradors, 850
- ↑ «VI. Dairi Ko An Ten O». Nipon o daï itsi ran; ou, Annales des empereurs du Japon. [Consulta: 16 març 2024].