Sandro Cortese: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Alessandro Cortese''', conegut com a {{IniciBio}}, és un antic pilot de motociclisme alemany d'origen italià que va guanyar el primer Campionat del Món de Moto3 disputat, el de {{MGP|2012}}. A banda, el 2018 va guanyar el Campionat del Món de Supersport. == Carrera esportiva == === Al mundial de motoci...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 18:41, 23 juny 2024
Al podi del GP d'Austràlia (2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Alessandro Cortese 6 gener 1990 (34 anys) Ochsenhausen (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme |
Núm. esportiu | 11 |
Lloc web | sandro-cortese.de |
Alessandro Cortese, conegut com a Sandro Cortese (Ochsenhausen, 6 de gener de 1990), és un antic pilot de motociclisme alemany d'origen italià que va guanyar el primer Campionat del Món de Moto3 disputat, el de 2012. A banda, el 2018 va guanyar el Campionat del Món de Supersport.
Carrera esportiva
Al mundial de motociclisme
Carrera esportiva | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nacionalitat | Alemanya | ||||||||||||
Temporades | 2005–2022 | ||||||||||||
Marques | Honda, Derbi, Aprilia, KTM, Kalex, Yamaha, Kawasaki | ||||||||||||
Palmarès en velocitat | |||||||||||||
C. Món Moto3 | 1 (2012) | ||||||||||||
C. Món SSP | 1 (2018) | ||||||||||||
|
Fill de pares italians -originaris de Cirò (a la província calabresa de Crotona)- emigrats a Alemanya,[1] Cortese va competir al Campionat d'Europa de motociclisme el 2004 i el 2005 va debutar al mundial de 125cc amb una Honda RS 125 R de l'equip Kiefer-Bos-Castrol Honda, acabant la temporada a la vint-i-sisena posició final. El 2006 va passar a l'equip Elit - Caffe Latte, on tenia de company a Thomas Lüthi. El seu millor resultat va ser un desè lloc al Gran Premi de Portugal i va acabar la temporada en dissetè lloc. El 2007 va passar a pilotar una Aprilia RS 125 R dins el mateix equip i va acabar la temporada en la catorzena posició. El 2008, amb el mateix equip, va acabar la temporada en vuitè lloc.
El 2009 va passar a pilotar la Derbi RSA 125 d'Ajo Interwetten com a company d'equip de Dominique Aegerter. Va obtenir dos tercers llocs i va acabar la temporada en sisena posició. Continuà al mateix equip el 2010 i va acabar el mundial en setè lloc. El 2011 va canviar a l'equip Intact-Racing Team Germany. Aquell any va aconseguir les seves primeres victòries (Gran Premi de la República Txeca i Gran Premi d'Austràlia), a més de tres segons llocs i un de tercer i va acabar la temporada en quarta posició.
El 2012 va competir a la classe de Moto3, acabada d'instaurar aquell any com a substituta dels 125cc, amb la KTM M32 de l'equip Red Bull KTM Ajo, amb Arthur Sissis i Danny Kent de companys. Va obtenir cinc victòries, cinc segons llocs i cinc de tercers, de manera que el 21 d'octubre es va proclamar campió del món en guanyar el Gran Premi de Malàisia, dues curses abans que s'acabés el campionat.[2]
El 2013 va passar a competir en Moto2 contractat per l'equip Dynavolt Intact GP, que li va confiar una Kalex. Va acabar la temporada en dinovena posició. El 2014, amb el mateix equip, va acabar la temporada en novena posició. El 2015 fou onzè, quinzè el 2016. El 2017, encara al mateix equip però aquesta vegada amb una Suter, va acabar la temporada en divuitena posició.
Al mundial de Supersport
El 2018 va passar a disputar el Campionat del Món de Supersport amb una de les dues Yamaha YZF-R6 de l'equip Kallio Racing (l'altra la pilotava Loris Cresson). Va debutar en aquesta categoria amb un podi a Austràlia.[3] Després d'un quart lloc a Tailàndia va obtenir la seva primera victòria al campionat al Motorland Aragón.[4] Després de guanyar a Gran Bretanya i obtenir cinc podis més durant la temporada, va guanyar el títol mundial de Supersport. Esdevingué així el tercer pilot de la història, després de John Kocinski i Max Biaggi, a guanyar un títol mundial tant amb motos derivades de la sèrie com amb els prototips del campionat del món.
El 2019 va córrer al campionat del món de Superbike amb una Yamaha YZF-R1 de l'equip GRT, on coincidí amb Marco Melandri.[5] Va tancar la temporada en dotzè lloc final.[6] El 2020 canvià d'equip per anar a l'Outdo Kawasaki - TPR, on va córrer amb una ZX-10RR. Aquesta temporada va patir una greu lesió a Portimão que l'obligà a perdre's la resta del campionat.[7] El 3 d'abril de 2022, vint mesos després de l'accident a Portimão, Cortese va anunciar la seva retirada definitiva de les competicions de motociclisme.[8] Va agrair els esforços mèdics d'emergència locals per a salvar-lo de la paraplegia però va assenyalar que el seu cos mai no s'havia recuperat completament de l'accident.[9]
Resultats al Mundial de motociclisme
Barem de puntuació de 1993 ençà:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
Punts | 25 | 20 | 16 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Referències
- ↑ de Fine, Giuseppe. «Sandro Cortese a Cirò» (en italià). ilcirotano.it. Secom, 01-08-2007.
- ↑ «Sandro Cortese Campione del Mondo Moto3 2012» (en italià). CdM Editore, 21-10-2012.
- ↑ «Sandro Cortese passa in Supersport: nel 2018 correrà con Kallio Racing» (en italià). Motorsport Network, 13-02-2018.
- ↑ «SSP 2018 - Championship Standings» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 27-10-2018.
- ↑ Costantino, Alyoska. «GRT sale in Superbike, scegliendo Cortese e Melandri» (en italià). 66communication S.r.l.s., 10-11-2018.
- ↑ «SBK 2019 - Championship Standings» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 26-10-2019.
- ↑ «SBK, sandro Cortese? scatta l'operazione recupero per Magny-Cours» (en italià). Buffer Overflow S.r.l., 24-08-2019.
- ↑ Pezzoni, Marco. «Sandro Cortese si ritira: “il mio corpo non è più lo stesso dall'incidente”» (en italià). Conti Editore S.r.l, 03-04-2022.
- ↑ «Rücktritt Sandro Cortese nach 20 Monaten Verletzung / Superbike-WM - SPEEDWEEK.COM» (en alemany). speedweek.com. [Consulta: 3 abril 2022].
Enllaços externs
- Sandro Cortese - Lloc web oficial (alemany) (anglès)