1901
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1901 (mcmi) |
| Islàmic | 1319 – 1320 |
| Xinès | 4597 – 4598 |
| Hebreu | 5661 – 5662 |
| Calendaris hindús | 1956 – 1957 (Vikram Samvat) 1823 – 1824 (Shaka Samvat) 5002 – 5003 (Kali Yuga) |
| Persa | 1279 – 1280 |
| Armeni | 1350 |
| Rúnic | 2151 |
| Ab urbe condita | 2654 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1898 1899 1900 - 1901 - 1902 1903 1904 | |
Esdeveniments
[modifica]
- Països Catalans
- 15 d'agost, Alaró, Mallorca: la llum elèctrica arriba a l'illa per primera vegada.[1]
- Sants, Barcelona: Es funda la cooperativa de consum La Model del Segle XX.
- Resta del món
- 10 de gener: Comença l'explotació de petroli a Texas.[2]
- 8 de juny, primer matrimoni homosexual a Espanya dut a terme per dues mestres: Marcela Gracia Ibeas i Elisa Sánchez Loriga, dut a terme a La Corunya (Galícia).[3]
- 6 de setembre, Buffalo, estat de Nova York, EUA: A l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el President dels Estats Units William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
- 14 de setembre: Theodore Roosevelt assumeix la presidència dels Estats Units després de l'assassinat de William McKinley.
- 29 d'octubreː Barcelona: s'inaugura el funicular al Tibidabo.[4]
- S'estrena la pel·lícula The Countryman and the Cinematograph
Premis Nobel
[modifica]- Física: Wilhelm Conrad Röntgen
- Química : Jacobus Henricus van´t Hoff
- Medicina o Fisiologia : Emil von Behring
- Literatura: Sully Prudhomme
- Pau: Jean Henri Dunant; Frédéric Passy
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 21 de gener - Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol català.
- 30 de gener - la Bisbal d'Empordà: Llucieta Canyà i Martí, escriptora i conferenciant (m. 1980).[5]
- 10 de febrer - Eaux-Vives, Ginebra: Ninon Collet, joiera, orfebre, pintora i ceramista suïssa establerta a Barcelona (m. 1973).[6]
- 23 de febrer - Bella Dorita, vedet instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel (m. 2001).[7]
- 24 de febrer - Terrassa: Rosa Puig i Llonch, compositora, pianista, professora (m.1999).[8]
- 26 de febrer - Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
- 7 de març - Barcelona: Montserrat Campmany i Cortés, pianista i compositora catalana (m. 1995).[9]
- 8 de març - la Guàrdia Lada: Ramon Balcells i Basomba, metge sabadellenc.
- 20 de març - Ciutadella de Menorca: Catalina Llabrés Piris, primera dona farmacèutica de les Illes Balears (m. 1985).[10]
- 24 de març - Vila-real: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià
- 26 de març - Sabadell: Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960.
- 5 d'abril - Baltimore: Hattie Elizabeth Alexander, pediatra i microbiòloga estatunidenca (m. 1968).[11]
- 13 d'abril - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (m. 1991).[12]
- 15 de maig, Barcelonaː Adi Enberg, periodista, poliglota, aventurera i espia, companya intermitent de Josep Pla (m. 1989).[13]
- 13 d'agost - Barcelonaː Maria del Carme Nicolau Massó, escriptora, periodista i traductora catalana (m. 1990).[14]
- 14 d'agost - Barcelonaː Mercè Comaposada i Guillén, militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada̟ (m. 1994).[15]
- 21 de setembre - Ribera Alta: Concha Bañuls, soprano.
- 9 d'octubre - Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català.
- 12 d'octubre - Palma: Cristina Valls Aguiló, actriu mallorquina (m. 1982).[16]
- 15 de novembre - València: Felip Mateu i Llopis, bibliotecari i historiador valencià.
- 22 de novembre - Sagunt: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor i pianista valencià (m. 1999).
- 6 de desembre - Verges: Maria Perpinyà i Sais, poeta, periodista i traductora catalana (m. 1994).[17]
- Barcelona: Manuel Bassa i Armengol, heraldista i sigil·lògraf.
- Barcelona: Núria Solé i Ventura, esmaltadora de vidre i ceramista catalana.[18]
- Barcelona: Soledad Martínez García, pintora catalana (m. 1996).[19]
- Resta del món
- 11 de gener, Newark (Nova Jersey): Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 16 de gener, Banes, Cuba: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, cap d'estat de 1923 a 1959.[20]
- 21 de gener, Mülheim del Ruhr, Imperi Alemany: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
- 28 de gener, Madrid: Isabel Garcés Cerezal, actriu espanyola (m. 1981).[21]
- 31 de gener, Madridː Jimena Menéndez-Pidal Goyri, pedagoga espanyola (m. 1990).[22]
- 3 de febrer, Xalamera, Baix Cinca: Ramón J. Sender, escriptor aragonès
- 7 de febrer, Valença, Rio de Janeiro: Clementina de Jesus, cantant brasilera (m. 1987).[23]
- 28 de febrer, Portland EUA: Linus Pauling, químic i físic estatunidenc, Premi Nobel de Química (1954) i de la Pau (1962).
- 2 de març, Bremen: Grete Hermann, matemàtica i filòsofa alemanya que treballà en la teoria quàntica (m. 1984).[24]
- 27 de març, Tabuse, Yamaguchi, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Primer Ministre del Japó (1964-1972), Premi Nobel de la Pau de l'any 1974
- 28 de març, Estocolm, Suècia: Marta de Suècia, Princesa de Suècia que, pel seu matrimoni, esdevingué princesa hereva de Noruega.[25]
- 1 d'abril, Almudévar, Espanya: Francisco Ascaso Abadía, anarcosindicalista espanyol, militant de la Confederació Nacional del Treball (m. 1936).[26]
- 13 d'abril, París (França): Jacques Lacan, psiquiatre i psicoanalista francès (m. 1981).[27]
- 29 d'abril, Tòquio, Imperi Japonès: Hirohito, emperador del Japó (m. 1989).[28]
- 30 d'abril,- Pinsk (Rússia): Simon Kuznets, economista, Premi Nobel d'Economia de 1971 (m. 1985).[29]
- 18 de maig - Chicago, Michigan, EUA: Vincent du Vigneaud, bioquímic, Premi Nobel de Química de 1955 (m. 1978).[30]
- 20 de maig, Watergrafsmeer, Països Baixos: Max Euwe, escaquista holandès (m. 1981).[31]
- 21 de maig, Gant, Bèlgicaː Suzanne Lilar, dramaturga, assagista i novel·lista belga flamenca d'expressió francesa (m. 1992).[32]
- 10 de juny, Berlín (Alemanya): Frederick Loewe, compositor estatunidenc d'origen austríac (m. 1988).[33]
- 24 de juny, Oakland, Califòrnia (EUA): Harry Partch, compositor estatunidenc (m. 1974).[33]
- 29 de juny, Providence (Rhode Island), Estats Units: Nelson Eddy, cantant d'òpera i actor estatunidenc[34]
- 3 de juliol, East Liverpool, Ohio: Ruth Crawford Seeger, compositora nord-americana, especialista en música popular (m. 1953).[35]
- 7 de juliol, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (m. 1974).[36]
- 9 de juliol, Edgbaston, Birmingham, Anglaterra: Barbara Cartland, escriptora anglesa (m. 2000).[37]
- 16 de juliol, Ivànovo (Rússia): Anna Barkova, poetessa soviètica, periodista, dramaturga, assagista (m. 1976).[38]
- 31 de juliol, Le Havre (França): Jean Dubuffet, pintor i escultor francès (m. 1985)[39]
- 3 d'agost, Zuzela (Polònia):Stefan Wyszyński, prelat polonès de l'Església catòlica romana (m. 1981).[28]
- 4 d'agost, Nova Orleans, Louisiana, EUA: Louis Armstrong, músic i cantant de jazz nord-americà.[40]
- 8 d'agost, Canton, Dakota del Sud, Estats Units: Ernest Lawrence, físic estatunidenc, premi Nobel de Física l'any 1939 (m. 1958).[41]
- 14 d'agost, Allahabad, Índiaː Julia Strachey, escriptora anglesa (m. 1979).[42]
- 20 d'agost, Modica, Sicília, Itàlia: Salvatore Quasimodo, poeta i periodista, Premi Nobel de Literatura de 1959 (m. 1968).[43]
- 9 de setembre, Mazir, Imperi Rus: Berta Singerman, cantant i actriu argentina (m. 1998).[44]
- 22 de setembre, Halifax, Canadà: Charles Brenton Huggins, metge canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966
- 23 de setembre, Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Seifert, poeta i periodista txec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1984
- 25 de setembre, Bromon e la Mota, França: Robert Bresson, cineasta francès.
- 29 de setembre, Roma (Itàlia): Enrico Fermi, físic italià, Premi Nobel de Física de 1938 (m. 1954).[45]
- 2 d'octubre, Châtillon-sur-Seine: Alice Prin, pintora, actriu, model, cantant de cabaret francesa.[46]
- 3 de novembre, Brussel·les (Bèlgica): Leopold III de Bèlgica, rei dels belgues des de 1934 fins a 1951 (m. 1983).[28]
- 19 de novembre, Moscouː Nina Bari, matemàtica soviètica coneguda pel seu treball sobre sèries trigonomètriques (m. 1961).[47]
- 5 de desembre, Nevada: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
- 5 de desembre, Chicago, Illinois, EUA: Walt Disney, productor i director de cinema estatunidenc (m. 1966).[48]
- 14 de desembre, Palau Reial de Tatoi, Atenes, Grècia: Pau I de Grècia, rei de Grècia des del 1947 al 1964.
- 16 de desembre, Filadèlfia: Margaret Mead, etnòloga, antropòloga, professora universitària i investigadora pionera estatunidenca.[49]
- 27 de desembre, Berlín, Alemanya: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya
- França: Louis Corman, psiquiatre.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 14 de gener - Madrid: Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català (n. 1824).
- 17 de febrer - París: Carles Casagemas i Coll, pintor català (n. 1880).
- 25 de febrer - Cartagena: José Rogel Soriano, compositor de sarsuela valencià (n. 1829).
- 28 d'abril - Sabadell: Joan Massagué i Vilarrúbias, alcalde de Sabadell.
- 8 de juliol - Barcelona: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (n. 1823).[50]
- 26 de novembre - París: Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià (n. 1834).
- 17 de desembre - Sant Andreu de Palomar: Pare Manyanet, eclesiàstic català, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família (n. 1833).
- 29 de novembre - Madrid: Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
- Resta del món
- 21 de gener, Barnesville, Ohio, EUA: Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).
- 22 de gener, Illa de Wight: Victòria I del Regne Unit, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (n.1819).[51]
- 27 de gener, Milà, Regne d'Itàlia: Giuseppe Verdi, compositor italià (n. 1813).
- 11 de febrer, Madrid: Ramón de Campoamor, un poeta romàntic asturià.
- 8 de març, Anvers, Bèlgica: Peter Benoit, compositor.
- 13 de març, Indianapolis, Indiana (EUA): Benjamin Harrison, 23è president dels Estats Units (n. 1833)
- 14 de març, Parísː Henriette Browne, pintora orientalista francesa (n. 1829).[52]
- 25 d'abril, Oviedo, Astúries: Leopoldo Alas, àlies Clarín, periodista i escriptor espanyol (n. 1852).
- 24 de maig: Charlotte Yonge, novel·lista (n. 1823).[53]
- 30 de maig, París (França): Théodore-Joseph Boudet de Puymaigre, folklorista i historiador de la literatura francès (n. 1816).[54]
- 13 de juny, Oviedo, Astúries: Leopoldo Alas, Clarín, periodista i escriptor espanyol (n. 1852).[55]
- 7 de juliol:
- 19 de juliol, Saint Albans, Anglaterraː Eleanor Anne Ormerod, entomòloga britànica (m. 1828).[58]
- 9 de setembre, Castell de Malromé, França: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (n. 1864).
- 14 de setembre, Buffalo, estat de Nova York, EUA: William McKinley, president dels Estats Units, després de ser ferit vuit dies abans per l'anarquista Leon Czolgosz a l'Exposició Pan-Americana (n. 1843).[59]
- 6 de novembre, Frognal, Londres, Anglaterra: Kate Greenaway, artista anglesa famosa per les il·lustracions de llibres infantils (n. 1846).[60]
- 7 de novembre, Pequín (Xina): Li Hongzhang, militar, polític i diplomàtic xinès (n. 1823).[61]
- 26 de novembre, París, França: Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià (n. 1834).
- 25 de desembre, Múnic: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
- 22 de gener, Illa de Wight: Regne Unit, mort reina Victòria als 81 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001.
- ↑ Jillson, Cal. Texas Politics 4th Edition: Governing the Lone Star State (en anglès). Routledge, 2013, p. 14. ISBN 1135015473.
- ↑ Garcia Solano, Manuel. «Son dos mujeres y se casaron en 1901». El Mundo, 30-06-2002. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ «Ayer por la tarde se verificó la bendición e inauguración oficial del ferrocarril funicular al Tibidabo.». La Vanguardia, 30-10-1921, pàg. 2.
- ↑ Xavier Cortadellas Llucieta Canyà, feminista i conservadora, Revista de Girona, Any: 2004 Núm.: 223 «Enllaç».
- ↑ Canut, Àngels. «Ninon Collet, joies». Catàleg de l’exposició 'Joies i esmalts Ninon Collet, 1901 – 1973', Galeria Hipòtesi, 09-12-2001. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «La Bella Dorita, compleix 100 anys» (en anglès). La Xarxa, 23-02-2001. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ diversos autors. «Cronologia». A: Rosa Puig. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, maig de 1981.
- ↑ «Montserrat Campmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Genealogía de Catalina LLABRÉS PIRIS» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 13 desembre 2024].
- ↑ «Hattie Elizabeth Alexander» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Josep Amat i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Badosa, Cristina. Josep Pla: biografia del solitari. 2. ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4210-7.
- ↑ Registre naixements. Any 1901. Registre núm. 8132. Jutjat Universitat
- ↑ «Comaposada Guillen, Mercedes». Maitron. Dictionnaire des anarchistes. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Perelló, Francesc. «Cristina Valls». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Maria Perpinyà i Sais». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte.. 1. ed. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1998-. ISBN 84-7826-963-0.
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Soledad Martínez García». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ Padrón, José Luis; Betancourt, Luis A. Batista: últimos días en el poder (en castellà). Ediciones Unión, 2008, p.471. ISBN 9592098018.
- ↑ «Isabel Garcés Cerezal | Real Academia de la Historia». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Jimena Menéndez-Pidal (Madrid, 1901 – Madrid, 1990)» (en espanyol europeu). Fundación Ramón Menéndez Pidal. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Clementina de Jesus» (en portuguès). Diccionari Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 10 maig 2023].
- ↑ Herzenberg, C. L. «Grete Hermann: An early contributor to quantum theory». arXiv:0812.3986 [physics], 20-12-2008.
- ↑ «Crown Princess Märtha (1901-1954)». Det Norske Kongehus. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Francisco Ascaso Abadía | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Marie Lacan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Simon Kuznets | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1955» (en anglès americà). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Max Euwe | Dutch chess player» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Suzanne Lilar» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ 33,0 33,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Nelson Eddy | American singer and actor» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Ruth Crawford Seeger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «DE SICA, Vittorio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Barbara Cartland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Anna Alexandrovna Barkova (1901-1976)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Louis Armstrong | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1939» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Holmes, Jennifer. A Working Woman: The Remarkable Life of Ray Strachey (en anglès). Troubador Publishing Ltd, 2019-02-12, p. 106. ISBN 978-1-78901-654-3.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1959» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Berta Singerman (1901-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1938» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Kiki (1901-1953) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ O'Connor, JJ; Robertson, EF. «Nina Bari - Biography» (en anglès). MT MacTutor. Escola de Matemàtiques i Estadística Universitat de St Andrews, Escòcia, 01-05-2010. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Walt Disney | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Margaret Mead» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Victòria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Henriette Browne» (en anglès). Collective Biographies of Women. University of Virginia. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Charlotte M. Yonge». University of Virginia. Collective Biographies of Women, 2018. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ «Théodor Joseph Boudet Puymaigre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Leopoldo Alas y Ureña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Ramos, Gemma. Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa: Ajuntament de Terrassa. ohDigital, 2019-06-03, p. 121.
- ↑ «Johanna Spyri | Swiss writer» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Eleanor Anne Ormerod (1828-1901)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «William McKinley | Biography, Presidency, Assassination, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Kate Greenaway | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
