1855
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1855 (mdccclv) |
| Islàmic | 1272 – 1273 |
| Xinès | 4551 – 4552 |
| Hebreu | 5615 – 5616 |
| Calendaris hindús | 1910 – 1911 (Vikram Samvat) 1777 – 1778 (Shaka Samvat) 4956 – 4957 (Kali Yuga) |
| Persa | 1233 – 1234 |
| Armeni | 1304 |
| Rúnic | 2105 |
| Ab urbe condita | 2608 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1852 1853 1854 - 1855 - 1856 1857 1858 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 2 de juliol - Barcelona: s'hi fa la primera vaga general obrera de Catalunya i d'Espanya.[1]
- 14 de setembre - Barcelona: Fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima.[2]
- 22 d'octubre - Espanya: entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.
- Resta del món
- 15 de maig -
- París: S'hi inaugura l'Exposició Universal de París, amb «productes de l'agricultura, de la indústria i les belles arts».[3]
- Anglaterra: es produeix un gran robatori d'or a la carretera de Folkestone.
- 15 de novembre - París: S'hi clausura l'Exposició Universal de París.[3]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 7 de gener - Barcelona: Raimon Casellas i Dou, periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
- 9 de gener - Reus: Eduard Toda i Güell, diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català (m. 1941).
- 6 de març - Barcelona: Joana Valls, modista catalana, una de les més rellevants del tombant del s. XX (m. 1935).[4]
- 18 de març - Sabadell, Província de Barcelona: Francesc de Paula Xercavins i Rius, psiquiatre català (m. 1937).
- 4 de juny - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (m. 1924).
- 30 de setembre - València: Josep Benlliure i Gil, pintor valencià (m. 1937).[5]
- Resta del món
- 19 de gener - Graz, Estíriaː Marianne Stokes, pintora austríaca de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita (m. 1927).[6]
- 24 de març - Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (m. 1920)[7]
- 1 de maig - Filadèlfia, Pennsylvania: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (m. 1942).[8]
- 15 de maig - Schloss Tels-Paddern, Curlàndia: Eduard von Keyserling, novel·lista i dramaturg alemany bàltic, exponent de l'impressionisme literari.
- 22 de maig - Gijón: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[9]
- 26 de maig - Pàdua: Vittoria Aganoor, poetessa italiana (m. 1910).[10]
- 5 de juny - Police nad Metují: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 23 de juny - Dieppe, Normandia, Françaː Maude Valérie White, compositora anglesa (m. 1937).[11]
- 18 d'agost - Barcelonaː Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (m. 1937).[12]
- 17 de desembre - La Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa (m. 1922).[13]
- Paraguai: Ángel Menchaca, músic i periodista.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 27 de febrer - Sencelles: Francinaina Cirer i Carbonell, beata mallorquina (n. 1781).
- 17 de març - Madrid: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
- 2 de juliol - Barcelona, Josep Sol i Padrís, advocat, industrial, periodista i polític proteccionista català.
- Resta del món
- 26 de gener - París, França: Gérard de Nerval, poeta, assagista i traductor francès (n. 1808).
- 23 de febrer - Göttingen, Regne de Hannover: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (n. 1777).
- 10 de març - Trieste, Itàlia: Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII d'Espanya (n.Madrid, Espanya, 1788).
- 31 de març - Haworth, Yorkshire, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa (n. 1816).[14]
- 4 d'octubre: Timofei Nikolàievitx Granovski fou un historiador rus, particularment de l'edat mitjana.
- 29 d'octubre, Varsòviaː Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Chopin, curadora de la seva obra (n.1807).[15]
- 11 de novembre - Copenhaguen (Dinamarca): Søren Kierkegaard, filòsof danès, considerat el primer filòsof existencialista (n. 1813).
- 15 de desembre
- Lisboa: Ferran II de Portugal, conegut com a Ferran II el Rei-Artista, rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).
- París, (França): 'Jacques Charles François Sturm, matemàtic francès.
- Stephan Franz, compositor austríac del Romanticisme.
Referències
[modifica]- ↑ Risques, Manel. Direcció, Borja de Riquer. Història Mundial de Catalunya. 2a. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 530. ISBN 978-84-297-7728-4.
- ↑ «La Maquinista Terrestre i Marítima | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Els millors pintors romàntics catalans concorren a l'Exposició Internacional de París | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Casal-Valls, Laura «Joana Valls: el ressò de la modernitat». Datatèxtil, 33. Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, 01-12-2015.
- ↑ «José Benlliure Gil» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Kunstdrucke von Marianne Stokes». Meisterdrucke. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ «Olive Schreiner (Sout African writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Cecilia Beaux | American painter» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «La pintora Julia Alcayde». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 6. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «Maude Valerie White (1855-1937) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
- ↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ludwika Chopin Jędrzejewicz» (en polonès). Paryskie Salony Romantykow (Salons romàntics de París), 03-11-2019. [Consulta: 19 febrer 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1855