1883
Aparença
Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1883 (mdccclxxxiii) |
Islàmic | 1300 – 1301 |
Xinès | 4579 – 4580 |
Hebreu | 5643 – 5644 |
Calendaris hindús | 1938 – 1939 (Vikram Samvat) 1805 – 1806 (Shaka Samvat) 4984 – 4985 (Kali Yuga) |
Persa | 1261 – 1262 |
Armeni | 1332 |
Rúnic | 2133 |
Ab urbe condita | 2636 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
Segles | |
segle xviii - segle xix - segle xx | |
Dècades | |
1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
Anys | |
1880 1881 1882 - 1883 - 1884 1885 1886 |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 17 de març, Barcelona: s'inaugura el Cementiri de Montjuïc.
- 21 d'octubre, diada de Santa Úrsula, Valls: Primer 5 de 9 descarregat del qual es té constància.
- Resta del món
- 14 d'abril, París: S'estrena l'òpera Lakmé, de Léo Delibes, a l'Opéra-Comique.[1]
- 26 d'agost, Krakatau, Indonèsia: el volcà de l'illa sofreix una de les més grans explosions volcàniques conegudes; van desaparèixer volatilitzats dos terços de l'illa.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 22 de febrer, Barcelonaː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (m. 1994).[2]
- 4 de març, Alcoi: Virgínia Soler i Alberola, metgessa pionera valenciana (m. 1965).[3]
- 14 de març, Barcelona: Joan Manén i Planas, virtuós del violí i compositor.[4]
- 19 de març - Terrassa: Teresa Romero Domingo, pintora catalana autodidacta (m. 1974).[5]
- 2 de maig, Prats de Lluçanès, Osona: Joaquim Pecanins i Fàbregas, músic català.[6]
- 14 de maig - València: Teresa Idel, cantant de sarsuela i actriu valenciana (m. 1969).[7]
- 22 de maig:
- Sabadell: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català (m. 1938).[8]
- Sarral: Claudi Ametlla i Coll, periodista i polític català, militant d'Acció Catalana Republicana (m. 1968)[9]
- 21 de juny, el Tarròs, Tornabous: Lluís Companys i Jover, polític president de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de juliol, Bóixols: Rosa Viñals Lladós, cirurgiana, llevadora i editora de premsa especialitzada.
- 2 d'agost, Mataró: Àngela Bransuela, mare de família que dona nom a un Institut (m. 1965).[11]
- 15 d'agost, Barcelona: Consol Tomàs-Salvany i Claramunt, pintora catalana (m. 1973).[12]
- 20 d'agost, València: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià
- 15 de setembre, Barcelona: Esteban Terradas i Illa, físic, matemàtic i enginyer català (m. 1950).
- 15 d'octubre, Sóller: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (m. 1959).[13]
- 19 de desembre, Albesa: Victorina Vila Badia, mestra catalana, cofundadora de diversos projectes escolars de Lleida (m. 1962).[14]
- Benicolet: Samuel Prats, músic.
- Barcelona: Aurora Malagarriga i Ormart, pintora catalana de flors i fruits (m. 1938).[15]
- Resta del món
- 6 de gener, Bsharra, Líban: Khalil Gibran, poeta i pintor d'origen àrab libanès establert als Estats Units, on va escriure en àrab i anglès
- 14 de gener, Torí: Nina Ricci, dissenyadora i costurera francoitaliana (m.1970).[16][17]
- 17 de gener,
- 22 de febrer, Avondale, Ohio: Marguerite Clark actriu de teatre i cinema mut estatunidenca (m. 1940).[20][21]
- 15 de març, Badostain, Eguesibar: Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (m. 1958).[22]
- 27 de març, Tallinnː Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (m. 1980).[23]
- 10 d'abril - Limpias, Cantàbria: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (m. 1972).[24]
- 2 de maig, Torí: Alessandro Cagno, pilot
- 4 de maig, Sanshui,província de Guangdong (Xina): Wang Jingwei (xinès simplificat: 汪精卫, xinès tradicional: 汪精衛, pinyin: Wāng Jīngwèi), pseudònIm de Wang Tiaoming, polític xinès (m. 1944).[25]
- 18 de maig:
- Cuiabá, Mato Grosso (Brasil): Eurico Gaspar Dutra, general brasiler, polític i President del Brasil del 1946 al 1951. (m. 1974).[26]
- Berlín (Alemanya): Walter Gropius, arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (m. 1969).[27]
- 5 de juny, Cambridge, Anglaterra: John Maynard Keynes, economista, filòsof i acadèmic anglès (m. 1946).[28]
- 18 de juny, Nova Yorkː Mary Alden, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1946).[29]
- 23 de juny, Londresː Geraldine Beamish, tennista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers (m. 1972).[30]
- 24 de juny, Waldstein, Bohèmia (Imperi-Austrohongarès): Victor Franz Hess, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1936 (m. 1964).[31]
- 28 de juny, Châteldon, Puèi Domat, (França): Pierre Laval, polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Senapel Partit socialista (1914-1919).Després de la capitulació de França el 1940, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy (m. 1945).[32]
- 3 de juliol, Praga, Imperi Austrohongarès: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya.[33]
- 17 de juliol, Alfred (Maine): James Edward Abbé, fotògraf nord-americà.
- 23 de juliol, Bagneres-de-Bigorre (França): Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, comandant superior de l'Exèrcit Britànic (m. 1963).[34]
- 29 de juliol, Predappio, Regne d'Itàlia: Benito Mussolini, dictador italià.[35]
- 12 d'agost, Boston (Estats Units): Pauline Frederick, actriu estatunidenca de cinema mut.[36]
- 13 d'agost, Pamplona: Rosa Oteiza, model del monument dels Furs de Navarra (m. 1970).[37]
- 19 d'agost, Saumur, França: Coco Chanel, modista francesa (m. 1971).[38]
- 23 d'agost, Okrika: Herbert Bankole-Bright, polític
- 30 d'agost, Utrecht, Països Baixos: Theo van Doesburg, pintor, arquitecte i teòric de l'art neerlandès. (m. 1931).[27]
- 17 de setembre, Rutherford, New Jersey (EUA): William Carlos Williams, poeta estatunidenc (m. 1963).[39]
- 8 d'octubre, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1931
- 11 d'octubre, Viena, Imperi Austrohongarès: Fritz Stiedry, director d'orquestra.
- 12 d'octubre, La Laguna, Tenerifeː Mercedes Pinto, escriptora i periodista canària (m. 1976).[40]
- 20 d'octubre, Nijni Nóvgorod: Aleksandr Krein, compositor soviètic.[41]
- 21 d'octubre, Estocolm, Suècia: Alfred Nobel, químic, inventor de la dinamita. Donà tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel.
- 31 d'octubre, Parísː Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa (m. 1956).[42]
- 26 de novembre, Szekszárd, Hongria: Mihály Babits, poeta hongarès (m. 1941).[43]
- 12 de desembre, Dublín, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda: Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlandès.
- 14 de desembre, Tanabe, Japó: Morihei Ueshiba, creador de l'aikido.
- 3 de desembre, Viena, Àustria: Anton Webern, compositor austríac (m. 1945).[44]
- 22 de desembre, París, França: Edgard Varèse, compositor francès (m. 1965).[45]
- 30 de desembre, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 4 de novembre - Sabadell: Josep de Calassanç Duran i Mimó, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- Resta del món
- 16 de gener, Madrid: Matilde Díez, actriu de teatre espanyola, una de les més destacades del segle xix (n. 1818).[46]
- 13 de febrer, Venècia, Regne d'Itàlia: Richard Wagner, compositor alemany, autor d'òperes.[47]
- 14 de març, Londres, Regne Unit: Karl Marx, filòsof, sociòleg, economista i pensador socialista. (n. 1818)[48]
- 30 d'abril, París, Françaː Édouard Manet, pintor. Considerat un dels pares de l'impressionisme.[49]
- 26 de maig, Damasc, Síria: Abd al-Kader, emir, líder de la resistència algerina davant la colonització francesa.
- 3 de juny, París: Karl Wehle, pianista i compositor txec.
- 20 de juny: Gustave Aimard, escriptor de novel·les d'aventures.
- 3 de setembre - Bourgival (França): Ivan Turguénev (en rus: Ива́н Серге́евич Турге́нев), escriptor, novel·lista i dramaturg, considerat el més europeista dels narradors russos del segle xix (n. 1818).[50]
- 17 de setembre - Madridː Àngela Grassi, escriptora del Romanticisme i directora de revistes (n. 1826).[51]
- Edward Calvert, pintor i gravador anglès.
- Vic: Marià Aguilar i Casadevall (n. 1810), bibliotecari episcopal.
Referències
[modifica]- ↑ Tarling, Nicholas. Orientalism and the Operatic World (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-04-23, p. 222. ISBN 978-1-4422-4544-0.
- ↑ «Manolita Piña de Torres-García. Designación al Jardín de Infantes Nº 312 del departamento de Montevideo. Proyecto de Ley». Cámara de Representantes. República Oriental del Uruguay, 01-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Segura Espí, Eduardo. «Doña Virginia ‘La mecha’» (en castellà). El nostre ciutat, 14-03-2023. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ «Joan Manén i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «1883». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Acte de record i homenatge a Joaquim Pecanins i Fàbregas». Etnologia.cat. Gencat, 27-09-2018. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Teresa Idel (1883-1969) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Joan Costa i Deu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Claudi Ametlla i Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Segura i Soriano, Isabel. «Dos revistas de mujeres: "La Muger" (1882) y "La Mujer y la Higiene" (1905)». Mujeres y Salud, núm. 6. [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ «Història». Institut Escola Àngela Bransuela. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de Naixements. Any 1883. Registre núm. 4459
- ↑ «María Mayol Colom» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Hornos, Isabel. «Victorina Vila Badia». Casal de la Dona - Ajuntament de Lleida, 15-04-2020. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Ibiza i Osca, Vicent. Dona i art a Espanya: Artistes d'abans de 1936. Obra exposada-obra desapareguda (tesi). València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, 2004, p. 201, 592 i 789.
- ↑ «Fitxa 1810: Nielli, Vve. Morel» (en francès). Archives de Paris. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Nina Ricci» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Berlinger Konqui, Marianne. «Audemars, Mina» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), 26-10-2001. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40, amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.
- ↑ «Clark, Marguerite» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Marguerite Clark» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Marie Under | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Tavera, Susanna. «Pura Maortua Lombera». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ 27,0 27,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «John Maynard Keynes | Biography, Theory, Economics, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Mary Alden (1883-1946) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Geraldine Beamish Bio, Stats, and Results». Sports Reference, 18-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1936» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Laval» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Franz Kafka | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Alan Francis Brooke, 1st Viscount Alanbrooke | British field marshal» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «MUSSOLINI, Benito in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Pauline Frederick (1883-1938) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ Asiron, Joseba. «Rosa Oteiza, la modelo de la estatua de los Fueros» (en castellà). Noticias de Navarra, 16-04-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Coco Chanel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «William Carlos Williams | Biography, Poems, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ Garcerá, Fran. «Mercedes Pinto Armas de la Rosa y Clós» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ «Aleksandr Kreyn». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art (en anglès). Oxford University Press, 2004, pàg. 396. ISBN 978-0-19-860476-1.
- ↑ «Mihály Babits». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Puffett, Kathryn Bailey. «Webern, Anton (Friedrich Wilhelm von)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29993 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Griffiths, Paul. «Varèse, Edgard [Edgar (Victor Achille Charles)unlocked]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29042 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Arias de Cossío, Ana María. «Matilde Díez». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «[https://www.france-pittoresque.com/spip.php?article14442 30 abril 1883 : mort du peintre impressionniste Édouard Manet]» (en francès). La France pittoresque. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Ivan Turgenev | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «esquela de Doña Angela Grassi y Techi». La Correspondencia de España : diario universal de noticias: Año XXXIV Número 9309 -, 17-09-1887, pàg. 4.