Öpir
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1000 (Gregorià)  | ||
| Mort | segle XII | ||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | mestre rúnic | ||
Öpir (també Öper, nòrdic antic: ØpiR-Œpir, que significa 'virolat') era un mestre gravador de runes (erilaz) actiu durant la segona meitat del segle xi i principi del segle xii a Uppland, Suècia.[1][2]
A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Öpir és conegut pel seu treball en estil Urnes.[3][4] L'estil Urnes és la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del s. XII.[5]
Sembla que durant el s. XI, sorgiren grans mestres de runes. En alguns exemples apareix gravat el nom del mestre i després el de l'aprenent que hi col·laborà. En aquest context Öpir estava associat a Visäte. Signà aproximadament unes cinquanta pedres rúniques i n'hi ha un altre mig centenar possiblement seu. El seu treball és evident al sud i est d'Uppland, però han aparegut obres seues a Gästrikland i Södermanland.
Una característica de la seua obra és la presència d'una serp solitària en forma de 8.[6] El seu estil també es caracteritza per una elegància i precisió en les complexes intervolucions de les serps rúniques.
Öpir devia ser un àlies artístic.[7] En l'U 485 de Marma, apareix el seu nom complet: OfæigR ØpiR.[8]
Estil
[modifica]El nòrdic antic d'Öpir és peculiar per l'absència del fonema h. També se li reconeix per afegir la runa 
, en futhark recent, per a l'esmentat fonema h on en principi no hauria d'usar-se. Alguns exemples d'aquest ús són les paraules: huaru (varu), hustr-huastr (austr or vestr), hut (ut) i Huikiar (nom personal Vigæanar).[9] La pèrdua del fonema inicial h abans de la vocal i el seu ús al principi de les paraules apareix com a dialecte típic del Roslagen (a l'est d'Uppland), on Öpir era més actiu.[10] Algunes recerques més recents, però, el presenten com un detallista i ferm cal·ligrafista amb molt pocs errors gramaticals. D'altra banda, basant-se en interpretacions dels seus coneixements lingüístics, les diferents formes de gravar el seu nom han despertat la hipòtesi que hi hagué dos erilaz Öpir.
Pedres signades
[modifica]Malgrat el dubte que va haver-hi dos Öpir, aquestes 46 inscripcions s'atribueixen a Öpir: Sö 308 a Vid Järnavägen, U 23 a Hilleshögs, U 36 a Svartsjö Djurgård, U 104 a Eds, U 118 a Älvsunda, la hui perduda U 122 a Järva Krog, U 142 a Fällbro, la hui perduda U 168 a Björkeby, U 179 a Riala, U 181 a Össeby-Garn, U 210 a Åsta, U 229 a Gällsta, la hui perduda U 262 a Fresta, U 279 a Skälby, U 287 i U 288 a Vik, U 307 a Ekeby, la hui perduda U 315 a Harg, U 462 a Prästgården, U 485 a Marma, U 489 a Morby, U 541 i U 544 a Husby-Lyhundra, la hui perduda U 565 a Ekeby Skog, U 566 a Vällingsö, U 687 a Sjusta, U 880 a Skogstibble, U 893 a Högby, U 898 a Norby, U 922. La hui perduda U 926 a la Seu d'Upsala, pedra rúnica de Vaksala U 961, U 970 a Bolsta, U 973 a Gränby, la hui perduda U 984 a Ekeby, U 993 a Brunnby, U 1034 a Tensta, U 1063 a Källslätt, U 1072 a Bälinge, U 1100 a Sundbro, U 1106 a Äskelunda, U 1159 a Skensta, U 1177 a Hässelby, U Fv1948;168 a Alsike, U Fv1976;107 a la Seu d'Upsala, i la hui perduda Gs 4 a Hedesunda.[11] Rundata en suma tres més: U 896 a Håga i U 940 a Upsala, ambdues indiquen que Öpir "preparà les runes", i U 1022 a Storvreta. S'ha suggerit que les tres corresponen als inicis de la carrera d'Öpir.[12]
Una altra inscripció que apareix a Rundata, Sö 11 a Gryts, sembla que està signada per una segona persona anomenada Öpir.
Galeria
[modifica]-
Còpia de pedra rúnica U 104 -
Pedra de Jarlabanke U 142, signada per Öpir -
U 489, signada per Öpir -
U 933, atribuïda a Öpir -
Pedra rúnica de Vaksala (U 961), signada per Öpir -
U 1014, atribuïda a Öpir
Referències
[modifica]- ↑ Runristaren Öpir begåvad konstnär, Uppsala University
- ↑ Öpir en Nationalencyklopedin (1990).
- ↑ Vilka kunde rista runor? (en suec).
- ↑ Fuglesang, Signe (1998) Ed. Klaus Düwel, Runeninschriften als Quellen Interdisziplinärer Forschung, ISBN 3-11-015455-2 pp. 197, 208–09
- ↑ Entrada urnesstil en Enciclopèdia nacional sueca (1996).
- ↑ Article sobre Öpir en la web delMuseu de Fotekiven Arxivat 2010-08-18 a Wayback Machine.
- ↑ Thompson, Claiborne W. (1972) Öpir's Teacher en el diari Fornvännen, vol. 67 pàgs. 6–19 ISSN 1404-9430 p. 16.
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata.
- ↑ Herschend, Frands (1998) UbiR, YbiR, ybir: är det U485 Ofeg Öpir?, revista Fornvännen, vol. 93. ISSN 1404-9430.
- ↑ Uppland, sección dialekter, en Nationalencyklopedin (1996).
- ↑ Bertelsen, Lise Gjedssø (2006), ed. Stoklund, Marie, y Nielsen, Michael Lerche, Runes and Their Secrets: Studies in Runology, Museum Tusculanum, Copenhagen, pp. 31–64 ISBN 87-635-0428-6 p. 31.
- ↑ Källström, Magnus (2010) Some Thoughts on the Rune-Carver Øpir: A Revaluation of the Storvreta Stone (U 1022) and Some Related Carvings, revista Futhark, Vol. 1, pàgs. 143–160, Universitat d'Upsala i d'Oslo, ISSN 1892-0950.