Vés al contingut

Ё

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaЁ

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterЁ (majúscula)
Unicode: 0401
etiqueta HTML: Ё

ё (minúscula)
Unicode: 0451
etiqueta HTML: ё
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra ciríl·lica i lletra vocal Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet ciríl·lic, alfabet rus, alfabet belarús, alfabet rusí, alfabet ciríl·lic del Kazahstan, alfabet del Kirguizistan, alfabet ciríl·lic mongol, alfabet tadjik, alfabet txuvaix i alfabet Udmurt Modifica el valor a Wikidata

Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús. Va ser inventada el 1783 per Iekaterina Daixkova, fou emprada per primer cop el 1797 per l'historiador i escriptor rus Nikolai Karamzin per reemplaçar la combinació 'io' en alguns casos.[1]

Ë és idèntica en forma tant a la E ciríl·lica com a la E llatina, tret per la dièresi. Aquest signe diacrític no compleix una funció regular en rus com ho fa en alemany o en francès, i només és emprat per diferenciar aquesta lletra (amb pronunciació: /jo/) de E (amb pronunciació /je/).

S'empra en els idiomes rus, belarús i rutè, igual que en molts dels idiomes del Caucas i túrquics que empren o empraren l'alfabet ciríl·lic, però no en molts dels altres idiomes eslaus, com per exemple el búlgar.

Representa una O iotitzada o palatalitzada (/jo/), tot i així, rere les consonants postalveolars fricatives (ж, ч, ш y щ) es pronuncia /o/. Per exemple, la paraula пошёл /paʃól/. Sempre que aquesta lletra apareix en una paraula, l'accent tònic recau sobre aquesta síl·laba.

Allà on apareix aquest so en rus, es correspon històricament a /je/, un fet que pot veure's en comparar-lo amb altres idiomes eslaus: моё (possessiu neutre de la primera persona del singular en nominatiu i acusatiu inanimat) és moje en polonès.

Tot i que és d'un ús comú des de després de la Segona Guerra Mundial, al rus imprès segueix escrivint-se E a causa de la seva semblança i l'habilitat dels russoparlants de saber, per context, quin so s'està expressant. De mode obligatòria és emprada en diccionaris, llibres i textos per a nens i per a l'aprenentatge del rus com a llengua estrangera. Però el fet és que això genera certa confusió tant als parlants nadius com als no nadius. És quelcom que es veu per exemple a l'hora de fer transcripcions dels noms a altres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat a causa d'això. Algunes han reemplaçat Ë per E, i a l'inrevés, E per Ë. En paraules d'origen estranger s'empra Ë únicament en paraules d'origen alemany o hongarès amb ö/ő, com per exemple Gerhard Schröder, el cognom del qual és transliterat en rus com: Шpёдep.

Alguns escriptors russos (com per exemple Aleksandr Soljenitsin) i periòdics sempre publiquen llurs textos emprant la lletra Ë.

En belarús i rutè és incorrecte reemplaçar Ë amb E.

Taula de codis

[modifica]
Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari
Unicode Majúscula 1025 0401 002001 0000 0100 0000 0001
Minúscula 1105 0451 002121 0000 0100 0101 0001
ISO 8859-5 Majúscula 161 A1 241 1010 0001
Minúscula 241 F1 361 1111 0001
KOI 8 Majúscula 179 B3 263 1011 0011
Minúscula 163 A3 243 1010 0011
Windows 1251 Majúscula 168 A8 250 1010 1000
Minúscula 184 B8 270 1011 1000

Referències

[modifica]
  1. В. Т. Чумаков. Ё – седьмая, счастливая буква азбуки (en rus). БСМП «ЭЛЕКС-Альфа».