Élodie Durand
 (2022, Universitat de València)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1973 (50/51 anys) Tours (França) |
| Formació | Escola Superior d'Arts Decoratives d'Estrasburg |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista de còmics, dibuixant, artista visual, autora de còmics |
| Membre de | |
| Influències | |
| Premis | |
| Lloc web | elodiedurand.cargo.site |
   | |
Élodie Durand (Tours, 1973) és una dibuixant i guionista de còmic francesa.
Biografia
[modifica]Llicenciada en arts plàstiques a la Universitat de París 8, va continuar els estudis a l'Escola Superior d'Arts Decoratives d'Estrasburg, on va fer classes d'il·lustració amb Claude Lapointe, Christian Heinrich i Béhé.[1] Així doncs, el 2003 obtenir el DNSEP (Diploma Nacional Superior d'Expressió Plàstica) en Comunicació per il·lustració amb felicitacions del jurat.[2]
Al principi, va treballar per a produccions infantils i col·leccions juvenils, com ara les d'Actes Sud, Milan i Bayard. Després va publicar les seves primeres historietes il·lustrades, d'entre les quals destaquen «Préavis» a l'antologia Canicule de l'Institut Pacôme i «Les Moitiés» a l'obra col·lectiva Pommes d'amour a través de l'editorial Delcourt.[2]
Pel seu àlbum de còmics La Parenthèse, comercialitzat a partir del 2010, va guanyar diversos premis, inclòs el premi revelació al Festival del Còmic d'Angulema del 2011.[3] Hi va tractar el tumor cerebral que va patir durant set anys i que li comportava atacs epilèptics freqüents, aïllament interior i importants pèrdues de memòria. Amb el temps, però, va arribar a superar aquesta malaltia.[2]
Del 1r d'octubre al 30 de novembre del 2018, va fer una estada a la Maison de la BD de Blois,[4] on va començar a elaborar el còmic Transicions, sobre la transidentitat explorada del punt de vista d'una mare amb una filla transgènere.[1]
Algunes de les influències que cita són Félix Vallotton, Tomi Ungerer, Roland Topor, Frederik Peeters, Gipi, Pascal Rabaté, Will Eisner, Claire Bretécher, Anne Baraou i Chloé Cruchaudet.[1]
Obra
[modifica]Com a autora
[modifica]- Durand, Élodie. La Parenthèse (en francès). Delcourt, 19 maig 2010. ISBN 9782756017037.
- Durand, Élodie. Transitions - Journal d'Anne Marbot (en francès). Delcourt, 7 abril 2021. ISBN 9782413024316.
Com a il·lustradora
[modifica]- Jenkins, Emily. Pas si méchants ! (en francès). Éditions Milan, 2 març 2011. ISBN 9782748633149.
- Feuchter, Anke. Felix de Berlin (en francès). ABC Melody, 1 febrer 2012. ISBN 9782916947808.
- Dumontet, Astrid. Vivre ensemble (en francès). Éditions Milan, 17 agost 2016. ISBN 9782745980359.
- Bégaudeau, François. Wonder (en francès). Delcourt, 14 setembre 2016. ISBN 9782756091204.
- Aymon, Gaël. Les grandes années : Le vide-grenier (en francès). Nathan, 21 setembre 2017. ISBN 9782092574157.
- Aymon, Gaël. Les grandes années : Le manoir de la peur (en francès). Nathan, 14 juny 2018. ISBN 9782092576694.
- Boulet, Gwénaëlle. Raconte-moi Jésus (en francès). Bayard Soleil, 18 gener 2023 (Le chemin des petits). ISBN 9791036330858.
- Vidal, Séverine. Un monde si grand (en francès). Bayard Graphic, 5 abril 2023. ISBN 9782227501447.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Élodie Durand, un regard sensible sur l'intime» (en francès). Agence régionale du Livre Provence-Alpes-Côte d'Azur, 02-09-2019. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jiménez, Jesús. «Élodie Durand ('El paréntesis'): "Tenía más miedo a perder la memoria que a la muerte"» (en castellà). RTVE, 10-06-2011. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Delcroix, Olivier; Vertaldi, Aurélia. «Le grand prix du festival d'Angoulême pour Spiegelman» (en francès). Le Figaro, 30-01-2011. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Élodie Durand en résidence à bd BOUM / Maison de la BD Blois (41)» (en francès). Ciclic, 06-02-2019. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2023. [Consulta: 2 abril 2023].