Vés al contingut

Àcid hipoclorós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid hipoclorós
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular51,972 Da Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorAntoine Jérôme Balard Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
RolOxidant Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaClHO Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
OCl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid hipoclorós, nom IUPAC àcid monoxoclòric (I), és l'àcid feble que resulta de la unió de l'òxid àcid de clor amb H₂O. No es pot aïllar en forma pura degut al seu ràpid desequilibri amb el seu precursor. En la síntesi orgànica, el HCIO converteix els alquens en clorohidrina.[1] Rep aquest nom perquè el clor actua amb l'estat d'oxidació 1, que és el menor dels quatre que té: 1, 3, 5 i 7. La seva fórmula química és: HClO, obtinguda a través dels següents passos:

  1. Formació de l'òxid àcid:
  2. Formulació: Cl₂ O₂ → Cl 1 O-2
  3. Creuament de valències o estat d'oxidació:

Cl₂ O₂ → Cl 1₂ O-21

L'1 que té el clor no cal escriure'l, quedant: Cl₂O.

Resultat: Cl₂O

  1. Formació de l'àcid:
  2. Formulació: Cl₂O H₂O →
  3. Formació de l'àcid: Cl₂O H₂O → H₂Cl₂O₂

Com que l'atomicitat és igual es simplifica (H2Cl2O2) i s'obté com a resultat: HClO

Com que és un dels àcids hipohalogenats més forts, és també un poderós oxidant i el responsable de l'acció bactericida dels compostos derivats de clor [Weiss 1989]. Químicament el HOCl es pot obtenir per diferents mètodes.

Obtenció química del HClO:

  1. Hidròlisi de gas de clor (Cl2 H₂O- > HOCl H Cl-)
  2. Electròlisi de solució de sal (2Cl- 2e- > Cl2) i (Cl2 H2O > HOCl H Cl-)
  3. Acidificació d'hipoclorit (OCl- H > HOCl)

Producció fisiològica d'àcid hipoclorós

[modifica]

Biològicament es classifica dins de les molècules conegudes com a espècies reactives de l'oxigen (ROS) sintetitzades per cèl·lules del sistema immunitari (neutròfils i macròfags) Funciona com una substància quimiotàctica que permet un excel·lent control microbià i l'activació del sistema de defensa que facilita la ràpida i innòcua reparació dels teixits [Wang et al. 2007]. En biologia,l'àcid hipoclorós es genera en neutròfils activats per peroxidació mediada per la mieloperoxidasa d'ions clor, i contribueix a la destrucció dels bacteris.[2][3]

Història i usos clínics

[modifica]

Els usos terapèutics del HClO s'inicien en la Primera Guerra Mundial, com a desinfectant aplicat directament a les ferides sense danyar el teixit biològic normal. El 1915 Alexis Carrel i Henry Dakin, obtingueren una solució d'hipoclorit de sodi tamponat (solució de Dakin), que generava concentracions adequades de HClO. La baixa estabilitat de la solució, el mètode car de preparació i els grans volums requerits van fer que aquest mètode perdés vigència.

Cap a la dècada de 1980 es van tornar a emprendre les investigacions sobre l'àcid hipoclorós. El 1989 Stephen J. Weiss va comprovar “in vitro” el poder bactericida del HClO alliberat per neutròfils.

Altres usos

[modifica]

El HClO a concentracions elevades és un desinfectant de superfícies i per inactivar material de rebuig hospitalari.[4][5]

Es fa servir per desodoritzar.

Pel tractament de l'aigua (cloració de l'aigua potable i de les piscines)

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid hipoclorós
  1. ↑ Unangst, P. C. "Hypochlorous Acid" in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (Ed: L. Paquette) 2004, J. Wiley & Sons, New York. doi:10.1002/047084289
  2. ↑ Harrison, J. E., and J. Schultz «Studies on the chlorinating activity of myeloperoxidase». Journal of Biological Chemistry, 251, 5, 1976, pàg. 1371–1374. PMID: 176150.
  3. ↑ Thomas, E. L. «Myeloperoxidase, hydrogen peroxide, chloride antimicrobial system: Nitrogen-chlorine derivatives of bacterial components in bactericidal action against Escherichia coli». Infect. Immun., 23, 2, 1979, pàg. 522–531. PMC: 414195. PMID: 217834.
  4. ↑ Disinfection of Facility H2O Arxivat 2019-01-22 a Wayback Machine..
  5. ↑ Water Works: Hyatt's New Disinfectant/Cleaner Comes from the Tap, Bloomberg Businessweek.

1. Weiss Stephen, New England Journal Of Medicine, Tissue Activity of Neutrophils.

2. Henao Rivero Sandra, Sierra Claudia, Gaitan Juan. Actividad Bactericida del Ácido Hipocloroso Sobre 5 Cepas Causantes de Infección Nosocomial. Universidad nacional de Colombia. Santa fe de Bogotá. 2002.

3. Lenkstrom, Gallin J; Inmunodeficiency diseases caused by defects in phagocytes, New England Journal of Medicine - 2002

4. Vidal Antonio L, Quintero Marcel, Garzon Juan C, Garavito Carlos, Castaneda Felipe, Rodríguez Carlos, Uso de los colgajos pulmonares en la enfermedad pleuropulmonar infecciosa complicada, revista Colombiana de neumología, Vol 16, ps 42. 49. Bogotá. 2005.

5. C. Landa-Solisa, D. González-Espinosaa, B. Guzmán-Sorianoa, M. Snyderb, Reyes-Tera'nc, K. Torresc, A.A. Gutiérrez, MicrocynTM: a novel super-oxidized water with neutral pH and disinfectant activity, Journal of hospital infection - 2005.

6. Naranjo julio, Acevedo Cesar, Calderon Justo, Uso del Ácido Hipocloroso en ulceras de miembros inferiores. Informador medico, Vol. 94, pgs 8. 11. Bogotá. 2006.

7. Gaitan Juan, Naranjo Julio, Saavedra Miguel Angel, Calderon Justo Leonardo, Impacto del Hipocloroso sobre la heridas quirúrgicas de l'apendicectomia. Informador medico, Vol 95, Bogotá 2006

8. Evaluation of hypochlorous acid washes in the treatment of chronic venous leg ulcers - 2006

9.Lu Wang, Najafti D; Hypochlorous acid as a potencial wound care agent (part I - II), Journal of Burns and Wounds - 2007.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àcid_hipoclorós&oldid=33501715»