Vés al contingut

Àcid selenós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid selenós
Substància químicatipus d'entitat química i àcid Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular129,917 Da Modifica el valor a Wikidata
Roltrace metal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaH₂SeO₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O[Se](=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid selenós és el compost químic amb la fórmula química H₂SeO₃. Estructuralment s'escriu de forma més acurada com (HO)₂SeO. És l'oxoàcid principal de seleni; l'altra és l'àcid selènic.

Formació i propietats

[modifica]
Estructura

L'àcid selenós és anàleg amb l'àcid sulfurós, però s'aïlla més ràpidament que aquest. Es forma fàcilment àcid selenós per addició de diòxid de seleni a l'aigua. om a sòlid cristal·lí, aquest compost es pot veure com molècules piramidals interconnectades amb enllaços d'hidrogen. En solució és un àcid dipròtic:[1]

H
2
SeO
3
està en equilibri amb H
HSeO
3
(pKa = 2.62)
HSeO
3
està en equilibri amb H
SeO2−
3
(pKa = 8.32)

És moderadament oxidant però cinèticament lent. En 1 M H
:

H
2
SeO
3
4 H
4 e- està en equilibri amb Se 3 H
2
O
(Eo =  0.74 V)

En 1 M OH
:

SeO2−
3
4 e- 3 H
2
O
està en equilibri amb Se 6 OH
(Eo = −0.37 V)

Es fa servir en la síntesi orgànica per sintetitzar 1,2-dicetones (p.e. glioxal).[2]

Usos

[modifica]

L'ús principal és canviar el color de l'acer, especialment l'acer d'armes de foc. El procés d'emblavir o "blueing" usa àcid selenós, nitrat de coure(II), i àcid nítric per canviar el color de l'acer del gris-plata al gris blavós. Algunes làmines de navalles antigues també estan fetes d'acer emblavit.[3]

Un altre ús és l'enfosquiment químic patinació del coure, llautó i bronze, produint un color marró fosc.

L'àcid selenós és el component clau del reactiu de Mecke usat per detectar les drogues.[4]

Efectes en la salut

[modifica]

L'àcid selenós és molt tòxic i la seva ingestió normalment fatal.[5]

Referències

[modifica]
  1. Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5
  2. “Glyoxal Bisulfite”, Organic Syntheses, Collected Volume 3, p.438 (1955).
  3. Scarlato, E.A.; Higa, J. «USES/HIGH RISK CIRCUMSTANCES OF POISONING SELENIUM», 28-06-1990. [Consulta: 29 desembre 2010].
  4. «Colour Test Reagents-Kits for Preliminary Identification of Drugs of Abuse». National Institute of Justice, 01-07-2000. [Consulta: 26 gener 2012].
  5. MSDS for "Reagent for Special Opiates (Codeine, Heroin, & Morphine)" Arxivat 2006-10-18 a Wayback Machine., Sirchie Finger Print Laboratories, Inc. May 12, 2006. (The page cannot be found)