136a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)
| Tipus | Brigada Mixta  |
|---|---|
| Data de lleva | maig de 1937 |
| Dissolució | març de 1939 |
| País | .svg){kind=small} Segona República Espanyola |
| Branca |  Exèrcit Popular de la República |
| Comandants | |
| Oficials destacats | Ramón Pastor Llorens |
| Guerres i batalles | |
| Guerra Civil espanyola | |
La 136a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola. Al llarg de la contesa va estar destinada al front de Guadalajara, sense tenir un paper rellevant.
Historial
[modifica]La unitat va ser creada l'1 de maig de 1937 en Girona, a partir de soldats regulars, milicians procedents de la Divisió «Jubert», forces de la defensa de Madrid i milícies procedents de Barcelona i Figueres. El comandament de la nova 136a BM va recaure en el comandant d'infanteria Francisco Costell Salido. La brigada s'integraria en la 33a Divisió.[1][2] Inicialment la brigada es va traslladar al costat de la resta de la divisió al capdavant d'Andalusia, si bé el mes de juny es va traslladar al front de Guadalajara.
El novembre de 1937 la 136a BM va ser assignada a la 14a Divisió a Guadalajara, quedant en reserva, si bé el 6 de desembre va tornar a quedar situada en primera línia —cobrint el sector de Cifuentes—. El 10 de febrer de 1938 la brigada va fer front a quatre assalts enemics contra les seves posicions en el Vèrtex Sierra i Cabezo Cano, aconseguint rebutjar-los. Unes setmanes després, entre l'1 i el 6 d'abril, va intervenir en una petita ofensiva en el front de Conca que, no obstant això, no va donar els resultats esperats. Durant la resta de la contesa no va tornar a intervenir en operacions militars de rellevància. A la fi de març de 1939 la 136a BM es va retirar cap a Madrid, on es va autodissoldre.
Comandaments
[modifica]- Comandants
- Comandant d'infanteria Francisco Costell Salido;
- Major de milícies Ramón Pastor Llorens;
- Major de milícies Eugenio Franquelo Ramírez;
- Major de milícies Bernabé López Calle;[3]
- Major de milícies Mariano Román Urquiri;
- Capità de milícies Pedro Monné Farreras;
- Comissaris
- Caps d'Estat Major
- tinent coronel Francisco Armengol Vilallonga;
- major de milícies Rafael Carretero;
- capità de milícies Serafín Gilart Fité;
Referències
[modifica]- ↑ Zaragoza, 1983, p. 59.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 126, 166.
- ↑ Téllez, 1978, p. 161.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 182.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.Álvarez&rft.aufirst=Santiago&rft.date=1989&rft.pub=Ediciós do Castro">
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.Engel&rft.aufirst=Carlos&rft.date=1999&rft.pub=Madrid, Almena">
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.Martínez Bande&rft.aufirst=José Manuel&rft.date=1981&rft.pub=Editorial San Martín&rft.place=Madrid">
- Téllez, Antonio. Sabaté. Guerrilla urbana en España (1945-1960). Barcelona: Editorial Virus, 1992.Téllez&rft.aufirst=Antonio&rft.date=1992&rft.pub=Editorial Virus&rft.place=Barcelona">
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.Zaragoza&rft.aufirst=Cristóbal&rft.date=1983&rft.pub=Ed. Planeta&rft.place=Barcelona">
